En intenses discussions sobre models d’estat, en anomenar una d’elles que es diu la forma federal, he sentit aquesta resposta categòrica: el federalisme no existeix! És cert que cal emmarcar aquestes discussions dins d’un àmbit concret: la Catalunya independentista. I no serveix de res dir amb George Anderson (Forum of Federations) que «vint-i-vuit països, que suposen més del 40% de la població mundial, s’autoanomenen federals o estan generalment considerats com a federals».
Doncs aquest federalisme que no existeix es reuneix a Barcelona a escala espanyola divendres 20 de març pròxim. I ho fa dins de la normal vida de les diferents associacions federalistes de tota Espanya: l’aragonesa, la basca, la madrilenya, l’andalusa, la valenciana, la gallega, l’extremenya, la càntabra, la castellana manxega, la baleàrica… junt amb els federalistes catalans que fan d’amfitrions.
Però és que a la tarda del mateix divendres i fins al diumenge 22 es reuneix en el mateix marc, la UEF: unió de federalistes europeus. Aquesta UEF en la seva darrera reunió a Atenes va acordar que els federalistes catalans (FED) organitzessin aquesta trobada. A ningú se li escapa que estem davant de dues reunions cabdals per entendre la voluntat d’un grup important d’associacions que treballen per a una Espanya Federal, emmarcada aquesta voluntat en una lluita més transcendent, la d’aconseguir finalment una Europa Federal: ja que no existim, els federalistes, ens podem permetre el luxe de demanar la lluna (permeteu-me la ironia).
Però és que si no dotem a Europa d’una governança federal, no serem capaços de sortir- nos dels atzucacs en què estem immersos: una guerra en territori europeu increïblement sagnant i injusta, una dificultat de gestionar la nostra posició en la geopolítica mundial entre els EUA, la Xina i Rússia, l’atac intern de les forces d’extrema dreta i el poder disgregador social dels grans tecnofeudalistes. Refundar els mecanismes de funcionament del Consell i el Parlament Europeu passen inevitablement per establir la forma federal com a governança possible i efectiva. És l’únic horitzó possible per no caure en la irrellevància i en la pèrdua de la nostra cultura democràtica i els nostres nivells de benestar.
I en aquesta línia es treballarà en aquesta trobada de la UEF a Barcelona, que comptarà amb la presència de l’ex-Alt Representant de la Unió Europea per Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell, i el ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares. També intervindran el president de la Generalitat, Salvador Illa, i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.
S’espera una participació per vídeo de Mario Draghi, ex primer ministro italià i expresident del Banc Central Europeu, que defensa l’adopció per part de la UE d’un federalisme pragmàtic: «La UE s’ha de convertir en una federació per evitar el declivi i la desindustrialització».
I España? Considerada en molts estudis acadèmics (de aquí i de la resta del món) com un sistema quasi federal, té com a repte desenvolupar una cultura federal que impregni a la ciutadania i a la classe política per treuren’s la vena dels ulls i albirar la gran potencialitat que tenim com a sistema plurinacional articulat sobre la base del pacte, la fidelitat i la cooperació.
Sí, el federalisme existeix, i es reuneix a Barcelona, colocant una vegada mes la nostra ciutat a la vanguarda de la innovació política amb la capacitat d’ilussionar per avançar cap a una societat que ha de tornar a confiar en ella mateixa.