Ja fa temps que el món multilateral basat en regles que puguin controlar els abusos del poder trontolla al davant d’uns quants governants sàtrapes que utilitzen el seu poder en benefici personal. Sàtrapes que se’n riuen de la democràcia.
Sàtrapes que per començar les guerres, sembla que ja no els calgui ni tant sols una petita justificació. Sàtrapes sense cap fre a l’hora d’assetjar i matar qualsevol ésser humà, ciutadans totalment desprotegits al davant d’exèrcits organitzats i preparats per matar, sovint amb armes dirigides a distància. Parlem d’immigrants als EEUU, parlem de Gaza i d’Ucraïna, però mai hi ha hagut tants països en guerra al mateix temps, ni tanta població civil anihilada com fins ara. Els experts situen els conflictes armats al món al voltant de 130, on el total d’estats no arriben a 200.
Tampoc mai s’ha actuat amb tant cinisme: nadons acusats de terrorisme per Netanyahu; invasió d’Ucraïna, acusant-la de ser un país feixista; bombardeig indiscriminat de barques a Veneçuela per Trump, acusant-les de pertànyer a narcotraficants, sense cap tipus de comprovació; atacs “preventius” a Iran en plenes negociacions i amenaces d’envair i apropiar-se d’altres països, com Groenlàndia, Mèxic, Cuba o Canadà, per part del país democràtic més antic del món, com és EEUU.
El món no canvia al mateix ritme que ho feia fa uns pocs anys: el canvi climàtic i l’esgotament dels combustibles fòssils; el canvi tecnològic, cada cop més demandant d’energia i de terres rares; la facilitat d’acumulació de la riquesa en poques mans; la sensació de fragilitat de la major part dels ciutadans i la percepció de que tenir una feina no possibilita viure dignament; l’increment de les migracions, facilitades per les desigualtats socials, els conflictes bèl·lics i la necessitat de mà d’obra dels països industrialitzats provoquen contradiccions socials. Moltes vegades aquests canvis tan ràpids ens treuen objectivitat en les nostres anàlisis o ens aboquen a rebre falses notícies amb naturalitat. En un món on cada cop hi ha més individus i menys col·lectivitat, les falses notícies sovint generades pels mateixos sàtrapes i difoses sense prou consciència per milions de seguidors de xarxes socials, amplifiquen la seva importància. Aquestes situacions fan trontollar la credibilitat de les democràcies i ens submergeixen en un món ple de perills nous, un món on els avenços civilitzadors més palpables semblen esvair-se i pel qual cal preparar-se més que mai.
Ho tenim ben a prop. La Unió Europea, en un moment on cal defensar els seus principis fundacionals, sembla oblidar-los i quan més necessària seria la seva cohesió dubta al davant dels sàtrapes que volen dominar el món.
Al nostre país la dreta justifica l’atac unilateral i il·legal d’un país, per part d’un altre si no ens agrada el seu govern. De veritat s’ho creuen? On es aquella dreta civilitzadora que durant dècades havia contribuït a la democràcia?
Tot va malament? No.
Aquest últim any hem celebrat l’aniversari de la nostra democràcia i de la recuperació de les llibertats, l’entrada de Portugal i Espanya a la Unió Europea. Hem aprés a prendre decisions col·lectives amb altres països d’Europa i a descentralitzar el nostre país. No fa pas tant que no hi havia llibertat de premsa i Espanya ostentava la vergonyosa xifra d’un 20% d’analfabetisme. En aquests últims anys han augmentat les desigualtats al món però ha disminuït la pobresa. Espanya s’ha industrialitzat i augmenta la seva adaptabilitat a les noves energies i el govern no es deixa arrossegar pels corrents ideològics basats en la llei del més fort. Corrents ideològics que ens recorden el feudalisme i el dret de cuixa. Al davant els canvis geopolítics que arrasen el món, encara mantenim la dignitat com a país.
Però la pilota no pot deixar-se en mans dels governs. Més que mai són necessaris ciutadans organitzats arreu del món. Organitzats per defensar coses senzilles però molt potents. Són principis bàsics civilitzadors. Són els principis que prioritzen les regles del joc, els drets humans, l’entesa davant de l’agressió, la lluita per combatre les desigualtats. Per això cal unir-se i defensar els drets col·lectius.
No es per casualitat que aquest any Federalistes d’Esquerres-UEF Catalunya s’ha compromès a organitzar tres actes consecutius el mateix cap de setmana, del 20 al 22 de març: el Congrés Espanyol i el Congrés Europeu de la Unió d’Europeistes Federalistes. Entre un i l’altre farem una tertúlia per commemorar els 30 anys de la Conferència de Barcelona, símbol i eina pel treball conjunt entre els països que tenim en comú el mar mediterrani.
Ho fem perquè estem determinats a facilitar el debat públic i a promoure propostes en el sí de la Unió Europea i per la col·laboració amb els nostres veïns. Ho fem per renovar el nostre compromís per treballar per una Espanya Federal en una Europa Federal i socialment justa. Tot tenint en compte que el federalisme es molt més que una manera d’organitzar l’Estat. És sobretot, una manera de resoldre els problemes, és la manera de generar societats cohesionades i tolerants; és la manera d’encarar els problemes i les diferències de forma pacífica i constructiva en la consolidació d’allò que ens uneix, a través del reconeixement i l’empatia. Per això seguirem defensant els nostres valors i per això creiem que acotar el cap al davant de l’autoritarisme es la pitjor manera d’afrontar la realitat actual. Diem visca a l’Europa dels valors i la solidaritat; diem visca al multilateralisme i al dret internacional i diem visca a un país que defensi aquests valors en el concert internacional.