Els independentistes actuals han tingut la barra d’exhibir els retrats de Casals, Vázquez Montalbán, Candel, Comín al costat del lema “Voto per tu” (se sobreentenia: “que estàs mort i pots ser manipulat”). Ni Casals ni Montalbán, ni Candel ni els altres es pot assegurar que haguessin estat a favor de la secessió de Catalunya; més aviat…
– “El “procés” segueix, encara que les propostes de CiU i ERC compten amb menys suports que “el dret a decidir”. Encara així, tot el que està passant és delirant i seguim sense saber a on va això”. “Todo el que tiene poder es culpable de lo ocurrido” (El País, 14 de desembre de 2014)
Ni tan sols sota la dictadura es va reivindicar la independència. Per què es fa ara, en una situació incomparablement millor que la de llavors? Les mancances de la democràcia espanyola i les insuficiències de l’autogovern territorial no tenen perquè ser permanents i, és més, hi ha símptomes que l’actual situació estancada podria desbloquejar-se políticament…
Val la pena recordar que CiU i ERC van aconseguir la seva actual majoria absoluta amb un 44,40% dels vots, i encara els van sobrar tres escons. Per més que s’obstinin alguns partits i alguna associació que s’apropia sense rubor de la representació nacional, és més que dubtós que unes eleccions al Parlament siguin acceptades…
La imposició d’un Estat unitari i centralista s’ha demostrat ineficaç i inviable per governar l’Espanya plural formada per diverses identitats, tradicions i territoris amb voluntat d’autogovern. La Espanya de les Autonomies ha fet progressar a Espanya en els últims anys com en cap altre període en la historia, però necessita desenvolupar-se cap a un Estat…
– “El PP sap que anant contra Catalunya obté vots en alguns llocs d’Espanya. Cada cop menys, però” – “A Madrid hi ha molts més federalistes del que es pensa i ara surten de l’armari” Carme Valls: “Podem trenca el discurs únic i això no agrada els independentistes” (Catalunya Plural, 9 de desembre de 2014)
Quan s’intenta retratar Espanya i als espanyols com subjectes incapaços de canviar i incapaços de qualsevol progrés, cal preguntar-se de quins espanyols i espanyoles estan parlant. Estan parlant de Bartolomé de las Casas? De Miguel Servet? De Clara Campoamor, Miguel Hernández, Lorca, Alberti i els jornalers àcrates andalusos? Estan parlant dels que estan lluitant ara per…
El federalisme és l’opció més d’esquerres. Va ser una de les idees que més es va repetir dimarts passat en la presentació de Federalistes d’Esquerres a Sant Cugat. En una sala que es va quedar petita per al centenar de persones que van acudir a la cita, Joan Botella, vicepresident de l’associació, i Victoria Camps,…
Quan CiU va arribar al poder amb el seu business-friendly el primer objectiu va ser fer desaparèixer l’impost de successions. Resulta paradoxal que amb aquestes pràctiques recents s’afirmi que el camí cap a la independència s’emprèn, en bona mesura, per construir un estat del benestar eficaç. “Pressupostos polítics, retallades socials” (El País, 7 de desembre…
Amb la proposta de l’altre dia Mas pretenia guanyar la partida a Junqueras, aconseguint amb això l’hegemonia del bloc independentista, i convertint-se per fi el seu líder. El preu que aquesta operació ja li està suposant és clar: perdre la centralitat de la política catalana, desentendre’s del tot de dos terços de la ciutadania d’aquest…