Rajoy i Mas han usat tots els mecanismes d’agitació i propaganda per crear una ficció de diàleg que ha provocat frustració, vergonya i incertesa entre els catalans. El resultat de la seva incompetència ha provocat la creació d’un mur de desconfiança entre els uns i els altres i la sensació que la política no serveix…
A un referèndum se n’hi diu consulta, nou terme creat a Catalunya. La pregunta plantejada és ambigua i interpretable. No hi ha cens publicat. Una part rellevant de l’espectre polític no hi concedeix legitimitat. Estan convocats els catalans residents a França, però no els que viuen a Mallorca. Estan convocats a votar els majors de 16…
A la plaça de Sant Jaume, a Barcelona, a vegades hi ha polítics que diuen que parlen en nom del “poble català”. N’hi ha prou amb caminar els metres que la separen de La Rambla per adonar-se que a Barcelona (i a Catalunya) hi ha molts pobles barrejats. I, precisament, aquesta és la gràcia. “Catalunya…
Les “eleccions plebiscitàries” són les pròpies dels països soviètics: en lloc de poder escollir entre diversos candidats, l’elector només pot atorgar o refusar la seva adhesió a un únic candidat, el seu marge de llibertat és, per tant, molt reduït. “Eleccions “plebiscitàries”: la pitjor opció” (El País, 20 d’octubre de 2014)
En centrar-se en una opció binària, “sí” o “no”, el referèndum produirà uns efectes devastadors en la convivència de Catalunya. Això no és una observació alarmista. Els posicionaments excloents (“o això o allò”) tendeixen a ignorar les coincidències, afinitats i simpaties entre els membres del grup. “Las trampas de la consulta” (El País, 20 d’octubre…
Milions de catalans es preocupen més pel seu dia a dia que pel trist espectacle dels seus dirigents La campanya i posterior referèndum sobre la independència escocesa podrien resumir-se en molt soroll per al sí, però el vot per al no. Això vol dir que hi havia a Escòcia una àmplia majoria que anava a…
Si m’increpessin dient-me «vés-te’n al teu país», no sabria a quin país anar-me’n No és habitual que un polític s’emocioni en una ràdio, i fins i tot plori per les seves conviccions. És més freqüent veure ciutadans destrossats per culpa de les decisions dels polítics. Prefereixo els polítics que ploren, si és de cor, per…
El president Mas, buscant el didactisme, guarneix els discursos amb metàfores marineres, però també mitològiques i bíbliques. Vet aquí el decàleg 1 El mar i les onades L’estat de la mar, de la mar calma a la mar embravida, fins i tot plena de taurons, és omnipresent en els discursos del president. Segons d’on bufi…
Reconduir l’actual situació política de Catalunya, encallada entre dos governs que es neguen a negociar, i impulsar una reforma federal de la Constitució. Van ser les demandes més repetides en la presentació de Federalistes d’Esquerres a Santa Coloma de Gramenet celebrada el dimarts passat davant un auditori de més de 200 persones a la Biblioteca…
Què faríem si no tinguéssim un Estat enemic? L’Estat enemic és una construcció admirable, sobre la qual podem projectar tot el que no ens agrada, fins i tot de nosaltres mateixos. Jordi Pujol, sense anar més lluny, és també una peça en mans de l’Estat enemic per evitar la independència de Catalunya. “L’estat enemic” (El…