El pujolisme havia engendrat l’expressió “oasi català”, com un autoelogi a la forma civilitzada d’entendre la rivalitat política a Catalunya, en contraposició a la mala educació i modals barroers de Madrid. Mentre aquí mantenim el fair play perquè som madurs i europeus, allà s’esbudellen entre ells perquè són primitius i de poble. El temps va…
Els que ens hem fet catalans amb TV-3 i l’escola comencem a sospitar que moltes de les històries amb les quals hem crescut o eren mentida o eren veritats a mitges. «És català qui viu i treballa a Catalunya». Ara seria més precís dir «és català qui viu, treballa i paga impostos a Catalunya». “Fills…
Entrevista a eldiario.es/CatalunyaPlural de Manuel Cruz, a càrrec de Jordi Subirana (7 d’agost): “Pujol va ser un mestre de l’ambigüitat“.
L’estiu de 1914 pot considerar-se com el del suïcidi d’Europa. La integració europea es va retardar en gairebé 50 anys. El continent va perdre gran part del seu pes polític al món i la solució geopolítica imposada va posar els fonaments a una catàstrofe encara major: la Segona Guerra Mundial. Podem extreure lliçons del que…
Les dues parts parlen de diàleg, però en realitat reciten cada una un soliloqui. Rajoy repeteix que la consulta és il·legal perquè la Constitució no la permet, però quan se li proposa una reforma constitucional per millorar l’encaix de Catalunya assegura que no és el moment. Mas reitera que tot el que faci serà legal,…
José Antonio Zarzalejos escriu a “El Confidencial” (5 d’agost) que “El secessionisme viu, el procés està mort“.
Com a treballador de TV3, he de dir que no em sembla gens correcte el tractament que la televisió pública de Catalunya està donant a la notícia de Jordi Pujol. Especialment escandalós va ser l’”especial” del dia de les declaracions de Pujol on es va portar com a comentaristes Jaume Sobrequés i Francesc Marc Álvaro.…
“Persones que ens definim d’esquerres i federalistes a Catalunya, el retret que rebem ve a ser: vostè en el fons és de dretes i espanyolista”. “La confessió de Jordi Pujol constitueix una pèrdua de capital polític simbòlic enorme. Afebleix no solament el procés, sinó la imatge mateixa de Catalunya”. “Des dels sectors nacionalistes es parla…
L’Honorable va crear el seu partit amb el propòsit de munyir Catalunya i en aquest sentit va funcionar admirablement bé durant les dècades de creixement en què Espanya prosperava, es feien negocis, es depredava el patrimoni. En aquest escenari de saqueig impune van irrompre imprevists factors de distorsió. El principal: la crisi econòmica. “¡Qué escándalo!…
Existeix una consciència creixent que, en l’Espanya i l’Europa del segle XXI, el debat necessari no és ja si federalisme si o no (el federalisme és l’opció preferida d’arquitectura institucional en totes les enquestes recents), sinó sobre els detalls, els contorns exactes del nostre federalisme”. ¿Quien teme al federalismo? (Blog Progreso Real, 01 de agost…