Paola Lo Cascio: Les coses, pel seu nom

“Resulta força difícil fer una reflexió, encara que sigui breu, acotada i, per descomptat, modesta, sobre el llenguatge i la realitat de la política aquest estiu del 2018. S’ha dit i encara es diu molt -i amb raó-, que estem immerses en l’era de la postveritat. Molts tradueixen aquest terme com “mentida”, simplement. Per bé…

Lluís Rabell: El fulgor del geni nacional

“És característic de tots els nacionalismes la consideració del «poble» com a receptacle de les més altes virtuts. Unes qualitats que, naturalment, el diferencien de la resta de nacions del seu entorn, totes més o menys bàrbares. Així, doncs, és sabut que els catalans som una gent endreçada i industriosa, oberta al món, dialogant i pactista… Mentre…

Olivia Muñoz-Rojas: Una Europa amb futur

“En els temps actuals, el somni federal pot semblar ingenu i llunyà i, davant del discurs xenòfob i antieuropeista, el seu llenguatge pot resultar complex. Convé recordar llavors que Altiero Spinelli i Ernesto Rossi van escriure el seu famós manifest federalista europeu a la presó de Ventotene en els anys més foscos del segle XX…

Emma Riverola: L’abraçada que no ens vam fer

“Denunciar la venda d’armes a països mediadors de guerres cruentes és una qüestió de justícia. Però sense trampes discriminatòries i hipòcrites. Les víctimes de l’horror i els que es juguen la vida per combatre’l no es mereixen el caprici d’una societat privilegiada que juga amb l’odi segons bufa el vent dels seus interessos.La tolerància, el…

Pau Luque: Diguem les coses pel seu nom

“Catalunya s’autodetermina almenys cada quatre anys des de en fa gairebé quaranta. Té un parlament propi, té institucions d’autogovern, emet legislació pròpia (que, com la legislació de qualsevol altre òrgan legislatiu a gairebé tot arreu, està subjecta al control judicial), té policia pròpia, mitjans de comunicació públics propis, té una llengua pròpia que és usada…

Francesc Esteva. No callarem

“… deia Marc Bloch a L’estranya desfeta: «Tot això ho sabíem i, malgrat tot, mandrosament, covardament, hem deixat fer. Hem tingut por de xocar amb la multitud, por dels sarcasmes dels amics, del menyspreu incomprensiu dels poderosos». I hi afegeixo de perdre els favors que regalen, perquè l’independentisme a Catalunya ha tingut molt de poder i l’ha utilitzat…

Lluís Foix: Menteixen i ho saben

“La mentida és tan antiga com la nit dels temps. No l’han portat les xarxes socials ni el crim organitzat i ni tan sols la raó d’ Estat que se serveix intencionadament de falsedats per tal d’aconseguir objectius que considera superiors. La novetat és que la mentida no havia tingut mai tants seguidors ni tants…