“L’horitzó d’una esquerra transformadora no pot ser Andorra amb vistes al mar, ni res que s’hi vulgui acostar. És hora de dir que aspirem a un Estat capaç d’encabir la nostra diversitat nacional des del reconeixement i la solidaritat; que volem una reforma federal d’Espanya i d’Europa. Si triguem massa a “fer aquest pensament“, potser no…
“El marc interpretatiu del federalisme plurinacional no constitueix una panacea, però proveeix de valuosos arguments (pacte revisable, producció política de la confiança), dissenys institucionals (sistema adaptatiu, experimental, flexible, de coordinació no jeràrquica) i emocions (empatia, enfront d’odi o ressentiment), per a trobar les respostes que encega el soberanisme. Per a enfrontar la rampant desigualtat material,…
“A la resta ens toca construir, sense odis ni banderes. A pesar que ens hagin volgut distreure amb meravelles a futur, la majoria dels ciutadans demanem que disminueixin les desigualtats en el present, reivindiquem un món més solidari i no pensem que cap vida ferida, en cap bàndol, valgui poc.” Traïdors sense carrer (Crònica Global, 20…
“L’Estat ha de recuperar la seva presència normal a Catalunya. No es tracta de nacionalitzar ni de suspendre l’autonomia, sinó de fer valer la naturalesa d’Estat que també tenen les institucions de la Generalitat. Som davant d’una comunitat autònoma, amb poders, institucions i fons que deriven d’un pacte constitucional determinat. Si es vol un nou…
“En el gran dibuix del cada vegada més còmic debat català, aquesta moció no és realment gran cosa. És un altre vot simbòlic dins d’una llista gairebé inacabable de vots simbòlics on els nois de la CUP, ERC i per tal com es cridi Convergència aquesta setmana agiten el puny alçat de forma irada proclamant…
“En una Espanya i una Europa que els nacionalistes de tot signe tornen a marcar la pauta, personatges com Torra inflamen els ànims i uns altres acabaran pegant-se en el seu nom. I algun dia ens preguntarem: com hem arribat fins aquí?” Ara Eslovènia… i el següent? (Crònica Global, 16 de desembre de 2018)
“El manifest avisa que “ara la situació és clarament més greu, amb un president de la Generalitat que no guarda ni les més mínimes formes que li correspondrien com a màxim representant de l’Estat a Catalunya. Qui a més tanca els ulls davant les amenaces, quan no les estimula, de grups radicals identitaris, que s’han…
El 14 de desembre vam tenir una nova tertúlia federalista en la Llibreria Alibri a càrrec de Lluís Rabell i sota el títol: “L’auge dels populismes. D’Europa a Catalunya” Rabell es pregunta per què està produint aquest fort gir de l’opinió pública cap a postulats i discursos que, fins fa poc, només brandava una extrema dreta de fitada influència. I…
“Però les coses s’han torçat. Els partidaris del “quant pitjor millor” no deixen de pressionar. I el pitjor és que aquesta estratègia els està funcionant. De moment per a neutralitzar als partidaris de la distensió, que no s’atreveixen a emprendre la negociació que preconitzen per por de les conseqüències de la vociferació dels extremistes. Un…
“Els neonacionalistes són els únics que aparentment escolten el nacionalisme català. A l’última Diada, els únics que hi van ser presents van ser els flamencs, considerats d’extrema dreta; un parell de finlandesos, el partit de Salvini… Els amics de Puigdemont a Europa formen part d’aquest bloc d’extrema dreta. Ell i els seus partidaris potser esperaven…