Entrevista de Siscu Baiges a Victòria Camps: -“Un cop assolides les llibertats de la democràcia, el nacionalisme no pot ser un moviment d’esquerres. El nacionalisme sempre té una tendència a ser exclusiu, a no ser incloent, a l’egoïsme. És la negació de l’internacionalisme, que ha estat sempre la marca de l’esquerra” -“Què significa avui ser…
Jordi García-Petit entén que “La fantasia de començar de zero” de què parlen ara els independentistes després de la confessió de Jordi Pujol és desencertada (“Crònica Global”, 26 d’agost).
El catedràtic d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València Antoni Zabalza creu que els mateixos termes s’entenen de forma diferent en alguns sectors socials i polítics catalans i espanyols: “Legalitat i democràcia: paraues màgiques” (“El País”, 26 d’agost).
El catedràtic de Filosofia del Dret de la Universitat Pompeu Fabra Josep Joan Moreso diu que hi ha “Dos conceptes de democràcia” (“El País”, 26 de agosto), com a conjunt de regles o com a ideal d’autogovern, i que quan entren en tensió cal buscar sortides.
El catedràtic de Dret Constitucional Xavier Arbós analitza a “A qui es pot consultar i sobre què” (“El Periódico”, 25 d’agost) el dictamb del Consell de Garanties Estatutàries sobre la Llei de Consultes.
Ningú important a la Unió Europea desitja que Espanya mori escolada. El president de França no sembla que tingui la més mínima intenció de promoure una segona Bèlgica al sud del Pirineu, com alguns ingenus encara creuen a Barcelona. “Jordi Pujol ha de desaparèixer” (La Vanguardia, 24 d’agost de 2014)
Ara menys que mai és convincent la teoria que amb la independència tot canviarà, serem més demòcrates i més intatxables. Cap canvi polític, per gran que sigui, no instaura una cultura que inciti a les bones pràctiques i que controli i penalitzi els incompliments. “Deconstruyendo el pujolismo” (El País, 24 d’agost de 2014)
Els greus problemes plantejats en l’actual crisi de l’Estat espanyol no poden ser resolts amb receptes arbitristes: requereixen un estudi bidimensional, de la naturalesa de les qüestions jurídico-polítiques que determinen la nostra crisi, i de les experiències que ofereixen els federalismes consolidats. “El federalismo como cauce alternativo” (El País, 23 d’agost de 2014).
Si la política consisteix a seguir el full de ruta de l’ANC potser estiguem construint una nova política, encara que serà, inevitablement, amb importants dèficits democràtics. La política no funciona com el mercat, on el client sempre té raó. “Nova i vella política: del 11-S al 9-N” (“El País”, 23 d’agost de 2014).
Molts independentistes convençuts i de llarga tradició lamenten el protagonisme públic de l’anomenat independentisme freaky, una mena de hooliganisme sobiranista amb una tendència hiperactiva a expressar-se de manera grotesca, fanàtica o estúpida. En aquest sac d’extravagàncies i d’excessos hi ha qui comet la imprudència de ficar-hi el llançament de carnets d’identitat espanyols, un esport recreatiu…