L’ANC, l’”agit-prop” de la secessió L’Assemblea Nacional Catalana, que marca el camí a la independencia, ha agrupat 25ooo socis i 2000 col·laboradors en menys de tres anys. Els representants de la pota institucional acostumen a dir que ells prenen les decisions sobre la ruta i els terminis i que a l’ANC li correspon la mobilització…
La indústria de la màgia Madrid segueix sent el gran altaveu, el vell miratge segons el qual , el que es diu allí equival al que es diu a tota España
La independència no cura tots els mals com si fos una poció màgica
Liberalisme i federalisme al segle XIXEl republicanisme federal i el liberalisme democràtic surgeixen com a reacció al limitat liberalisme doctrinari i en demanda de majors vies de participació. Els republicans federals no eren encara federalistes, no pensaven en un programa de divisió territorial de l’Estat, sinó que federal era la seva acció i la seva…
Salva Redón comenta els antecedents històrics del federalisme a España, el qual juntament amb altres ideologies gestades en el si de la Il·lustració del segle XVIII i sorgides de les Revolucions Americana i Francesa, han anat conformant la nostra societat contemporània. El federalisme va arribar a governar el país durant un breu lapse de temps i, avui, ha tornat…
Javier Cercas recorda a “El franctirador i ‘Manolo el del Bombo‘” que hi ha diferències entre els partits de dreta i els d’esquerra (“El País”, 30 de març).
Carles Casajuana destaca a “Escòcia: independentisme i bona gestió” (“La Vanguardia”, 29 de març) la política assistencial de la gent gran o les tases universitàries escoceses.
Joan Tapia considera “Espanya, més normal que Canadà” (“El Periódico”, 16 de març) pel que fa al tractament de les ambicions independentistes d’alguns dels seus territoris.
Francisco Morente creu que en el full de ruta de l’Assemblea Nacional Catalana no s’hi inclou la possibilitat d’una derrota electoral de l’independentisme: “L’ANC i el senyor McGuffin” (“El País”, 29 de març).
Francisco Morente raona a “Vent a les veles” (“Blog “Esquerra sense Fronteres”, 9 de març) que Mariano Rajoy i Artur Mas coincideixen en els seus plantejaments ideològics i en la distorsió de la realitat.