Federalisme i independentisme amb les dades a la mà. La directora de GESOP, Àngels Pont, a la tertúlia federalista

Va dibuixar un perfil del federalista com una persona d’edat mitjana, urbà i de nivell educatiu alt i va destacar que molts independentistes estan convençuts que el procés actual acabarà amb un acord que atorgarà més autogovern a Catalunya sense arribar a la secessió d’Espanya (per Siscu Baiges) La directora de GESOP (Gabinet d’Estudis Socials…

Lluís Bassets: “El dogma de la immaculada concepció catalana”

El relat del procés sobiranista reinventa la història de Catalunya i imagina la independència com el naixement d’una nova nació sense pecat original. Els dirigents del procés insisteixen que Catalunya farà un procés impecablement democràtic al qual només se li exigirà en algun moment unes microruptures per poder il·luminar una nova legalitat constitucional i constituent.…

Albert Solé intervindrà al costat de Romano Prodi i Emma Bonino a la convenció que precedirà a la Marxa de Roma en la qual participa Federalistes d’Esquerres

Un grup de Federalistes d’Esquerres encapçalat pel seu president, Joan Botella, participarà en aquesta marxa reivindicativa que reunirà milers de persones a la capital italiana per demanar als líders europeus que rellancin el projecte europeu (per Beatriz Silva) El proper 25 de març se celebra el 60è aniversari del Tractat de Roma i les principals…

PER UNA EUROPA UNIDA I FEDERAL. Declaració de Federalistes d’Esquerres davant la Marxa de Roma

La Unió Europea (UE) travessa una greu crisi política que ha fet condir la decepció entre molts ciutadans europeus. Aquestes dificultats són filles d’una visió parcial i insuficientment federal del projecte europeu. Davant d’una crisi que afecta el nucli dels valors de la UE, les respostes no poden ser individuals. Necessitem solucions compartides, federals i…

El federalisme proposa entendre’ns i acceptar-nos. ¿Qué es el federalismo? es presenta a Premià de Mar

Francesc Trillas, Maria Antònia Guardiola, David Gutiérrez i Salva Redón han presentat el llibre en un acte en què s’ha destacat la necessitat de buscar noves formes de col·laboració i organització per solucionar els grans problemes globals però també per assolir més justícia social (Per Beatriz Silva i Josep Sampera) Som tan diferents que no…

Per Cristian Segura: “El mirall català de Trump”

Un nou liberalisme agressiu i antiespanyolista influeix en l’agenda del procés d’independència.

La urgència dels plans independentistes i l’hegemonia del discurs d’esquerres a l’agenda política catalana han propiciat l’auge de sectors radicals de la dreta i del liberalisme nacionalista. Alguns destaquen per l’essencialisme en el fet identitari o per una clara xenofòbia contra la societat espanyola; tots coincideixen en maneres agressives de comunicar-se i en la voluntat de trencar ràpid amb el sistema establert.
El periodista Roger Palà va obrir la caixa dels trons d’aquest fenomen el 22 de febrer al digital Crític. Les crítiques contra Palà es van centrar en la comparativa que el periodista establia entre l’alternative right nord-americana –“dreta alternativa”, al-right– i “la nova dreta independentista”, com ho definia Palà. L’alt-right és un moviment antisistema ultradretà, racista i nacionalista. Ambdós realitats són diferents però comparteixen que són fenòmens atomitzats, molt agressius en la seva retòrica i que detesten el progressisme més arquetípic. Una denominació més adient per al cas català seria la que va utilitzar recentment l’excap de llista de la CUP Antonio Baños: “alt-lib, alternative liberals”. Baños va emprar aquest terme per referir-se a la candidatura per dirigir l’Ateneu Barcelonès que encapçalen Bernat Dedéu i Enric Vila, entre d’altres.
Si l’alt-right ha donat suport majoritàriament a Donald Trump, i anteriorment al conservadurisme reaccionari del Tea Party, aquesta nova dreta nacionalista i liberal catalana ha estat propera a CDC i a la seva continuació, el PDECAT. La defensa de Trump apareix en l’argumentari d’algunes de les seves icones més conegudes. Nombrosos representants d’aquest sector ideològic han format part de la Fundació Catalunya Oberta (FCO), entitat de tall liberal vinculada a l’antiga CDC, segons indica la seva web. Alguns d’aquests noms s’han incorporat al col·lectiu liberal i independentista Catalans Lliures, un grup que pretén activar el liberalisme com a opció política de amb vista a una Catalunya independent. Institucions com l’Ateneu Barcelonès, mitjans digitals com El Nacional de José Antich, l’eurodiputat Ramon Tremosa, l’expresident del Barça Joan Laporta o Pilar Rahola han destacat per fer d’altaveus d’aquests alt-lib.
Llegir més:
http://cat.elpais.com/cat/2017/03/08/cultura/1489004585_671287.html