Lliçó de dret i de convivència Un veu entrar Eugeni Gay, amb la seva edat al damunt i amb el seu aspecte impecable de lord anglès -bastó inclòs- que acaba de llegir The Timesa la butaca del club, i no espera que aixequi la veu. De fet, no l’aixeca…excepte quan parla de coses que el treuen…
Desenes de banderes en els campanars de les esglésies, proclames nacionalistes des del santa sanctorum de Montserrat i la tasca de la trama d’ordres religioses i entitats variopintes entre la “bona gent” rubriquen la relació entre religió i nacionalisme a Catalunya. Un gran argument per, quan faci falta, exercir l’art de disculpar-se, tan propi de la…
“Sent Catalunya plural, com a tal cal prendre-la i com a tal cal governar-la, sense voler transformar-la mitjançant un deliberat i conscienciós constructivisme social – Fer país-, per mutar en una realitat diferent que s’acomodi a l’ideal del somni nacionalista.” Nosaltres, els catalans. (La Vanguardia, 26 de maig de 2018)
En paraules acadèmiques podem dir que el nostre país travessa una sèrie de crisis superposades; si parlem castissament hem de convenir que, en determinats aspectes, Espanya està mig morta. Crisi superposades: la condició de vida i treball dels sectors més febles de la societat; crisi política i institucional i dels subjectes que hi intervenen; i…
“La nostra esquerra ha de deixar de defensar l’empat a res i practicar un joc d’atac que els permeti fer legal i solidari l’Estat plurinacional real, millorar l’autogovern i el finançament de Catalunya i representar sense complexos a la nació real dels ciutadans escapant del relat de tall tradicionalista, nacional-clerical del segle XIX que tenalla…
“Avui se suma el 11-S i el terrorisme global amb les crisis financera i migratòria. Occident ha patit aquests tres grans xocs que han destruït la política convencional, i hi ha noves formacions polítiques que s’estan aprofitant. No és estrany que el nostre sistema polític s’estigui fragmentant; la gent està espantada, desorientada i busca respostes…
“En la revolta del 6 d’octubre, es va quedar quiet mentre detenien i empresonaven Companys. Va fugir espaordit per la claveguera del Palau, a l’exili. Ho va fer amb el seu conseller i cap polític, Josep Dencàs, que acabava de declarar al diplomàtic italià Alessandro Masseroni “la seva entusiasta admiració per l’ètica del feixisme, amb…
“És veritat que, en la política actual, el diàleg és difícil i no només a Espanya, però l’Europa Federal ja ha complert algunes etapes que eren impensables fa temps. Crec que seguirem avançant, encara que sigui perquè no hi ha més remei” Entrevista a Francesc Trillas. (Empordà, 20 de maig de 2018)
“Primer va ser la senyera, la bandera de la unitat i de la continuïtat, abandonada en favor de l’estelada, signe de secessió i de ruptura. Ara és la bandera europea, el símbol dels 30 anys de pau, prosperitat i estabilitat” Banderes esttripades. (El País. 20 de maig de 2018)
“Era raonable esperar que la recuperació de les institucions, d’una Presidència i d’un Govern de la Generalitat efectius i sense comptes pendents amb la justícia, tant de bo sigui així, obriria la porta a l’esperança de curar ferides, de recosir escletxes o esvorancs, d’endegar un diàleg profitós amb el Govern de l’Estat, de dur a…