Un mite? No, Pujol no ha estat mai un mite. Pujol ha estat el *fabulador d’un gran engany, el constructor d’un gran relat, font de legitimació d’un poder absolut que ha resultat ser un poder operant a la manera de clans i màfies. “En los días del gran engaño” (El País, 17 d’agost de 2014).
Sembla prematur vincular l’escàndol dels Pujol amb el desballestament d’un procés que ja fa temps que es va escapar de les regnes de Mas i de CiU per situar-se més prop d’ERC i de l’Assemblea Nacional Catalana. Estaria bé que, més que xipollejar amb la caiguda de Pujol, es comencessin a avançar solucions per a aquestes…
Com més posàvem en evidència la corrupció i el nepotisme que suposaven els beneficis i contractes que obtenien els fills del president a través de CiU, més vots obtenia aquesta coalició. Vam intentar fer un llibre seriós, periodístic, equilibrat. El van publicar el 1991. Sencer no. Va desaparèixer un capítol. Precisament, el que dedicàvem als…
Carlos Jiménez Villarejo escriu a “Infolibre” (10 d’agost); “Llei de Seguretat Ciutadana: Repressió més indefensió“.
Francesc Trillas proposa a “Contra l’error de la fragmentació” (“El País”, 14 d’agost) que s’avanci cap a una Europa federal que respecti la diversitat i fomenti la igualtat i una democràcia de més qualitat.
En el laberint en què s’ha ficat, Mes sembla estar ballant una espècie de yenka, aquell ball dels primers seixanta en el qual els participants, enllaçats per la cintura, cantaven “esquerra, esquerra, dreta, dreta, endavant i enrere”, donaven quatre salts i tornaven a la posició inicial. “Mas, perdido en su laberinto” (El Confidencial, 14 d’agost…
És una solució als problemes de convivència entre els pobles la creació d’un Estat propi, homogeni? “La solución final” (La Vanguardia, 14 d’agost de 2014).140814 L FREIXAS La solucion final (LV)
“Ara és l’hora” proclama l’eslògan de la propaganda independentista. I l’encerta, per bé que no en el sentit que voldrien donar-li. És l’hora, sí, però de la veritat. És l’hora de l’ensulsiada del mite de la superioritat moral del nacionalisme català. “L’hora de la veritat” (13 d’agost de 2014).
Félix Ovejero critica els qui participen al debat polític aparentant superioritat moral: “Tots eren populistes” (“El País”, 11 d’agost).
Pau Luque contradiu la tesi que es pot ser independentista sense ser nacionalista: “Independentista pragmàtic” (“El País”, 12 d’agost).