Fa temps que en aquest país, el recompte de manifestants de les grans cites adopta la forma moderna de la paràbola bíblica dels pans i els peixos: mai, en cap cas, no s’accepta menys d’un milió de participants. Aquesta vegada no ha estat l’excepció. Que hi ha una gran quantitat d’independentistes mobilitzats és una cosa…
Quan a Catalunya alts càrrecs del Govern i polítics afins al soberanisme reiteren a la menor ocasió la idea que no tot acaba el 9-N o que la prossecució dels objectius últims es perllongarà per molt temps, no hi ha el menor dubte que estan intentant, en tant que sigui possible, desactivar l’espoleta de ràbia…
Avui sembla ja que tots sabem que érem federalistes sense saber que ho érem: el soberanisme rampant ha fet advertir a els qui no ho som (ni ho creiem avantatjós ni necessari) que l’Estat construït des de 1978 i revisat en els successius Estatuts ha de ser preservat com a valor fundador d’un Estat europeu.…
En una editorial al seu programa “La Ventana” de Cadena SER, el periodista català diu estar “fart de sentir-se escrutat” a tot arreu, tant a Madrid com a Catalunya; fart de ser qualificat de “independentista radical” per uns i de “espanyolista”, o de català poc autèntic, per uns altres. EL EDITORIAL DE CARLES FRANCINO
El catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo lamenta a “Conflicte sense solució” (“El Periódico”, 13 de setembre) que no hi hagi res que convidi a l’optimisme en la solució del contenciós independentista català.
Sectors notables del periodisme, de la intel·lectualitat i de l’acadèmia han abonat un discurs totalista i maniqueista, nacionalment correcte; un univers simbòlic i una cosmovisió que converteixen l’altre en el boc expiatori de tots els mals. Fins i tot sindicats de classe i partits d’esquerra s’han junyit al carro del sobiranisme i han situat la…
José María Mena, que va ser fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, afirma a “Ni oasi ni ‘omertà‘” (“El País”, 13 de setembre) que Jordi Pujol es va aprofitador d’un silenci còmplice i cooperador.
El director de GEN (Universitat de Vigo) analitza a “El País” del 12 de setembre “La complicació del debat territorial“.
S’equivocarà el govern de Rajoy si pensa que la no celebració de la consulta acaba amb el problema del separatisme català. Generarà frustració, segur, sensació de fracàs, tal vegada, però també moltíssima irritació. Rajoy ha de deixar de mirar cap a un altre costat i asseure’s amb Mas i la resta dels dirigents de partits…
Carlos Pastor afirma a “Entre el foc i les brases” (Economiadigital, 12 de setembre) que el president Artur Mas està en un carreró sense sortida al qual ell mateix s’hi ha col·locat.