“En una Espanya i una Europa que els nacionalistes de tot signe tornen a marcar la pauta, personatges com Torra inflamen els ànims i uns altres acabaran pegant-se en el seu nom. I algun dia ens preguntarem: com hem arribat fins aquí?” Ara Eslovènia… i el següent? (Crònica Global, 16 de desembre de 2018)
“El manifest avisa que “ara la situació és clarament més greu, amb un president de la Generalitat que no guarda ni les més mínimes formes que li correspondrien com a màxim representant de l’Estat a Catalunya. Qui a més tanca els ulls davant les amenaces, quan no les estimula, de grups radicals identitaris, que s’han…
El 14 de desembre vam tenir una nova tertúlia federalista en la Llibreria Alibri a càrrec de Lluís Rabell i sota el títol: “L’auge dels populismes. D’Europa a Catalunya” Rabell es pregunta per què està produint aquest fort gir de l’opinió pública cap a postulats i discursos que, fins fa poc, només brandava una extrema dreta de fitada influència. I…
“Pasqual Maragall va ser un alcalde que mirava al futur, que no va pretendre mai imitar ningú del passat. I feia mirar al futur a tothom, especialment a la gent senzilla. No m’imagino ni a Ernest M. ni a M. Valls anant a dormir a casa d’un veí a Torre Baró (no és el xalet…
“Puc entendre que Torra, Puigdemont o Comín no tinguin dubtes, i que la independència fos per a ells un bé superior que bé valdria el sacrifici econòmic i social de tota una generació. Però no crec que aquesta posició sigui majoritària, fins i tot al món independentista. En una democràcia, tots tenen dret a proposar les opcions…
“La victòria diplomàtica de Federalistesd’Esquerres, passant a ser els interlocutors de la gran família de federalistes europeus, suposa una garrotada per al nacionalisme que veu com a poc a poc emergeixen actors que divergeixen del relat oficial.” Nou revés europeu contra la ‘diplomàcia’ nacionalista (Article aparegut en Crònica Global el 12 de desembre de 2018)
“En resum: ens agradi o no, ‘unilateral’ i ‘no violent’ són dos adjectius que no han anat junts en les secessions reals que hi ha hagut a Europa des de la caiguda del mur. Quan s’invoquen determinades ‘vies’ caldria tenir molt en compte aquesta circumstància, llevat que la pau i la seguretat no constitueixin veritables…
“Vull entendre per què aquesta mania de reduir-nos a una etiqueta sota la qual ens hem de sentir a gust: Catalunya. Però no la Catalunya que cadascú vulgui o somiï, no, aquesta, no. Es tracta de la Catalunya que han somiat per nosaltres, que no és el mateix. No ens coneixen de res, no s’esforcen a fer-ho, però parlen…
“L’independentisme ha traçat un arc inèdit en arquitectura, compost d’estructures disjuntes que per moments semblen la mateixa cosa. L’arc independentista no se suporta a si mateix, i molt menys està en condicions de sostenir la construcció d’una república pròpia. El més desconcertant del seu dibuix és que no se sap amb exactitud on comença i en què…
“La cultura democràtica europea està flaquejant a cada país per raons diferents, però amb el mateix comú denominador: les desigualtats i el malestar que ha deixat la crisi, l’erosió de les institucions i la corrupció, la incapacitat del moderantisme per prendre la iniciativa en un context bipolar, un periodisme febril que necessita la tensió per sumar…
A l’entrevista que, en el programa Hard Talk, el periodista Stephen Sackur li va fer a Ernest Maragall, en un moment donat Sackur li va dir al polític català sobre els seus plans per a la independència: “It’s a fantasy! Algú ho havia de dir i ha estat la BBC Un dels problemes que té…
“No serà fàcil sortir del punt en què es troba el conflicte polític que viu internament la societat catalana i que enverina les relacions entre les institucions catalanes i les de l’Estat. Però no cal trencar-massa el cap per arribar a la conclusió que tard o d’hora, i sempre que tots els actors es mantinguin…
“Reconciliació és més que una bella paraula. Significa reconèixer els errors de tots i no deixar a Catalunya a mercè de les marees” (El Periódico, 19-12-17)
“Que la idea de ciutadà se supediti a la de nació, suposa un apreciable risc per a la democràcia i l’ètica ja que una entitat superior en valor al subjecte, pot justificar accions que d’una altra manera es considerarien reprovables” (Blog Esquerra sense fronteres, 16-12-17)
“La gran contradicció que arrossega el model d’estat-nació és que la identitat nacional serveix per amagar una realitat: la desigualtat i la bretxa social dins de la mateixa comunitat política” (Blog Esquerra sense fronteres, 13-12-17)
“Enrocar-se en el bilateralisme significa perdre el joc de les aliances que dóna la visió federalista” (El TRiangle, 03-12-17)
“Coincideixo amb l’expresident espanyol Manuel Azaña quan argumentava que el “problema català” era polític i que, com a tal, reclamava una solució política” (Granollers, 29-11-17)
“Catalunya està sotmesa a un tensionament a favor de una proposta política, una activitat d’agitació permanent que gira sobre si mateixa, on no han faltat voluntaris que han fet girar la sínia, escolanets que han portat els ganfanons del bisbetó, encara que fins avui el resultat es magre: no s’han mogut del lloc on eren” (Eix Diari, 22-06-17)
“La UE ha perdut la seva vocació humanitària i contravé la Declaració Universal dels Drets Humans, de 1948 i la Convenció de Refugiats de 1951” (Badalona, 22-06-17)
“No és tolerable que els refugiats hagin de pagar a les màfies perquè Europa no els facilita l’accés” (Badalona, 22-06-17)
“Theresa May i Artur Mas són líders d’oportunitat, que decideixen, enquestes en mà, fer surf sobre l’onada” (El Pais, 18-06-17)
“El govern processista de la Generalitat ha decidit tirar pel dret i provocar la repressió de l’Estat. El mínim que es pot dir és que el govern ha llençat a la paperera de la història l’ètica de les responsabilitats començant per la responsabilitat de les conseqüències dels seus actes no tan sols personals sinó, com els agrada omplir-se la boca i mastegar-ho poc a poc, de país” (Treball, 15-06-17)
“El segrest del debat polític per part de la “qüestió nacional”, ha fet que l’escola democràtica reivindicada, que tenia com a model l’escola republicana, quedés arraconada per un model d’escola nacional assimilacionista” (Barcelona, 15-06-17)
“Som federalistes perquè es la tradició més antiga i sòlida de les esquerres catalanes” (La Maquinista, 14-06-17)
“No es pot ser jove i d’esquerres sense ser federalista, perquè és així com ha crescut, sent conscient de que les persones que tenim al voltantn tenen els mateixos problemes, les mateixes inquietuts i les mateixes ganes de prosperar que nosaltres” (El Vendrell, 14-06-17)
“La importància de mantenir el respecte en el debat col·lectiu s’oblida quan es posa per davant la voluntat d’arrasar com un carro de combat, quan no es té l’hàbit de veure que els que pensen diferent també poden dir coses interessants” (BlogEsquerra sense fronteres, 4-6-17)
“La llei de transitorietat jurídica, equival a un salt al buit, perquè no hi ha seguretat jurídica si no és possible conèixer el dret aplicable i s’ignoren els procediments que regulen la reforma del dret vigent en un moment donat” (La Vanguardia, 4-6-17)
“Estat nació i sobirania absoluta es compenetren, com es va veure amb l’arribada del feixisme i, més tard, del nazisme. Per aquesta raó, el federalisme europeu va ser una part integrant i essencial de la Resistència a Itàlia, Alemanya, França, i un punt de referència en la lluita per la democràcia a Espanya, Portugal i Grècia” (El Periódico, 1-6-17)
“Jo soc català, del Barça i de TV-3, però no em sento representat per res d’això. Ho sento, però crec que alguns estan dibuixant una televisió i un país on cada vegada hi cap menys gent” (El Periódico, 1-6-17)
“Nosaltres formem part d’aquest poble que vol seny, que vol maduresa política, que no estem ni per aventures ni per cacicades, que no estem ni per independentismes ni per nous centralismes. Estem pel diàleg, per la negociació, per un pacte d’Estat que comporti un canvi en el model territorial que permeti avançar, conviure i transformar la realitat social de les persones. AQUEST MODEL ÉS EL FEDERAL!” (Manifest “Sindicalistes i Fderalistes”, 29-05-17)
“Ni hi haurà reforma política a Espanya sense la reconstrucció de la unitat política del catalanisme, ni es resoldrà el nostre soroll si no hi ha senyals clars de transformació en el conjunt d’Espanya” (Editorial, 28-05-17)
“Puigdemont, Junqueras i Romeva es consideren amb dret de suspendre per a nosaltres la separació de poders, a obrir total control governatiu sobre la justícia, a canalitzar políticament els continguts dels mitjans de comunicació, a efectuar un filtratge a la turca dels actuals funcionaris, i fins i tot a fixar els seus propis criteris per determinar qui són catalans i qui no. Em permeto recordar que l’últim precedent en aquesta línia és el que va efectuar a la força un gallec, militar, feixista, assassí i covard” (El Periódico, 25-05-17)
