En pobles del Berguedà ha aparegut un pasquí amb foto d’Artur Mas i Oriol Junqueras i un entrepà de còmic amb una sola frase que surt dels seus caps (glups!): “*Volem la independència per governar els mateixos”. La saviesa popular és implacable, cert. “El tema del verano” (El País, 18 d’agost de 2014).
El frau moral de Jordi Pujol em recorda al d’Enric Marco (el supervivent *impostor dels camps nazis). L’engany no està en el que deia (o predicava) sinó en qui ho deia. El mitjà és el missatge de l’estafa moral. “Os presentamos a Jordi Pujol” (El País, 17 d’agost de 2014).
Aquest catalanisme, hegemònic, patriota, sense preocupació social excepte a crear la cohesió social, abans que en lleis, en benestar i drets, en una idea de pàtria, està més ferit del que pogués, si més no, calcular. No ha suposat dinàmiques ètiques diferenciades de la política espanyola. No ha contradit la tendència generalitza, iniciada en 1939…
Entrevista de Jordi Subirana a Manuel Cruz, president de Federalistes d’Esquerres a eldiario.es: -“Nosaltres som partidaris d’una reforma en profunditat de la Constitució. Catalunya és l’epicentre de la crisi del sistema espanyol, i aquesta crisi és una crisi econòmica, social i política. Totes les institucions estan en qüestió” -“Espanya és un estat prefederal. Per evolucionar…
Un mite? No, Pujol no ha estat mai un mite. Pujol ha estat el *fabulador d’un gran engany, el constructor d’un gran relat, font de legitimació d’un poder absolut que ha resultat ser un poder operant a la manera de clans i màfies. “En los días del gran engaño” (El País, 17 d’agost de 2014).
Sembla prematur vincular l’escàndol dels Pujol amb el desballestament d’un procés que ja fa temps que es va escapar de les regnes de Mas i de CiU per situar-se més prop d’ERC i de l’Assemblea Nacional Catalana. Estaria bé que, més que xipollejar amb la caiguda de Pujol, es comencessin a avançar solucions per a aquestes…
Com més posàvem en evidència la corrupció i el nepotisme que suposaven els beneficis i contractes que obtenien els fills del president a través de CiU, més vots obtenia aquesta coalició. Vam intentar fer un llibre seriós, periodístic, equilibrat. El van publicar el 1991. Sencer no. Va desaparèixer un capítol. Precisament, el que dedicàvem als…
Carlos Jiménez Villarejo escriu a “Infolibre” (10 d’agost); “Llei de Seguretat Ciutadana: Repressió més indefensió“.
Francesc Trillas proposa a “Contra l’error de la fragmentació” (“El País”, 14 d’agost) que s’avanci cap a una Europa federal que respecti la diversitat i fomenti la igualtat i una democràcia de més qualitat.
En el laberint en què s’ha ficat, Mes sembla estar ballant una espècie de yenka, aquell ball dels primers seixanta en el qual els participants, enllaçats per la cintura, cantaven “esquerra, esquerra, dreta, dreta, endavant i enrere”, donaven quatre salts i tornaven a la posició inicial. “Mas, perdido en su laberinto” (El Confidencial, 14 d’agost…