Entrevista a Carlos Jiménez Villarejo, exfiscal del caso ‘Banca Catalana’ i membre de Federalistes d’Esquerres, sobre la imputació de Jordi Pujol i la seva recent confessió. Com a fiscal, Jiménez Villarejo va implicar a Pujol i a 18 exconsellers per la fallida de l’entitat bancària i va ser feroçment criticat per mostrar-se a favor de…
La mort política de Pujol deixa el nacionalisme convergent sense el seu principal actiu i referència històrica i ideològica. Encara que Artur Mas surt afeblit, el soberanisme es conjura perquè no afecti al procés. El major actiu del nacionalisme s’ha convertit en llast. “Consecuencias de la caída” (El País, 29 de julio de 2014)
L’ex president Jordi Pujol ha confessat aquesta setmana mitjançant un comunicat que la seva família ha mantingut, fora d’Espanya i sense declarar, una herència milionària. La confesió de Jordi Pujol dinamitarà Convergència? I més enllà encara ¿dinamitarà o, almenys, afeblirà el procés sobiranista? La premsa catalana, tant commocionada com la ciutadania i la classe política,…
Per al discurs hegemònic en aquests moments a Catalunya resulta totalment irrellevant el fet que el que aquí s’està intentant dur a terme no trobi paral·lelismes en cap dels països amb els quals, suposadament, ens agradaria comparar-nos. És igual. “La excepción como norma” (El País, 27 de juliol de 2014).
Aquesta setmana la possibilitat d’emprendre una reforma de la Constitució que adopti un sentit federal ha tornat a estar en el debat públic arran del sondeig de Metroscopia que assegura que un 38% dels catalans prefereix aquesta opció enfront del 31% que s’inclina per la independència. El govern, per boca de la seva vicepresidenta Soraya…
És possible fer abstracció de l’ocorregut entre 2006 i 2014 i engegar de nou un procés de negociació a fi d’aconseguir una autonomia reforçada per a Catalunya dins de la Constitució? És raonable però no veig com pot portar-se a la pràctica. “Escassament viable” (“El País”, 26 de juliol).
Tot va començar amb un incident, com l’atemptat de Sarajevo, tràgic però d’importància limitada. Però el que va fer que aquell episodi derivés en resultats no volguts per ningú va ser l’atmosfera nacionalista que regnava a Europa i atiava l’opinió pública amb passions incontrolables. “El verano del 14” (El país, 26 de julio de 2014).
Si Rajoy i Mas es mantenen en el que han vingut afirmant fins ara la frustració és inevitable. No hi ha punts de coincidència. Mas no vol baixar-se de la consulta que té pactada i Rajoy sap que aquesta és l’única cosa en la qual no cedirà. “L’entrevista” (“El País”, 25 de juliol).
Els dos protagonistes estan sotmesos a pressions centrífugues, i que així com hi ha qui li diu a Artur Mas que ja s’ha passat el temps de les terceres vies, dels federalismes, que ja és tard per això, hi ha qui li aconsella a Rajoy que es mantingui impassible i que no se li ocorri…
L’ús de català no només depèn de polítiques que fomentin el seu ús sinó també de la percepció que els sectors socials més allunyats de l’ús quotidià del català tinguin del catalanisme com a moviment social. I en els darrers anys és ben possible que el catalanisme s’hagi vist com un moviment radicatlitzat, en mans…