La constitució de les Cambres elegides el 28 d’abril ha tingut un element espectacular i, creiem, de gran trascendència: l’elecció, com a presidents del Congrés dels Diputats i del Senat, de dos federalistes: respectivament, Meritxell Batet i, molt especialment, el que havia sigut fundador i primer president de Federalistes d’Esquerres, Manuel Cruz. En els últims…
“Els europeus que construïm la Unió hem estat capaces d’esmenar la nostra història i crear una democràcia supranacional amb valors comuns i voluntat conjunta. De moment, els britànics continuen votant i participant en l’obstinació. Ara tenim el desafiament de coronar la nostra unió monetària, econòmica, amb la política per la via d’un federalisme de convicció…
“Europa són les polítiques econòmiques però també són els principis democràtics sobre els quals se sustenta. Europa és aquest mur de ciment líquid en el qual s’ha convertit el Mediterrani. Ens escandalitzen els projectes racistes de Trump. Plorem pels nens que són separats de les seves mares a la frontera de Mèxic, però no plorem…
“Només una honesta reflexió pot canviar el rumb de les coses: cal reconèixer d’una vegada que, si prenem com a guia el passat recent i el futur previsible, la independència de Catalunya és tan impossible com innecessària. Que és impossible no necessita de molta explicació: Espanya –la seva ciutadania representada per l’ Estat espanyol– no…
“La crisi política i social de Catalunya només es resoldrà quan tornem a respectar-nos els uns als altres, quan no banalitzem paraules i episodis dolorosos com l’exili republicà, l’apartheid o el nazisme, per molt que els esdeveniments que vivim ens semblin injustos o indignes. No es resoldrà mentre no siguem capaços de recuperar el sentit…
“Després de teoritzar en llibres (ha publicat uns trenta), conferències i articles de premsa sobre el federalisme, l’ètica, i en contra del nacionalisme català –que retreu sense tebieses, com molt crític és amb el populisme d’esquerres– aquest catedràtic de Filosofia Contemporània a la Universitat de Barcelona (UB), nascut a Barcelona 1952, va impulsar al costat…
“Les eleccions municipals són el terreny natural on es dirimeix el futur de la ciutat. Representen l’ocasió de fer balanç del govern sortint, de confrontar models i projectes. A Barcelona, no obstant això, els pròxims comicis locals són molt especials; els seus resultats tindran unes repercussions polítiques de gran abast, tant a Catalunya com en tota…
“Els demòcrates han de mostrar-se ferms davant el nacionalpopulisme, però també davant les causes que el fan créixer. I la principal és que les elits en les democràcies liberals han exclòs del debat i del poder la majoria. Aquestes mateixes elits no s’han oblidat de prosperar, però sí de compartir la seva prosperitat i incloure…
“El rapte d’Europa era un mite: Zeus, transformat en toro blanc, seduïa a la princesa fenícia en una platja de Sidón per a transportar-la a Creta, on es convertiria en la reina de l’illa. El segrest d’Europa és avui una realitat: el calendari electoral situa les europees del 26-M com segona volta de les generals del…
“Som a 9 de maig de 2019. Els Federalistes d’Esquerres celebrem el resultat de les darreres eleccions. Com bona part de la població, hem respirat alleujats amb el recompte, per diversos motius. En primer lloc, perquè es demostra que l’eix dretaesquerra continua vigent, contra el que molts deien interessadament. Malgrat tots els intents d’emmascarar la…
“Quan la política es basa en accentuar el conflicte amb l’adversari, tal com fa l’independentisme, ressaltant els seus defectes i exagerant els béns a aconseguir, es corre el perill de generar dinàmiques indesitjables sense aconseguir els objectius. De l’exageració i la teatralització en forma de farsa, es pot arribar a l’esperpent si la situació s’allarga. En…
“Quin somni tan atractiu! Per a realitzar-ho, només necessito una causa, però ben triada. Una causa bella, emotiva…, fàcil d’entendre, amb dibuixets i colors vius. Però una causa, naturalment, irrealitzable, o almenys sempre posposada, perquè jo no hagi de rendir mai comptes. Per a ser sempre, passés el que passés, per definició, víctima. És tan…
Aquest diumenge tindrà lloc el segon exercici democràtic més gran del món, superat només per les eleccions a l’Índia: les eleccions per escollir el Parlament Europeu. Poques vegades els termes de l’elecció han estat més clars: Nacionalisme o Europa. Entremig d’aquesta dicotomía, és veritat que hi ha matisos. Des dels seus orígens, com ha explicat…
El federalisme no és sols una forma eficaç, pragmàtica i acordada de resoldre les aspiracions legítimes dels diversos pobles que configuren una nació. A més, és cultura política i educació sentimental. Promou l’interès dels uns pels altres en lloc del rebuig o la ignorancia (Extracte del llibre “Missió Federal”, escrit per Francesc Trillas, amb pròleg…
“Reconciliació és més que una bella paraula. Significa reconèixer els errors de tots i no deixar a Catalunya a mercè de les marees” (El Periódico, 19-12-17)
“Que la idea de ciutadà se supediti a la de nació, suposa un apreciable risc per a la democràcia i l’ètica ja que una entitat superior en valor al subjecte, pot justificar accions que d’una altra manera es considerarien reprovables” (Blog Esquerra sense fronteres, 16-12-17)
“La gran contradicció que arrossega el model d’estat-nació és que la identitat nacional serveix per amagar una realitat: la desigualtat i la bretxa social dins de la mateixa comunitat política” (Blog Esquerra sense fronteres, 13-12-17)
“Enrocar-se en el bilateralisme significa perdre el joc de les aliances que dóna la visió federalista” (El TRiangle, 03-12-17)
“Coincideixo amb l’expresident espanyol Manuel Azaña quan argumentava que el “problema català” era polític i que, com a tal, reclamava una solució política” (Granollers, 29-11-17)
“Catalunya està sotmesa a un tensionament a favor de una proposta política, una activitat d’agitació permanent que gira sobre si mateixa, on no han faltat voluntaris que han fet girar la sínia, escolanets que han portat els ganfanons del bisbetó, encara que fins avui el resultat es magre: no s’han mogut del lloc on eren” (Eix Diari, 22-06-17)
“La UE ha perdut la seva vocació humanitària i contravé la Declaració Universal dels Drets Humans, de 1948 i la Convenció de Refugiats de 1951” (Badalona, 22-06-17)
“No és tolerable que els refugiats hagin de pagar a les màfies perquè Europa no els facilita l’accés” (Badalona, 22-06-17)
“Theresa May i Artur Mas són líders d’oportunitat, que decideixen, enquestes en mà, fer surf sobre l’onada” (El Pais, 18-06-17)
“El govern processista de la Generalitat ha decidit tirar pel dret i provocar la repressió de l’Estat. El mínim que es pot dir és que el govern ha llençat a la paperera de la història l’ètica de les responsabilitats començant per la responsabilitat de les conseqüències dels seus actes no tan sols personals sinó, com els agrada omplir-se la boca i mastegar-ho poc a poc, de país” (Treball, 15-06-17)
“El segrest del debat polític per part de la “qüestió nacional”, ha fet que l’escola democràtica reivindicada, que tenia com a model l’escola republicana, quedés arraconada per un model d’escola nacional assimilacionista” (Barcelona, 15-06-17)
“Som federalistes perquè es la tradició més antiga i sòlida de les esquerres catalanes” (La Maquinista, 14-06-17)
“No es pot ser jove i d’esquerres sense ser federalista, perquè és així com ha crescut, sent conscient de que les persones que tenim al voltantn tenen els mateixos problemes, les mateixes inquietuts i les mateixes ganes de prosperar que nosaltres” (El Vendrell, 14-06-17)
“La importància de mantenir el respecte en el debat col·lectiu s’oblida quan es posa per davant la voluntat d’arrasar com un carro de combat, quan no es té l’hàbit de veure que els que pensen diferent també poden dir coses interessants” (BlogEsquerra sense fronteres, 4-6-17)
“La llei de transitorietat jurídica, equival a un salt al buit, perquè no hi ha seguretat jurídica si no és possible conèixer el dret aplicable i s’ignoren els procediments que regulen la reforma del dret vigent en un moment donat” (La Vanguardia, 4-6-17)
“Estat nació i sobirania absoluta es compenetren, com es va veure amb l’arribada del feixisme i, més tard, del nazisme. Per aquesta raó, el federalisme europeu va ser una part integrant i essencial de la Resistència a Itàlia, Alemanya, França, i un punt de referència en la lluita per la democràcia a Espanya, Portugal i Grècia” (El Periódico, 1-6-17)
“Jo soc català, del Barça i de TV-3, però no em sento representat per res d’això. Ho sento, però crec que alguns estan dibuixant una televisió i un país on cada vegada hi cap menys gent” (El Periódico, 1-6-17)
“Nosaltres formem part d’aquest poble que vol seny, que vol maduresa política, que no estem ni per aventures ni per cacicades, que no estem ni per independentismes ni per nous centralismes. Estem pel diàleg, per la negociació, per un pacte d’Estat que comporti un canvi en el model territorial que permeti avançar, conviure i transformar la realitat social de les persones. AQUEST MODEL ÉS EL FEDERAL!” (Manifest “Sindicalistes i Fderalistes”, 29-05-17)
“Ni hi haurà reforma política a Espanya sense la reconstrucció de la unitat política del catalanisme, ni es resoldrà el nostre soroll si no hi ha senyals clars de transformació en el conjunt d’Espanya” (Editorial, 28-05-17)
“Puigdemont, Junqueras i Romeva es consideren amb dret de suspendre per a nosaltres la separació de poders, a obrir total control governatiu sobre la justícia, a canalitzar políticament els continguts dels mitjans de comunicació, a efectuar un filtratge a la turca dels actuals funcionaris, i fins i tot a fixar els seus propis criteris per determinar qui són catalans i qui no. Em permeto recordar que l’últim precedent en aquesta línia és el que va efectuar a la força un gallec, militar, feixista, assassí i covard” (El Periódico, 25-05-17)
