“És urgent que l’acció política substitueixi la retòrica i que Catalunya recuperi la unitat i la convivència. Altrament anem cap al desastre i el sector independentista, que ho sap, hauria d’actuar en conseqüència.” El dia després. (El Periódico, 13 de setembre de 2018)
“La major dificultat amb el nacionalisme és que creiem que som éssers racionals, però el nacionalisme és política d’emocions. Política populista. Han de provocar emocions, i en el nacionalisme l’emoció més important és l’odi. Has de provocar odi i per això has de convèncer la gent que els altres són un perill per a ells.…
“Necessitem una resposta federal per a Espanya. Una transició del sistema autonòmic a un model federal de l’estructura territorial del poder que s’incorpori a la reforma pendent de la Constitució. Això ajudaria a la transformació del país en favor d’una major cohesió de la ciutadania així com de l’estabilitat política ia una governança més ètica,…
“A Espanya s’ha escrit molt, i segurament la major part de la ciutadania sap el que va succeir durant la Guerra Civil i la dictadura. Alguns historiadors ho han apuntat aquests dies. Però no hi ha una veritat oficial, no hi ha hagut una reparació encara que sigui simbòlica de tot el sofriment ni tampoc…
“Però el balanç pràctic del que ha collit tant esforç és menys que rom. Políticament gestionat pels Governs de la Generalitat d’Artur Mas (inclou el primer exercici sobiranista, 2011), Carles Puigdemont i Quim Torra, el Procés -en un context de sever revés econòmic global i en responsabilitat compartida amb un Govern centralista a Espanya- ha…
“Catalunya no seria més justa pel fet de ser independent, sinó per les prioritats que marqués el seu govern de torn. La inversió dedicada a combatre la pobresa infantil no ha deixat de disminuir a Catalunya en els últims anys. Actualment destina el 0,8% del PIB a la protecció social dels menors. La mitjana espanyola…
“Quan ens hem assabentat de com es van desenvolupar les sessions parlamentàries que fa un any van tramitar les lleis de transitorietat i del referèndum, se suma a la inquietud d’aleshores, l’estupefacció d’ara. El que veu perpetrar al Parlament va ser inútil, gratuït, banal i una trencadissa jurídica.” Fa un any van destrossar el Parlament.…
“Al marge d’això, la veritat és que, fins assolir l’horitzó de tan magne esdeveniment, aquell que no cessa de reclamar propostes concretes als governs centrals es va limitar a proposar als seus una agitació permanent (de baixa intensitat, això sí, no fos cas que ens anem a fer mal) i una successió de celebracions, fortament…
“Existeix en castellà el refrany” molt soroll per no res “per expressar el que està passant a nivell polític: tot i el rebombori, no hi ha cap resultat real ni positiu. Atrapats en un carreró sense sortida, alguns líders independentistes han substituït la política per l’amenaça, la farsa i la xerrameca, i se senten còmodes…
“Torra es mou, a més, en una contradicció permanent perquè si un dia deixa anar que no descarta –aquest verb tan periodístic hauria d’estar vetat perquè res es descarta per principi– obrir les cárceles para que surtin els presos independentistes si són condemnats, al dia següent es reuneix amb el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska,…
És un segon aniversari que probablement no serà gaire celebrat, perquè ningú no sap com sortir del caos provocat pel referèndum, malgrat que alguns sobiranistes britànics pretenien anomenar l’efemèride “Dia de la Independência” A Catalunya hi ha sectors polítics que segueixen utilitzant el que ha succeït al Regne Unit els darrers dos anys com a exemple…
És kafkià el que estem vivint? ¿Hem creat un relat hipernacionalitzador que impedeix una lectura comuna de la realitat? ¿La por de no significar-se ha contribuït a l’hegemonia del relat? Són algunes de les preguntes que intenta respondre l’últim llibre de Jordi Canal: “Con permiso de Kafka. El proceso independentista en Cataluña”. “Kafka y el…
“Reconciliació és més que una bella paraula. Significa reconèixer els errors de tots i no deixar a Catalunya a mercè de les marees” (El Periódico, 19-12-17)
“Que la idea de ciutadà se supediti a la de nació, suposa un apreciable risc per a la democràcia i l’ètica ja que una entitat superior en valor al subjecte, pot justificar accions que d’una altra manera es considerarien reprovables” (Blog Esquerra sense fronteres, 16-12-17)
“La gran contradicció que arrossega el model d’estat-nació és que la identitat nacional serveix per amagar una realitat: la desigualtat i la bretxa social dins de la mateixa comunitat política” (Blog Esquerra sense fronteres, 13-12-17)
“Enrocar-se en el bilateralisme significa perdre el joc de les aliances que dóna la visió federalista” (El TRiangle, 03-12-17)
“Coincideixo amb l’expresident espanyol Manuel Azaña quan argumentava que el “problema català” era polític i que, com a tal, reclamava una solució política” (Granollers, 29-11-17)
“Catalunya està sotmesa a un tensionament a favor de una proposta política, una activitat d’agitació permanent que gira sobre si mateixa, on no han faltat voluntaris que han fet girar la sínia, escolanets que han portat els ganfanons del bisbetó, encara que fins avui el resultat es magre: no s’han mogut del lloc on eren” (Eix Diari, 22-06-17)
“La UE ha perdut la seva vocació humanitària i contravé la Declaració Universal dels Drets Humans, de 1948 i la Convenció de Refugiats de 1951” (Badalona, 22-06-17)
“No és tolerable que els refugiats hagin de pagar a les màfies perquè Europa no els facilita l’accés” (Badalona, 22-06-17)
“Theresa May i Artur Mas són líders d’oportunitat, que decideixen, enquestes en mà, fer surf sobre l’onada” (El Pais, 18-06-17)
“El govern processista de la Generalitat ha decidit tirar pel dret i provocar la repressió de l’Estat. El mínim que es pot dir és que el govern ha llençat a la paperera de la història l’ètica de les responsabilitats començant per la responsabilitat de les conseqüències dels seus actes no tan sols personals sinó, com els agrada omplir-se la boca i mastegar-ho poc a poc, de país” (Treball, 15-06-17)
“El segrest del debat polític per part de la “qüestió nacional”, ha fet que l’escola democràtica reivindicada, que tenia com a model l’escola republicana, quedés arraconada per un model d’escola nacional assimilacionista” (Barcelona, 15-06-17)
“Som federalistes perquè es la tradició més antiga i sòlida de les esquerres catalanes” (La Maquinista, 14-06-17)
“No es pot ser jove i d’esquerres sense ser federalista, perquè és així com ha crescut, sent conscient de que les persones que tenim al voltantn tenen els mateixos problemes, les mateixes inquietuts i les mateixes ganes de prosperar que nosaltres” (El Vendrell, 14-06-17)
“La importància de mantenir el respecte en el debat col·lectiu s’oblida quan es posa per davant la voluntat d’arrasar com un carro de combat, quan no es té l’hàbit de veure que els que pensen diferent també poden dir coses interessants” (BlogEsquerra sense fronteres, 4-6-17)
“La llei de transitorietat jurídica, equival a un salt al buit, perquè no hi ha seguretat jurídica si no és possible conèixer el dret aplicable i s’ignoren els procediments que regulen la reforma del dret vigent en un moment donat” (La Vanguardia, 4-6-17)
“Estat nació i sobirania absoluta es compenetren, com es va veure amb l’arribada del feixisme i, més tard, del nazisme. Per aquesta raó, el federalisme europeu va ser una part integrant i essencial de la Resistència a Itàlia, Alemanya, França, i un punt de referència en la lluita per la democràcia a Espanya, Portugal i Grècia” (El Periódico, 1-6-17)
“Jo soc català, del Barça i de TV-3, però no em sento representat per res d’això. Ho sento, però crec que alguns estan dibuixant una televisió i un país on cada vegada hi cap menys gent” (El Periódico, 1-6-17)
“Nosaltres formem part d’aquest poble que vol seny, que vol maduresa política, que no estem ni per aventures ni per cacicades, que no estem ni per independentismes ni per nous centralismes. Estem pel diàleg, per la negociació, per un pacte d’Estat que comporti un canvi en el model territorial que permeti avançar, conviure i transformar la realitat social de les persones. AQUEST MODEL ÉS EL FEDERAL!” (Manifest “Sindicalistes i Fderalistes”, 29-05-17)
“Ni hi haurà reforma política a Espanya sense la reconstrucció de la unitat política del catalanisme, ni es resoldrà el nostre soroll si no hi ha senyals clars de transformació en el conjunt d’Espanya” (Editorial, 28-05-17)
“Puigdemont, Junqueras i Romeva es consideren amb dret de suspendre per a nosaltres la separació de poders, a obrir total control governatiu sobre la justícia, a canalitzar políticament els continguts dels mitjans de comunicació, a efectuar un filtratge a la turca dels actuals funcionaris, i fins i tot a fixar els seus propis criteris per determinar qui són catalans i qui no. Em permeto recordar que l’últim precedent en aquesta línia és el que va efectuar a la força un gallec, militar, feixista, assassí i covard” (El Periódico, 25-05-17)
