Josep Burgaya: Jordi Pujol, encara

“La pràctica política catalana en el camp independentista ha resultat la continuació del pujolisme, encara que sigui amb altres mitjans i una certa modificació del llenguatge. De fet, el patriarca Pujol continua sent algú venerat i contínuament homenatjat i acompanyat, malgrat els flagrants delictes comesos per ell i per la seva extensa família personal i…

Xavier Arbós: La llei de claredat: un trasplantament difícil

“De manera recurrent, s’al·ludeix a una “llei de la claredat” per a emmarcar un hipotètic referèndum a Catalunya. La referència òbvia és la coneguda com a Llei de la Claredat referendaria canadenca, inspirada pel politòleg Stéphan Dion, llavors ministre del Govern d’Ottawa. Qualsevol al·lusió local a aquesta norma em sembla inapropiada, i voldria explicar-ho amb algun detall.” La llei de claredat:…

Daniel Fernández: Adéu, Europa!

“Perquè el que es va viure fa gairebé una setmana, el dimarts passat a Estrasburg, va ser la conversió del nou nacionalisme català a un moviment antieuropeu que, com gairebé tots els que ara són, invoca la llibertat i la democràcia directa per a criticar les institucions. Em disculparan l’alleujament, però em va resultar especialment…

Rafael Jorba: Més enllà de la investidura

“Cal reivindicar la política com la forma civilitzada de resoldre els conflictes. És l’hora de refer els consensos de la Transició. Sí, quatre dècades després Espanya necessita un president i uns líders polítics que no mirin tant les enquestes, que no siguin ostatges de la demoscòpia i que siguin també capaços d’establir un mínim comú denominador…

Jordi Mercader: La ironia és per a irònics

“Aviat ens quedarem sense paraules per a referir-nos a la paràlisi del govern de Torra, s’esgotaran els qualificatius que ens permetin mantenir-nos en l’àmbit de la crítica respectuosa i educada per als qui regeixen les institucions catalanes. Aquest escenari s’intueix inevitable i preocupant, perquè Torra existeix, i a més està creant escola del mal governant. No cal…

De la quimera de les classes mitjanes al necessari mestissatge (per Maria Comín)

El pujolisme, el catalanisme conservador va anar penetrant en la societat catalana a manera de pluja fina construint la nació catalana a pesar que la mescla, no només superficial i folklòrica, no només identitària o lingüística, és un fet innegable de la societat catalana. De fet la construcció de la Catalunya i l’Andalusia actuals no s’entenen la una…