“La importància de mantenir el respecte en el debat col·lectiu s’oblida quan es posa per davant la voluntat d’arrasar com un carro de combat, quan no es té l’hàbit de veure que els que pensen diferent també poden dir coses interessants” (BlogEsquerra sense fronteres, 4-6-17)

“La llei de transitorietat jurídica, equival a un salt al buit, perquè no hi ha seguretat jurídica si no és possible conèixer el dret aplicable i s’ignoren els procediments que regulen la reforma del dret vigent en un moment donat” (La Vanguardia, 4-6-17)

“Estat nació i sobirania absoluta es compenetren, com es va veure amb l’arribada del feixisme i, més tard, del nazisme. Per aquesta raó, el federalisme europeu va ser una part integrant i essencial de la Resistència a Itàlia, Alemanya, França, i un punt de referència  en la lluita per la democràcia a Espanya, Portugal i Grècia” (El Periódico, 1-6-17)

“Jo soc català, del Barça i de TV-3, però no em sento representat per res d’això. Ho sento, però crec que alguns estan dibuixant una televisió i un país on cada vegada hi cap menys gent” (El Periódico, 1-6-17)

“Nosaltres formem part d’aquest poble que vol seny, que vol maduresa política, que no estem ni per aventures ni per cacicades, que no estem ni per independentismes ni per nous centralismes. Estem pel diàleg, per la negociació, per un pacte d’Estat que comporti un canvi en el model territorial que permeti avançar, conviure i transformar la realitat social de les persones. AQUEST MODEL ÉS EL FEDERAL!” (Manifest “Sindicalistes i Fderalistes”, 29-05-17)

“Ni hi haurà reforma política a Espanya sense la reconstrucció de la unitat política del catalanisme, ni es resoldrà el nostre soroll si no hi ha senyals clars de transformació en el conjunt d’Espanya” (Editorial, 28-05-17)

“Puigdemont, Junqueras i Romeva es consideren amb dret de suspendre per a nosaltres la separació de poders, a obrir total control governatiu sobre la justícia, a canalitzar políticament els continguts dels mitjans de comunicació, a efectuar un filtratge a la turca dels actuals funcionaris, i fins i tot a fixar els seus propis criteris per determinar qui són catalans i qui no. Em permeto recordar que l’últim precedent en aquesta línia és el que va efectuar a la força un gallec, militar, feixista, assassí i covard” (El Periódico, 25-05-17)

“El nacionalisme busca ser la manifestació d’una totalitat, la nació expressada políticament” i quan es diu que “Catalunya no serà plena sense la independència”, vol dir que s’exclourà una part dels ciutadans. Això provoca una pèrdua d’una cultura democràtica que des de la transició permetia que convisquessin una gran diversitat d’opinions polítiques que feien la vida democràtica enriquidora” (C.C. Vil·la Florida, 22-05-17)

“El nostre estatisme metodològic és en part responsable de la incapacitat dels governs per donar resposta a problemes complexos. I no obstant això, segueix veient-se com la imprescindible cuirassa protectora front als nous temors i incerteses, també globalitzats. Persistim en disminuir-cobijándonos sota un mantell que ja no ens protegeix” (El País, 20-05-17)

“Una reforma federal de la Constitució permetria satisfer gran part de les demandes de la societat catalana sense necessitat d’obligar els ciutadans a respondre de forma binària a una qüestió tan complexa com la secessió” (Alibri, 18-05-17)

“A Europa cal seguir construint “comunitarització” a través d’estructures supranacionals que vetllin pels interessos de les persones (i no dels estats) i mitjançant acords solidaris que promoguin responsabilitats compartides i equilibrades”.(Blog Más allá de las fronteras, 15-05-17)

“La Mediterrània s’ha convertit en la frontera més mortífera del món i hauriem d’evitar caure en una deshumanització davant el patiment d’aquestes persones.
La política d’asil no es comparteix perquè alguns governs nacionals han impedit que hi hagi una política comuna” (Sant Cugat, 12-05-17)

“Produeix tristesa i vergonya la situació dels refugiats que intenten arribar a Europa. Encara que ens decebi la resposta de la Unió Europea, aquest és un repte europeu que només té solució si la resposta és conjunta. Si els Estats ho han d’afrontar per si sols, empitjorarà“ (Sant Cugat, 12-05-17)

“L’essència de l’era Pujol: la negació de qualsevol crítica, de qualsevol sospita davant el poder de la causa” (El Periódico, 10-5-17)

“Cal una passa endavant de la UE, grans consensos, veritables canvis i nous instruments, però per fer una Europa més federal, cal una mobilització social”. (Girona, 9-05-17)

“La desconnexió exprés aprofundeix en la desinstitucionalització del Parlament, concebut com a casa de tots els catalans i que ara, amb maniobres arteres, s’administra com a latifundi independentista sense tenir en compte el veredicte de les urnes” (El Periódico, 9-5-17)

“Es més interessant parlar de federalisme i d’Europa que «de tancament i nacionalisme» com es viu actualment a Catalunya” (Girona, 9-5-17)

“Un referèndum que signifiqués el triomf d’una part de la societat i la submissió d’una altra, amb un país fragmentat en dues meitats, no només no seria resolutiu, sinó més aviat un mitjà d’agreujament de l’estat de coses” (Cunit, 2-5-17)

“El federalisme es un principi que sosté que és millor la distribució del poder que la centralització, però també és un instrument: un mitjà per combinar la diversitat i la unitat” (Sant Sadurní d’Anoia, 2-5-17)

“Tancar-se a casa no és la solució: Davant dels perills del replegament nacionalista i de l’extrema dreta s’han d’impulsar polítiques més ambicioses i mes cooperatives” (Lleida, 28-4-17)