“El pujolisme va viure molts anys d’expandir la idea que les autonòmiques eren les eleccions dels catalans catalanoparlants, ara, hi ha un gran interès a fer creure que són les eleccions dels catalans independentistes, convidant la resta a resignar-se.” Lluita al fortí independentista per saber qui mana (politica&posa, 3 de desembre de 2020)
“Sí, tard o d’hora caldrà obrir el meló de la reforma: drets de nova generació, integració europea, paper de la Monarquia i, sobretot, un Estat federal que conjumini la força de la diversitat i l’exigència d’igualtat.” Una Constitució viva (El Periódico, 3 de desembre de 2020)
“El repte és saber si, a la nostra casa, sabrem aprofitar o no aquesta oportunitat federalista que, de facto, ens dóna la gestió de la crisi després d’haver-la encarat inicialment amb això de la unitat de combat sota bandera i uniforme argumentant que el virus no entenia de fronteres o replicant, a Catalunya, que si…
“La via valenciana per a una Espanya d’Espanyes que Puig va exposar en el Cercle d’Economia té una música maragallista fàcilment recognoscible per a les oïdes ansioses d’oblidar com més aviat millor la matraca del nosaltres sols.” Ximo Puig es llança a ocupar el buit català (Crònica Global, 3 de desembre de 2020)
“Catalunya necessita un canvi, un que passi per una nova normalitat on es recuperi tot allò que forma part de les dinàmiques d´una democràcia sana. Una d´elles és comptar amb uns mitjans de comunicació públics que estiguin al servei de tota la ciutadania.” TV3 necessita un canvi (Diari de Girona, 3 de desembre de 2020)
La Junta de Federalistes d’Esquerres ha decidit engegar una reflexió col.lectiva dins de l’associació ( però convidant també a participar-hi a persones del nostre entorn), per avaluar la nostra realitat actual i per re- definir el nostre horitzó, tenint en compte els canvis que s’han produït en el nostre entorn, i també en el si…
“La candidatura de Borràs és la concreció del com pitjor va, millor, de la unilateralitat, de la renúncia a la política parlamentària, del simbolisme portat a l’extrem i, sobretot, de la puresa. Els del tàndem Borràs-Puigdemont són els independentistes “de debò”, contraposats als que diuen que ho són però no ho són, perquè estan disposats…
“Quan ERC viatja a l’oest, es vesteix d’esquerra. Amb el bitllet de tornada, tria peces nacionalistes. I allà l’espera Laura Borràs, flamant candidata de Junts, el partit sense més discurs que la confrontació. Més d’un elector voldria poder elegir entre el bitllet d’anada o el de tornada.” El billet d’ERC (El Periòdico, 30 de noviembre de 2020)
“En el projecte federal, les identitats nacionals, les diferents cultures i sentiments, tenen lloc i acomodament. Però aquest projecte només pot liderar-lo una esquerra àmplia i socialment arrelada. Els nacionalismes – aquesta “inflamació malaltissa de la consciència nacional” de què parlava Isaiah Berlin – sempre representaran les pretensions de les elits o els deliris de grandesa…
“Davant la crispació i l’exhibició ufana i sense escrúpols de la intolerància, benvingudes aquestes negociacions que, allunyades dels focus, saben forjar acords. Més encara si posen la reconstrucció social en el centre del pacte. Ser capaços de sumar des del desacord no és debilitat, és un reforç per a la democràcia.” Pactin, que alguna cosa…