“No només es desconeix i es tergiversa el passat, sinó que s’ignora el funcionament social. Conceptes tan bàsics com què és l’ajuntament, la comunitat autònoma o l’Estat, no se sap com funcionen o per a què serveixen. Això porta a situacions com el clima anarquitzant que es viu a Catalunya, en el qual està permès…
“Hem perdut la visió de la realitat de què són les coses? Farà falta recordar que el federalisme és una forma d’organització política consistent a establir una aliança entre comunitats amb la finalitat d’unir realitats diferents? Que el federalisme, en un estat democràtic, és un sistema polític en el qual les funcions del govern estan…
“Quan el parlamentarisme ha fallat en aquesta tasca essencial, els seus crítics extremistes han trobat arguments per erosionar la democràcia mateixa, presentant-la com un sistema ineficaç. Per això entre les dues guerres mundials es va formular la teoria del parlamentarisme «racionalitzat»: no s’havia de pensar només en la responsabilitat del Govern davant la cambra, sinó…
“El pacte és el reconeixement de l’altre, el respecte als seus punts de vista, el diàleg sobre ells i l’acord com a conseqüència d’aquest diàleg. El pacte com a expressió suprema del pluralisme polític de la societat contemporània. I com a guia d’acció política davant crisi com la catalana. El que els catalans han de…
“Acaba de celebrar-se la *Diada. L’independentisme vol consensuar alguna resposta davant la sentència del Tribunal Suprem. I el Govern de l’Estat, com a tal, segueix en funcions, amb altres eleccions generals a la vista, i amb la sensació que ningú vol posar-se al capdavant per a pensar i actuar a mitjà i llarg termini. Però el repte…
“Durant mesos i mesos, hem sentit a periodistes, analistes, polítics i fins i tot professors universitaris i investigadors divulgar la idea d’una victòria dels euròfobs en les eleccions al Parlament Europeu de maig de 2019 o si més no, d’un augment significatiu que els permetés bloquejar aquesta institució clau. Aquesta predicció no tenia cap fonament en…
“No hem de mantenir només una equitat en serveis bàsics de les diverses autonomies sinó que hem de saber compartir les competències i fer-les servir tenint en compte les necessitats i les diferències. Federar és compartir govern, però amb cooperació i lleialtat entre les entitats federades. Per una millor salut de la població és urgent una…
“Com definia en un article publicat en El País fa uns anys: “El federalisme és unió i llibertat, una filosofia política de fraternitat que es proposa evitar l’enfrontament entre sentiments nacionals de diferent signe, l’estèril discussió sobre sobiranies originàries i una confrontació identitària excloent, per a poder aconseguir un acord polític-institucional que faci possible el…
“Pel camí que va aquest dia, no només quedarà com la Diada Nacional de mitja Catalunya sinó també com la mobilització que ha triturat els consensos del catalanisme transversal i unificador que en els seus primers anys va ajudar a construir. El nacionalisme de l’era digital ha rebutjat allò que era compartit, que no era…
“Les essències no admeten amplituds, només lleialtats infrangibles. Avui dia, els sentiments de pertinença poden ser múltiples perquè fa molt temps que deixem de ser societats pures, homogènies. Pretendre fer majoritària una identitat única té un recorregut molt difícil actualment. Només se sol aconseguir quan es fan paranys democràtics, i es fa un abús populista…
“La República va ser una cosa molt diferent al que ara reivindica el moviment independentista. Va ser un moviment de les esquerres, de les classes treballadores i populars de tot Espanya que buscava canviar un model social injust. Les seves prioritats van ser combatre l’analfabetisme, fomentar la participació política, portar l’educació a aquelles capes de la…
Fa uns pocs dies, un dirigent del “procés” ens ha anunciat / amenaçat amb un “tsunami democràtic”, que s’engegarà amb la publicació de la sentència que ha de dictar el Tribunal Suprem. Potser creu que es tracta d’un raig d’aigua, d’una cosa semblant a un amable xàfec primaveral, que refresca i fa créixer les flors.…
El pujolisme, el catalanisme conservador va anar penetrant en la societat catalana a manera de pluja fina construint la nació catalana a pesar que la mescla, no només superficial i folklòrica, no només identitària o lingüística, és un fet innegable de la societat catalana. De fet la construcció de la Catalunya i l’Andalusia actuals no s’entenen la una…
Aquest diumenge tindrà lloc el segon exercici democràtic més gran del món, superat només per les eleccions a l’Índia: les eleccions per escollir el Parlament Europeu. Poques vegades els termes de l’elecció han estat més clars: Nacionalisme o Europa. Entremig d’aquesta dicotomía, és veritat que hi ha matisos. Des dels seus orígens, com ha explicat…
“Reconciliació és més que una bella paraula. Significa reconèixer els errors de tots i no deixar a Catalunya a mercè de les marees” (El Periódico, 19-12-17)
“Que la idea de ciutadà se supediti a la de nació, suposa un apreciable risc per a la democràcia i l’ètica ja que una entitat superior en valor al subjecte, pot justificar accions que d’una altra manera es considerarien reprovables” (Blog Esquerra sense fronteres, 16-12-17)
“La gran contradicció que arrossega el model d’estat-nació és que la identitat nacional serveix per amagar una realitat: la desigualtat i la bretxa social dins de la mateixa comunitat política” (Blog Esquerra sense fronteres, 13-12-17)
“Enrocar-se en el bilateralisme significa perdre el joc de les aliances que dóna la visió federalista” (El TRiangle, 03-12-17)
“Coincideixo amb l’expresident espanyol Manuel Azaña quan argumentava que el “problema català” era polític i que, com a tal, reclamava una solució política” (Granollers, 29-11-17)
“Catalunya està sotmesa a un tensionament a favor de una proposta política, una activitat d’agitació permanent que gira sobre si mateixa, on no han faltat voluntaris que han fet girar la sínia, escolanets que han portat els ganfanons del bisbetó, encara que fins avui el resultat es magre: no s’han mogut del lloc on eren” (Eix Diari, 22-06-17)
“La UE ha perdut la seva vocació humanitària i contravé la Declaració Universal dels Drets Humans, de 1948 i la Convenció de Refugiats de 1951” (Badalona, 22-06-17)
“No és tolerable que els refugiats hagin de pagar a les màfies perquè Europa no els facilita l’accés” (Badalona, 22-06-17)
“Theresa May i Artur Mas són líders d’oportunitat, que decideixen, enquestes en mà, fer surf sobre l’onada” (El Pais, 18-06-17)
“El govern processista de la Generalitat ha decidit tirar pel dret i provocar la repressió de l’Estat. El mínim que es pot dir és que el govern ha llençat a la paperera de la història l’ètica de les responsabilitats començant per la responsabilitat de les conseqüències dels seus actes no tan sols personals sinó, com els agrada omplir-se la boca i mastegar-ho poc a poc, de país” (Treball, 15-06-17)
“El segrest del debat polític per part de la “qüestió nacional”, ha fet que l’escola democràtica reivindicada, que tenia com a model l’escola republicana, quedés arraconada per un model d’escola nacional assimilacionista” (Barcelona, 15-06-17)
“Som federalistes perquè es la tradició més antiga i sòlida de les esquerres catalanes” (La Maquinista, 14-06-17)
“No es pot ser jove i d’esquerres sense ser federalista, perquè és així com ha crescut, sent conscient de que les persones que tenim al voltantn tenen els mateixos problemes, les mateixes inquietuts i les mateixes ganes de prosperar que nosaltres” (El Vendrell, 14-06-17)
“La importància de mantenir el respecte en el debat col·lectiu s’oblida quan es posa per davant la voluntat d’arrasar com un carro de combat, quan no es té l’hàbit de veure que els que pensen diferent també poden dir coses interessants” (BlogEsquerra sense fronteres, 4-6-17)
“La llei de transitorietat jurídica, equival a un salt al buit, perquè no hi ha seguretat jurídica si no és possible conèixer el dret aplicable i s’ignoren els procediments que regulen la reforma del dret vigent en un moment donat” (La Vanguardia, 4-6-17)
“Estat nació i sobirania absoluta es compenetren, com es va veure amb l’arribada del feixisme i, més tard, del nazisme. Per aquesta raó, el federalisme europeu va ser una part integrant i essencial de la Resistència a Itàlia, Alemanya, França, i un punt de referència en la lluita per la democràcia a Espanya, Portugal i Grècia” (El Periódico, 1-6-17)
“Jo soc català, del Barça i de TV-3, però no em sento representat per res d’això. Ho sento, però crec que alguns estan dibuixant una televisió i un país on cada vegada hi cap menys gent” (El Periódico, 1-6-17)
“Nosaltres formem part d’aquest poble que vol seny, que vol maduresa política, que no estem ni per aventures ni per cacicades, que no estem ni per independentismes ni per nous centralismes. Estem pel diàleg, per la negociació, per un pacte d’Estat que comporti un canvi en el model territorial que permeti avançar, conviure i transformar la realitat social de les persones. AQUEST MODEL ÉS EL FEDERAL!” (Manifest “Sindicalistes i Fderalistes”, 29-05-17)
“Ni hi haurà reforma política a Espanya sense la reconstrucció de la unitat política del catalanisme, ni es resoldrà el nostre soroll si no hi ha senyals clars de transformació en el conjunt d’Espanya” (Editorial, 28-05-17)
“Puigdemont, Junqueras i Romeva es consideren amb dret de suspendre per a nosaltres la separació de poders, a obrir total control governatiu sobre la justícia, a canalitzar políticament els continguts dels mitjans de comunicació, a efectuar un filtratge a la turca dels actuals funcionaris, i fins i tot a fixar els seus propis criteris per determinar qui són catalans i qui no. Em permeto recordar que l’últim precedent en aquesta línia és el que va efectuar a la força un gallec, militar, feixista, assassí i covard” (El Periódico, 25-05-17)
