“En el projecte federal, les identitats nacionals, les diferents cultures i sentiments, tenen lloc i acomodament. Però aquest projecte només pot liderar-lo una esquerra àmplia i socialment arrelada. Els nacionalismes – aquesta “inflamació malaltissa de la consciència nacional” de què parlava Isaiah Berlin – sempre representaran les pretensions de les elits o els deliris de grandesa…
“El seu assassinat va ser selectiu, dirigit a treure d’al mig a un intel·lectual compromès amb la llibertat i amb el diàleg polític, la veu del qual era una denúncia de l’estratègia de terra cremada dels totalitaris.” Presència i actualitat d’Ernest Lluch (El Periódico, 27 de novembre de 2020)
“Un altre inconvenient de la polarització és que com més gran és, més difícil resulta generar consensos amplis entre grups amb sensibilitats diferents per a aquesta manera poder escometre reformes profundes que permetin que la societat avanci.” Catalunya és diferent (per a pitjor) (Club Còrtum, 27 de novembre de 2020)
“A la vista de l’estrepitós fracàs de l’aventura secessionista, el Govern de Putin es va afanyar a declarar angelicalment el seu “total suport a la integritat territorial d’Espanya”. Continuaran amb la desinformació desestabilitzadora, però aquí acaba l’apadrinament rus.” L’engany dels secessionistes en política internacional (Crònica Global, 26 de novembre de 2020)
“Aquest vincle “trumpista” no és patrimoni exclusiu dels de Puigdemont. Els d’Oriol Junqueras van participar amb idèntic entusiasme durant els anys del ‘procés’ en la negació de la realitat: la independència anava a ser immediata, fàcil i barata, l’Estat era impotent, la UE i l’ONU esperaven amb els braços oberts i el gran capital, amb…
“No hi ha una sola explicació per a aquestes xifres, però sí que tenim la certesa que els recursos que es dediquen per a combatre-les són totalment insuficients i que no són una prioritat en les nostres polítiques públiques.” Volem viure sense por (El País, 23 de novembre de 2020)
“Ara ja sabem que era només la llebre que feia córrer el món convergent i d’Esquerra en disputa per l’hegemonia nacionalista. Qui aconseguís el govern i encapçalés la negociació seria qui s’emportaria el trofeu, que no era la independència.” La utopia no està disponible (El País, 22 de novembre de 2020)
“La clau estarà a oferir reformes en una direcció federal, que superin la noció estreta de la sobirania nacional (la que defensen no sols Trump, el Brexit i el “Procés”, sinó també Salvini, Marini Le Pen i Vox) amb l’objectiu de resoldre problemes socials de manera sostenible i cooperativa, com es desitja fer amb els…
“En el debat dels pressupostos hem sentit declaracions contundents però poc fonamentades. ERC declarava la seva incompatibilitat amb Ciutadans perquè són de dretes mentre segueixen governant (o millor no governant) amb JxCat que són la dreta catalana.” A l’entorn dels pressupostos (Diari de Girona, 21 de novembre de 2020)
“El director de Ferida Oberta recorda també les dificultats que es va trobar un altre documental com a Federal, dirigit per Albert Solé, i que també tractava el tema des d’una perspectiva global.” Ferida oberta, exclòs dels Premis Gaudí (Crònica Global, 20 de novembre de 2020)
“El canvi climàtic incrementarà els fluxos migratoris, i només una política europea coherent i conjunta pot convertir-los en un valor. L’alternativa és deixar que l’odi i la por encoratjada per la ultradreta acabin pervertint el mateix sentit de la UE. ” Les Canàries i les veus (El Periòdico, 19 de novembre de 2020)
“Quin és el perill a Catalunya en aquesta situació? Que els partits nacionalistes configurin, a través dels seus votants, comunitats econòmiques, socials i culturals tancades.” Vot, identitat i llengua (L’Obrer, 18 de novembre de 2020)
El clima polític de la contesa electoral “Després de quatre anys d’una Presidència molt divisiva i d’una gestió completament ineficient de la pandèmia de la Covid-19 i de la consegüent crisi econòmica i social, Donald Trump no va fer més que protagonitzar una tibant i polaritzada campanya, per a sostenir després de les eleccions que…
“Necessitem un govern que faci alguna cosa més a declarar-se feminista i lluir un llaç violeta en la solapa. Necessitem un govern que garanteixi que la lluita contra la violència que sofreixen les dones serà per fi una prioritat a Catalunya.” Catalunya, líder en violència masclista (Crònica Global, 18 de novembre de 2020)
“La societat més moderna amb l’inici de la transició ha reflectit, quaranta anys després, que sofreix un greu problema: els clergues “manen” a Catalunya, els intel·lectuals, polítics, creadors i aconseguidors que repeteixen el mantra de la societat diferent.” Els clergues “manen” a Catalunya (Crònica Global, 16 de novembre de 2020)
“El nostre futur està a formar part d’una sobirania europea compartida, que permeti al seu torn compartir la responsabilitat de la governança global, cada vegada més necessària. Fora d’això només hi ha la decadència.” 750.000 milions per Catalunya (progresrealprogresoreal.blogspot.com, 14 de novembre de 2020)
“A Catalunya, l’anquilosament i la decadència no són fruit de l’atzar, sinó de la falta de polítiques públiques compartides i concertades que posin la proa en el progrés econòmic i el benestar de la gent.” Messi com a al·legoria (El Triangle, 13 de novembre de 2020)
“El procés ha estat un moviment impulsat des de dalt, aprofitant unes condicions socials, culturals i emotives que eren al carrer, però que podien haver estat reconduïdes per altres rumbs.” La claveguera del ‘procés’ (Crònica Global, 12 de novembre de 2020)
“Durant molts anys hi ha hagut una part important dels ciutadans de Catalunya que votaven a les generals i a les municipals, però que no ho feien a les eleccions a la Generalitat. S’han donat tota mena d’explicacions per a aquest comportament. Jo crec que una part és conseqüència del desànim.” Són democràtiques les eleccions?…
“Si un polític se salta a gratcient la legalitat democràtica i l’advertiment del Tribunal Constitucional… succeeix el que es preveu: se’l jutja. No és empresonat per les seves opinions o les seves idees, doncs, sinó per una conducta il·legal.” Entrevista a Raphael Minder (La Vanguardia, 11 de novembre de 2020)
“Després de quatre anys de bogeria, el got s’havia satisfet. Aquella no era una falsedat més d’un mentider compulsiu. Era la demostració que la postveritat pot destruir la democràcia. I tots van percebre l’abisme que això representava.” Quanta mentida podem suportar? (El País, 9 de novembre de 2020)
“Mentre el ‘procés’ somreia i imposava el debat nacionalista, centenars de milers de famílies a Catalunya s’enfonsaven en la misèria l’any més dur de la crisi econòmica. Els qui denunciaven les retallades eren bandejades a la zona de la traïció.” La tramoia del ‘procés’ (El Periódico, 9 de novembre de 2020)
“Mai va ser democràtic, perquè no va ser legal ni constitucional, tal com la Comissió de Venècia del Consell d’Europa s’ha encarregat de recordar. No va ser democràtic perquè no es van respectar els drets de la minoria parlamentària, la que per més vergonya representava la majoria social. I no va ser ni és democràtic…
“El lema Cada vot compta no representa només la necessitat de fer un recompte just que garanteixi la transparència dels resultats. Representa també la necessitat que les necessitats de cada un dels ciutadans i ciutadanes siguin tingudes en compte, més enllà del lloc que ocupen en l’escala social o el color de la seva pell.”…
“L’ecosistema processista té un present brillant i un prometedor futur preelectoral a la televisió de tots els catalans. La llei aprovada fa un any dorm en el plàcid son dels justos.” TV3, els russos i el procés (El País, 7 de novembre de 2020)
“La destrossa ha estat aquesta xarxa de polítics, empresaris i periodistes lliurats al pitjor populisme que han volgut modelar una Catalunya a la mesura exacta dels seus interessos. Però segueixin, continuïn repartint carnets de fatxes.” El ‘procés’ com animal de companyia (El Periódico, 6 de novembre de 2020)
“És hora d’un relleu federalista. Avui, només una minoria il·lustrada pot reconèixer-se en el desig de recuperar el catalanisme. El “procés” ha dinamitat aquest concepte. Evocar-ho en els barris populars és percebut amb suspicàcia.” El nostre cinturó de l’òxid (lluisrabell.com, 5 de novembre de 2020)
“Trump forma part d’una família de governants que està disposada a fer saltar pels aires totes les regles i institucions, escrites i no escrites, per imposar el seu poder. Aquesta és la naturalesa del monstre, als Estats Units i en altres contrades. I aquesta és la mesura del grau d’immoralitat de les persones que encara…
“Per a ell només hi ha dues opcions: si no guanyo és que m’han robat. No existeix la tercera, que és la base de la democràcia: acceptar la derrota. No és una cosa que trobi en el seu esquema de valors.” Trump tria l’opció incendiària (Infolibre, 4 de novembre de 2020)
“Hi ha famílies senceres col·locades. Els seus membres porten anys organitzant qualsevol manifestació de l’independentisme a l’ajuda inestimable d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional de Catalunya, totes dues súper subvencionades.” La clientela (Crònica Global, 3 de novembre de 2020)
“Es tracta de persones que no han tingut ni tenen cap legitimitat democràtica: no exercien cap càrrec públic ni per elecció ni per designació en el moment en què decidien sobre aspectes clau de com havia d’operar l’Executiu en una conjuntura clau per a les institucions catalanes.” D’estats majors i de democràcia (El País, 3…
“Costa també no veure paral·lelismes en el que plantegen Hacker i Pierson sobre l’existència d’una maquinària política que aconsegueix mantenir distreta la població dels greus problemes socials, d’una pobresa i una desigualtat derivades d’una dècada de retallades que no para de créixer i que una societat rica com Catalunya no hauria de tolerar.” Trump, Catalunya…
