“El nacionalisme a Catalunya ha estat sempre present, amb un caràcter més o menys inclusiu respecte dels vinguts de fora. Aquesta realitat entorpeix el discurs a alguns sectors que ara neguen que l’independentisme sigui nacionalista. Aquest nacionalisme podrà ser de diferents tipus, més o menys nativista, més o menys pragmàtic, més o menys polític, però,…
El 22 de juny de 2019 es va signar a l’Ajuntament d’Eibar la declaració per un nou pacte federal a Espanya, per part de les associacions de federalistes, del País Basc, de Madrid, de València, d’Aragó i de Catalunya. La representant de Federalistes d’Esquerres a Catalunya, Carme Valls, va agrair a l’Ajuntament d’Eibar, representat pel seu…
“Ara ja no ens treu l’humor el suposat maltractament que patim per part dels madrits o les espanyes; ara ens ha tret l’humor, les bones formes, la galania, la tolerància, el respecte, la simpatia i el goig de viure en una bella terra, amb bella gent plegada, la invenció malgirbada del procés: una invenció oportunista, patètica i…
“Hi ha un discurs contra la globalització que és fonamentalment erroni, encara que l’han assumit algunes esquerres molt coherents en altres coses. El que no es pot fer és lluitar contra el moviment de la història, i si realment alguns de l’antiglobalització llegissin detingudament Marx, veurien el paper que li adjudicava el comerç. I això…
“Vull continuar creient a la Catalunya de la convivència i el respecte, però l’espectacle aberrant i vociferant de la setmana passada a Barcelona, a Sant Cugat del Vallès, a Santa Coloma de Farners, no fa més que augurar temps pitjors. I la degradació dels comportaments ciutadans corre paral·lela a la de les institucions, així que…
El passat dia 18 de Juny va tenir lloc a Vilafranca del Penedès la presentació del llibre “Missió Federal. Cap a una solució compartida a Catalunya”, escrit per Francesc Trillas amb pròleg de Miquel Iceta. L’acte va ser presentat per Àngels Navarro i, a més de l’autor, va comptar amb la participació del filòsof i…
“En aquests 40 anys el sistema autonòmic ha conegut una evolució que —eludint estèrils polèmiques nominalistes— l’ha situat en l’espai dels sistemes federals. Per què aquesta resistència a tancar de forma idònia aquesta evolució aprenent de l’experiència de les federacions més solvents per a tractar d’incorporar els instruments —absents en la nostra Constitució— que ens…
“Encara que continuo pensant que la política ha estat absent, sorprèn que no els passi pel cap la relació òbvia que existeix entre incumplir la llei i córrer el perill que la justícia et castigui per això. Aquí comença la judicialització de la política. Em queda una sensació amarga. Em passa sempre que no comprenc als meus…
El que més m’inquieta dels insults que es llancen a l’adversari és el cada vegada més freqüent ús de la paraula traïdor. És un concepte que és molt propi de sistemes dictatorials i rígids en els quals no s’accepta la discrepància, es practiquen les purgues i s’estableixen rangs de bons i dolents. Els traïdors floreixen…
“No és democràcia, és clar, insultar, vociferar amb ràbia contra persones que han estat elegides per la força de les urnes. Els qui porten anys demanant votar ho haurien d’entendre. Que els insults a la plaça fossin masclistes hauria d’haver provocat una resposta unànime de rebuig per part de totes les feministes del país, siguin del color polític que siguin,…
Els dubtes de l’esquerra: conservar o lluitar contra el liberalisme Experts i sindicalistes debaten sobre els reptes de l’Estat del benestar, amb les amenaces al món del treball i la sostenibilitat de les pensions Un projecte que il·lusioni. És la paraula de moda, alguna cosa que promogui un esforç col·lectiu. És la reflexió de Camil…
“Però, en política també, cada decisió ens col·loca davant nous dilemes. La basta independentista de la Plaça de Sant Jaume representa una mica més seriós que una simple enrabiada. Els comuns han anat més lluny del que desitjaven. Però el pas s’ha donat i l’espai polític ha començat a enlairar-se del “procés”. El govern de la ciutat…
Aquest diumenge tindrà lloc el segon exercici democràtic més gran del món, superat només per les eleccions a l’Índia: les eleccions per escollir el Parlament Europeu. Poques vegades els termes de l’elecció han estat més clars: Nacionalisme o Europa. Entremig d’aquesta dicotomía, és veritat que hi ha matisos. Des dels seus orígens, com ha explicat…
El federalisme no és sols una forma eficaç, pragmàtica i acordada de resoldre les aspiracions legítimes dels diversos pobles que configuren una nació. A més, és cultura política i educació sentimental. Promou l’interès dels uns pels altres en lloc del rebuig o la ignorancia (Extracte del llibre “Missió Federal”, escrit per Francesc Trillas, amb pròleg…
“Reconciliació és més que una bella paraula. Significa reconèixer els errors de tots i no deixar a Catalunya a mercè de les marees” (El Periódico, 19-12-17)
“Que la idea de ciutadà se supediti a la de nació, suposa un apreciable risc per a la democràcia i l’ètica ja que una entitat superior en valor al subjecte, pot justificar accions que d’una altra manera es considerarien reprovables” (Blog Esquerra sense fronteres, 16-12-17)
“La gran contradicció que arrossega el model d’estat-nació és que la identitat nacional serveix per amagar una realitat: la desigualtat i la bretxa social dins de la mateixa comunitat política” (Blog Esquerra sense fronteres, 13-12-17)
“Enrocar-se en el bilateralisme significa perdre el joc de les aliances que dóna la visió federalista” (El TRiangle, 03-12-17)
“Coincideixo amb l’expresident espanyol Manuel Azaña quan argumentava que el “problema català” era polític i que, com a tal, reclamava una solució política” (Granollers, 29-11-17)
“Catalunya està sotmesa a un tensionament a favor de una proposta política, una activitat d’agitació permanent que gira sobre si mateixa, on no han faltat voluntaris que han fet girar la sínia, escolanets que han portat els ganfanons del bisbetó, encara que fins avui el resultat es magre: no s’han mogut del lloc on eren” (Eix Diari, 22-06-17)
“La UE ha perdut la seva vocació humanitària i contravé la Declaració Universal dels Drets Humans, de 1948 i la Convenció de Refugiats de 1951” (Badalona, 22-06-17)
“No és tolerable que els refugiats hagin de pagar a les màfies perquè Europa no els facilita l’accés” (Badalona, 22-06-17)
“Theresa May i Artur Mas són líders d’oportunitat, que decideixen, enquestes en mà, fer surf sobre l’onada” (El Pais, 18-06-17)
“El govern processista de la Generalitat ha decidit tirar pel dret i provocar la repressió de l’Estat. El mínim que es pot dir és que el govern ha llençat a la paperera de la història l’ètica de les responsabilitats començant per la responsabilitat de les conseqüències dels seus actes no tan sols personals sinó, com els agrada omplir-se la boca i mastegar-ho poc a poc, de país” (Treball, 15-06-17)
“El segrest del debat polític per part de la “qüestió nacional”, ha fet que l’escola democràtica reivindicada, que tenia com a model l’escola republicana, quedés arraconada per un model d’escola nacional assimilacionista” (Barcelona, 15-06-17)
“Som federalistes perquè es la tradició més antiga i sòlida de les esquerres catalanes” (La Maquinista, 14-06-17)
“No es pot ser jove i d’esquerres sense ser federalista, perquè és així com ha crescut, sent conscient de que les persones que tenim al voltantn tenen els mateixos problemes, les mateixes inquietuts i les mateixes ganes de prosperar que nosaltres” (El Vendrell, 14-06-17)
“La importància de mantenir el respecte en el debat col·lectiu s’oblida quan es posa per davant la voluntat d’arrasar com un carro de combat, quan no es té l’hàbit de veure que els que pensen diferent també poden dir coses interessants” (BlogEsquerra sense fronteres, 4-6-17)
“La llei de transitorietat jurídica, equival a un salt al buit, perquè no hi ha seguretat jurídica si no és possible conèixer el dret aplicable i s’ignoren els procediments que regulen la reforma del dret vigent en un moment donat” (La Vanguardia, 4-6-17)
“Estat nació i sobirania absoluta es compenetren, com es va veure amb l’arribada del feixisme i, més tard, del nazisme. Per aquesta raó, el federalisme europeu va ser una part integrant i essencial de la Resistència a Itàlia, Alemanya, França, i un punt de referència en la lluita per la democràcia a Espanya, Portugal i Grècia” (El Periódico, 1-6-17)
“Jo soc català, del Barça i de TV-3, però no em sento representat per res d’això. Ho sento, però crec que alguns estan dibuixant una televisió i un país on cada vegada hi cap menys gent” (El Periódico, 1-6-17)
“Nosaltres formem part d’aquest poble que vol seny, que vol maduresa política, que no estem ni per aventures ni per cacicades, que no estem ni per independentismes ni per nous centralismes. Estem pel diàleg, per la negociació, per un pacte d’Estat que comporti un canvi en el model territorial que permeti avançar, conviure i transformar la realitat social de les persones. AQUEST MODEL ÉS EL FEDERAL!” (Manifest “Sindicalistes i Fderalistes”, 29-05-17)
“Ni hi haurà reforma política a Espanya sense la reconstrucció de la unitat política del catalanisme, ni es resoldrà el nostre soroll si no hi ha senyals clars de transformació en el conjunt d’Espanya” (Editorial, 28-05-17)
“Puigdemont, Junqueras i Romeva es consideren amb dret de suspendre per a nosaltres la separació de poders, a obrir total control governatiu sobre la justícia, a canalitzar políticament els continguts dels mitjans de comunicació, a efectuar un filtratge a la turca dels actuals funcionaris, i fins i tot a fixar els seus propis criteris per determinar qui són catalans i qui no. Em permeto recordar que l’últim precedent en aquesta línia és el que va efectuar a la força un gallec, militar, feixista, assassí i covard” (El Periódico, 25-05-17)
