“El terme entrisme defineix la tàctica dels que ingressen en una organització política no per enfortir la sinó per controlar-la i reorientar-la cap objectius diferents dels fundacionals. La seva invenció s’atribueix als trotskistes, que a la primera meitat del segle XX la van aplicar infiltrant-se en partits socialdemòcrates per intentar imposar la seva línia. a…
“Una cosa és segura: el creador de caos es mou com ningú en el caos, que és el seu hàbitat gairebé innat i en el qual és imbatible. I una altra: el creador de caos necessita, sempre, més caos. L’exemple de Puigdemont és de nou evident: ara mateix, o munta un altre “pollastre de collons”,…
“El Govern català ho ha intentat, però no ho ha aconseguit perquè, igual que l’escorpí de la faula d’Isop, no pot rebel·lar-se contra la seva pròpia naturalesa. La seva causa està per damunt de tot, tot i que defensar-la li suposi mal. Per això, ha optat per fer política el dia reservat a la memòria de les víctimes. I…
“Mentrestant, cal per exemple preguntar-se si aquest ordre de coses té quelcom a veure amb la democràcia tal com hem vingut entenent-la o és, per contra, la seva antítesi. Quan, com en la cançó de Paquita la del Barrio (Tres veces te engañé), els líders nacionalistes redunden en unes pràctiques successòries tan impresentables com les…
“Resulta força difícil fer una reflexió, encara que sigui breu, acotada i, per descomptat, modesta, sobre el llenguatge i la realitat de la política aquest estiu del 2018. S’ha dit i encara es diu molt -i amb raó-, que estem immerses en l’era de la postveritat. Molts tradueixen aquest terme com “mentida”, simplement. Per bé…
“És característic de tots els nacionalismes la consideració del «poble» com a receptacle de les més altes virtuts. Unes qualitats que, naturalment, el diferencien de la resta de nacions del seu entorn, totes més o menys bàrbares. Així, doncs, és sabut que els catalans som una gent endreçada i industriosa, oberta al món, dialogant i pactista… Mentre…
“En els temps actuals, el somni federal pot semblar ingenu i llunyà i, davant del discurs xenòfob i antieuropeista, el seu llenguatge pot resultar complex. Convé recordar llavors que Altiero Spinelli i Ernesto Rossi van escriure el seu famós manifest federalista europeu a la presó de Ventotene en els anys més foscos del segle XX…
“Denunciar la venda d’armes a països mediadors de guerres cruentes és una qüestió de justícia. Però sense trampes discriminatòries i hipòcrites. Les víctimes de l’horror i els que es juguen la vida per combatre’l no es mereixen el caprici d’una societat privilegiada que juga amb l’odi segons bufa el vent dels seus interessos.La tolerància, el…
“Un 28,5% dels nens i nenes a Catalunya viuen sota el llindar de la pobresa, segons l’Idescat. Una xifra alarmant, de la qual parlem molt en termes estadístics, però en la qual aprofundim poc en el dia a dia. ¿Què significa ser un nen o una nena pobres a casa nostra? ¿De què parlem quan parlem de…
“Catalunya s’autodetermina almenys cada quatre anys des de en fa gairebé quaranta. Té un parlament propi, té institucions d’autogovern, emet legislació pròpia (que, com la legislació de qualsevol altre òrgan legislatiu a gairebé tot arreu, està subjecta al control judicial), té policia pròpia, mitjans de comunicació públics propis, té una llengua pròpia que és usada…
És un segon aniversari que probablement no serà gaire celebrat, perquè ningú no sap com sortir del caos provocat pel referèndum, malgrat que alguns sobiranistes britànics pretenien anomenar l’efemèride “Dia de la Independência” A Catalunya hi ha sectors polítics que segueixen utilitzant el que ha succeït al Regne Unit els darrers dos anys com a exemple…
És kafkià el que estem vivint? ¿Hem creat un relat hipernacionalitzador que impedeix una lectura comuna de la realitat? ¿La por de no significar-se ha contribuït a l’hegemonia del relat? Són algunes de les preguntes que intenta respondre l’últim llibre de Jordi Canal: “Con permiso de Kafka. El proceso independentista en Cataluña”. “Kafka y el…
“Reconciliació és més que una bella paraula. Significa reconèixer els errors de tots i no deixar a Catalunya a mercè de les marees” (El Periódico, 19-12-17)
“Que la idea de ciutadà se supediti a la de nació, suposa un apreciable risc per a la democràcia i l’ètica ja que una entitat superior en valor al subjecte, pot justificar accions que d’una altra manera es considerarien reprovables” (Blog Esquerra sense fronteres, 16-12-17)
“La gran contradicció que arrossega el model d’estat-nació és que la identitat nacional serveix per amagar una realitat: la desigualtat i la bretxa social dins de la mateixa comunitat política” (Blog Esquerra sense fronteres, 13-12-17)
“Enrocar-se en el bilateralisme significa perdre el joc de les aliances que dóna la visió federalista” (El TRiangle, 03-12-17)
“Coincideixo amb l’expresident espanyol Manuel Azaña quan argumentava que el “problema català” era polític i que, com a tal, reclamava una solució política” (Granollers, 29-11-17)
“Catalunya està sotmesa a un tensionament a favor de una proposta política, una activitat d’agitació permanent que gira sobre si mateixa, on no han faltat voluntaris que han fet girar la sínia, escolanets que han portat els ganfanons del bisbetó, encara que fins avui el resultat es magre: no s’han mogut del lloc on eren” (Eix Diari, 22-06-17)
“La UE ha perdut la seva vocació humanitària i contravé la Declaració Universal dels Drets Humans, de 1948 i la Convenció de Refugiats de 1951” (Badalona, 22-06-17)
“No és tolerable que els refugiats hagin de pagar a les màfies perquè Europa no els facilita l’accés” (Badalona, 22-06-17)
“Theresa May i Artur Mas són líders d’oportunitat, que decideixen, enquestes en mà, fer surf sobre l’onada” (El Pais, 18-06-17)
“El govern processista de la Generalitat ha decidit tirar pel dret i provocar la repressió de l’Estat. El mínim que es pot dir és que el govern ha llençat a la paperera de la història l’ètica de les responsabilitats començant per la responsabilitat de les conseqüències dels seus actes no tan sols personals sinó, com els agrada omplir-se la boca i mastegar-ho poc a poc, de país” (Treball, 15-06-17)
“El segrest del debat polític per part de la “qüestió nacional”, ha fet que l’escola democràtica reivindicada, que tenia com a model l’escola republicana, quedés arraconada per un model d’escola nacional assimilacionista” (Barcelona, 15-06-17)
“Som federalistes perquè es la tradició més antiga i sòlida de les esquerres catalanes” (La Maquinista, 14-06-17)
“No es pot ser jove i d’esquerres sense ser federalista, perquè és així com ha crescut, sent conscient de que les persones que tenim al voltantn tenen els mateixos problemes, les mateixes inquietuts i les mateixes ganes de prosperar que nosaltres” (El Vendrell, 14-06-17)
“La importància de mantenir el respecte en el debat col·lectiu s’oblida quan es posa per davant la voluntat d’arrasar com un carro de combat, quan no es té l’hàbit de veure que els que pensen diferent també poden dir coses interessants” (BlogEsquerra sense fronteres, 4-6-17)
“La llei de transitorietat jurídica, equival a un salt al buit, perquè no hi ha seguretat jurídica si no és possible conèixer el dret aplicable i s’ignoren els procediments que regulen la reforma del dret vigent en un moment donat” (La Vanguardia, 4-6-17)
“Estat nació i sobirania absoluta es compenetren, com es va veure amb l’arribada del feixisme i, més tard, del nazisme. Per aquesta raó, el federalisme europeu va ser una part integrant i essencial de la Resistència a Itàlia, Alemanya, França, i un punt de referència en la lluita per la democràcia a Espanya, Portugal i Grècia” (El Periódico, 1-6-17)
“Jo soc català, del Barça i de TV-3, però no em sento representat per res d’això. Ho sento, però crec que alguns estan dibuixant una televisió i un país on cada vegada hi cap menys gent” (El Periódico, 1-6-17)
“Nosaltres formem part d’aquest poble que vol seny, que vol maduresa política, que no estem ni per aventures ni per cacicades, que no estem ni per independentismes ni per nous centralismes. Estem pel diàleg, per la negociació, per un pacte d’Estat que comporti un canvi en el model territorial que permeti avançar, conviure i transformar la realitat social de les persones. AQUEST MODEL ÉS EL FEDERAL!” (Manifest “Sindicalistes i Fderalistes”, 29-05-17)
“Ni hi haurà reforma política a Espanya sense la reconstrucció de la unitat política del catalanisme, ni es resoldrà el nostre soroll si no hi ha senyals clars de transformació en el conjunt d’Espanya” (Editorial, 28-05-17)
“Puigdemont, Junqueras i Romeva es consideren amb dret de suspendre per a nosaltres la separació de poders, a obrir total control governatiu sobre la justícia, a canalitzar políticament els continguts dels mitjans de comunicació, a efectuar un filtratge a la turca dels actuals funcionaris, i fins i tot a fixar els seus propis criteris per determinar qui són catalans i qui no. Em permeto recordar que l’últim precedent en aquesta línia és el que va efectuar a la força un gallec, militar, feixista, assassí i covard” (El Periódico, 25-05-17)
