“I acabo repetint una idea que no deixa de sorprendre´m. A Catalunya hi ha molts ciutadans, inclosos molts que es manifesten independentistes, que voldrien una Europa federal però molts d´ells menyspreen una sortida federal per Espanya. TV3, l´altaveu independentista difusor de moltes de les falses «veritats», no parla mai dels actes federalistes i s´ha negat…
Com més ha avançat el “procés” català, més s’ha configurat com el moviment secesionista de les classes mitjanes d’una rica regió europea, que cauen en la il·lusió que millor seria separar-los de la “Espanya subvencionada”. El conegut “Espanya ens roba” es va fer ressò del “lladre gitano” de la Lliga Nord d’Itàlia, de la mateixa…
“És l’exemple de com un país s’engega un tret al peu de manera entusiasta. En part, moguts pel mateix discurs que s’ha prodigat a Catalunya: tindrem més diners perquè els de Brussel·les ens roben i sols ens ho muntem millor. El Brexit i el Catalexit són molt semblants. Els 350.000 milions de lliures a la…
“Potser ha arribat el temps de parlar i participar, per exemple, en el debat sobre les propostes que es discuteixen en el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat sobre conciliació, sobre equiparació de permisos de maternitat i paternitat, mesures de gran impacte en la igualtat d’oportunitats entre homes i dones al mercat laboral. El moment…
“Ha estat a l’Hospitalet del Llobregat, on, el passat dissabte, s’ha celebrat una trobada amb més de cinc-cents participants, per poder posar les bases d’un federalisme que se’m presenta transversal, obert i amb l’horitzó d’obrir el meló d’una reforma constitucional, una reforma imprescindible per posar fi a la situació on ens trobem en les relacions…
“Els qui el vam tractar sabíem de la seva obsessió per la veritat i el rigor. Els perseguia amb una meticulositat i una persistència que podien posar nerviós als qui tenien pressa per publicar o llegir els seus articles. No els entregava fins que no n’estava segur que tot el que s’hi deia era correcte.…
“Hauríem d’haver après que el risc més perillós de instal·lar-se en la mentida no és l’autoengany, sinó la negació. És una mena de síndrome que transcendeix el monòton xoc amb la realitat per a aconseguir una pràctica rutinària: digerir el que neguem i convertir-lo en una nova forma de veure el món, perquè la negació no és estàtica: ésun impuls combatiu i poderós que exigeix esforç i perseverança per amagar la veritat i construir una nova, que a més es pretén millor. “ Boira (El País, 7 d’octubre del 2018)
“I des que van prometre la república a 18 mesos, la independència com a remei catàrtic a tots els mals, van comparar Espanya amb Turquia, a si mateixos amb afroamericans que lluitaven per” trencar les cadenes de l’esclavitud “, des que van abraçar la unilateralitat absoluta amb els atropellaments democràtics del 6 i 7 de…
“Crec que estem passant moments molt difícils, a Catalunya i al món. En relació amb la política, el que més sento en aquests moments és perplexitat. I crec que moltes persones estan en aquesta situació. No se sap qui mana al món. No se sap què passarà demà passat. I, sobretot, coses que semblaven impossibles…
És un segon aniversari que probablement no serà gaire celebrat, perquè ningú no sap com sortir del caos provocat pel referèndum, malgrat que alguns sobiranistes britànics pretenien anomenar l’efemèride “Dia de la Independência” A Catalunya hi ha sectors polítics que segueixen utilitzant el que ha succeït al Regne Unit els darrers dos anys com a exemple…
És kafkià el que estem vivint? ¿Hem creat un relat hipernacionalitzador que impedeix una lectura comuna de la realitat? ¿La por de no significar-se ha contribuït a l’hegemonia del relat? Són algunes de les preguntes que intenta respondre l’últim llibre de Jordi Canal: “Con permiso de Kafka. El proceso independentista en Cataluña”. “Kafka y el…
“Reconciliació és més que una bella paraula. Significa reconèixer els errors de tots i no deixar a Catalunya a mercè de les marees” (El Periódico, 19-12-17)
“Que la idea de ciutadà se supediti a la de nació, suposa un apreciable risc per a la democràcia i l’ètica ja que una entitat superior en valor al subjecte, pot justificar accions que d’una altra manera es considerarien reprovables” (Blog Esquerra sense fronteres, 16-12-17)
“La gran contradicció que arrossega el model d’estat-nació és que la identitat nacional serveix per amagar una realitat: la desigualtat i la bretxa social dins de la mateixa comunitat política” (Blog Esquerra sense fronteres, 13-12-17)
“Enrocar-se en el bilateralisme significa perdre el joc de les aliances que dóna la visió federalista” (El TRiangle, 03-12-17)
“Coincideixo amb l’expresident espanyol Manuel Azaña quan argumentava que el “problema català” era polític i que, com a tal, reclamava una solució política” (Granollers, 29-11-17)
“Catalunya està sotmesa a un tensionament a favor de una proposta política, una activitat d’agitació permanent que gira sobre si mateixa, on no han faltat voluntaris que han fet girar la sínia, escolanets que han portat els ganfanons del bisbetó, encara que fins avui el resultat es magre: no s’han mogut del lloc on eren” (Eix Diari, 22-06-17)
“La UE ha perdut la seva vocació humanitària i contravé la Declaració Universal dels Drets Humans, de 1948 i la Convenció de Refugiats de 1951” (Badalona, 22-06-17)
“No és tolerable que els refugiats hagin de pagar a les màfies perquè Europa no els facilita l’accés” (Badalona, 22-06-17)
“Theresa May i Artur Mas són líders d’oportunitat, que decideixen, enquestes en mà, fer surf sobre l’onada” (El Pais, 18-06-17)
“El govern processista de la Generalitat ha decidit tirar pel dret i provocar la repressió de l’Estat. El mínim que es pot dir és que el govern ha llençat a la paperera de la història l’ètica de les responsabilitats començant per la responsabilitat de les conseqüències dels seus actes no tan sols personals sinó, com els agrada omplir-se la boca i mastegar-ho poc a poc, de país” (Treball, 15-06-17)
“El segrest del debat polític per part de la “qüestió nacional”, ha fet que l’escola democràtica reivindicada, que tenia com a model l’escola republicana, quedés arraconada per un model d’escola nacional assimilacionista” (Barcelona, 15-06-17)
“Som federalistes perquè es la tradició més antiga i sòlida de les esquerres catalanes” (La Maquinista, 14-06-17)
“No es pot ser jove i d’esquerres sense ser federalista, perquè és així com ha crescut, sent conscient de que les persones que tenim al voltantn tenen els mateixos problemes, les mateixes inquietuts i les mateixes ganes de prosperar que nosaltres” (El Vendrell, 14-06-17)
“La importància de mantenir el respecte en el debat col·lectiu s’oblida quan es posa per davant la voluntat d’arrasar com un carro de combat, quan no es té l’hàbit de veure que els que pensen diferent també poden dir coses interessants” (BlogEsquerra sense fronteres, 4-6-17)
“La llei de transitorietat jurídica, equival a un salt al buit, perquè no hi ha seguretat jurídica si no és possible conèixer el dret aplicable i s’ignoren els procediments que regulen la reforma del dret vigent en un moment donat” (La Vanguardia, 4-6-17)
“Estat nació i sobirania absoluta es compenetren, com es va veure amb l’arribada del feixisme i, més tard, del nazisme. Per aquesta raó, el federalisme europeu va ser una part integrant i essencial de la Resistència a Itàlia, Alemanya, França, i un punt de referència en la lluita per la democràcia a Espanya, Portugal i Grècia” (El Periódico, 1-6-17)
“Jo soc català, del Barça i de TV-3, però no em sento representat per res d’això. Ho sento, però crec que alguns estan dibuixant una televisió i un país on cada vegada hi cap menys gent” (El Periódico, 1-6-17)
“Nosaltres formem part d’aquest poble que vol seny, que vol maduresa política, que no estem ni per aventures ni per cacicades, que no estem ni per independentismes ni per nous centralismes. Estem pel diàleg, per la negociació, per un pacte d’Estat que comporti un canvi en el model territorial que permeti avançar, conviure i transformar la realitat social de les persones. AQUEST MODEL ÉS EL FEDERAL!” (Manifest “Sindicalistes i Fderalistes”, 29-05-17)
“Ni hi haurà reforma política a Espanya sense la reconstrucció de la unitat política del catalanisme, ni es resoldrà el nostre soroll si no hi ha senyals clars de transformació en el conjunt d’Espanya” (Editorial, 28-05-17)
“Puigdemont, Junqueras i Romeva es consideren amb dret de suspendre per a nosaltres la separació de poders, a obrir total control governatiu sobre la justícia, a canalitzar políticament els continguts dels mitjans de comunicació, a efectuar un filtratge a la turca dels actuals funcionaris, i fins i tot a fixar els seus propis criteris per determinar qui són catalans i qui no. Em permeto recordar que l’últim precedent en aquesta línia és el que va efectuar a la força un gallec, militar, feixista, assassí i covard” (El Periódico, 25-05-17)
