Emma Riverola: Peter Pan a Catalunya

“Com les persones, els moviments socials arrosseguen els seus complexos. També el nacionalisme català. En un íntim debat entre el seny i la rauxa, tradicionalment ha estat marcat pel primer, però sempre ha sentit admiració per la segona. En el passat, la Catalunya convergent mirava amb embadaliment al nacionalisme basc, tan aguerrit, tan essencialista. Aquest sempre…

Valentí Puig: Del tres per cent a Putin

“Si algun dia la política catalana recupera un sentit raonable divisarem algunes destrosses morals. El pitjor element és la desconfiança, però no és menor la insalubritat d’algunes franges de la marea independentista. A la majoria de les institucions, des del Parlament autonòmic fins a TV3, el vel s’ha esquinçat. El sobiranisme ha intentat patrimonialitzar-ho tot,…

Jordi Capo: Solé Tura, l’home del consens

“La seva sensibilitat catalana i catalanista és bàsica per a entendre la creació d’un sistema de fortes autonomies i que, per primera vegada en una Constitució espanyola, aparegués un esment explícit i rotund de l’existència de nacionalitats a Espanya. S’obria la perspectiva d’una comprensió plurinacional i federalista, no ben desenvolupada posteriorment. No obstant això, com…

Rafael Jorba: Diàleg sense concessions prèvies

“Des de la lleialtat federal, esperem que el vertigen de la votació d’investidura no activi en el president-candidat l’anomenada «estratègia de l’acontentament» que ha descrit també Dion: «Ja que els secessionistes volen tots els poders, se’ls concedirà una part desitjant que els menys radicals quedin satisfets. Si no s’acontenten, vol dir que no s’han transferit encara prou…

Lluís Rabell: A voltes amb el federalisme

“Però, si la idea d’un Estat federal no és patrimoni exclusiu de les esquerres, els objectius d’aquestes esquerres es declinen necessàriament en clau federal. Tots els corrents històrics del moviment obrer han estat federalistes. I és que el federalisme representa molt més que la proposta d’organització d’un Estat compost. Representa tota una filosofia i una…

Laura Freixas: Catalunya i el planeta

“No seria més útil intentar influir: en les empreses, els governs, els partits, l’opinió?… Jo ho intento, però em sento una mica ridícula, la veritat, quan la meva acció per salvar el planeta consisteix a fer tuits, estirada al sofà. Llavors, jo també parlo de Catalu­nya. Perquè és tranquil·litzador. Perquè set ­milions de persones podem…

Marc Murtra: Unionista? No, gràcies

“El que és criticable és assenyalar amb el dit persones que comparteixen una idea, agrupar-les totes sota un qualificatiu i identificar-les com la meitat que s’oposa a l’altra meitat. És criticable perquè és afavorir la creació d’una identitat, la unionista, i en conseqüència també la de la seva antagonista, la independentista. Afavorir l’aparició d’identitats enfrontades…

Emma Riverola: Llengua i igualtat

“La immersió és obligada a l’escola pública i concertada. La primera suporta el pes de la immigració sense els recursos adequats. La segona la paguem entre tots, malgrat la qual cosa imposa uns recàrrecs que la fan inaccessible per a les rendes baixes, i introdueix la tercera llengua sense problemes. Després, l’escola privada, la majoria…

Clara Usón: El joc de la pàtria

“El joc de la pàtria requereix un enemic; a aquest efecte, els immigrants, les feministes o els homosexuals també valen. Hi ha unes regles: criticar als nostres és antipatriòtic, dubtar de l’honradesa i de la clarividència dels líders és de traïdors; els traïdors han de ser derrotats, silenciats i expulsats, no són poble, són morralla; el poble…