“En cada ocasió hem vist, no com a excepció sinó com a norma generalitzada, una cosa ben sorprenent. En els dies següents els portaveus i líders surten intentant afirmar que han guanyat. Bé, a vegades és opinable, però a vegades no. Si cada vegada que hi ha eleccions, Podemos perd un altre milió de votants,…
“La dificultat més gran per a fer avançar l’europeïtat és justament que aquesta no respon a una noció identitària, almenys en el seu sentit tradicional. Europa són valors compartits de llibertat, democràcia, dignitat col·lectiva i cohesió. Representa un model social i cultural, i no un sentit de comunitat feta a partir d’arguments ètnics, lingüístics o religiosos. Vincles,…
El federalisme sempre ha considerat que els municipis són el primer nivell, la primera passa, en la construcció d’un món federal. Sense caure ara en utopies, el municipi, la ciutat, és el lloc on es plantegen amb major claredat els problemes fonamentals de la societat actual, des de la contaminació ambiental fins a la integració…
“Ha hagut de passar temps, i encara no ha passat suficient, per a veure en tota la seva dimensió aquelles jornades. Perquè en la retina de molta gent està més present l’1-O, i el 6 i 7 de setembre es recorda més com una baralla parlamentària. Quan en realitat, aquests dies van ser determinants. Allí, una majoria…
“El llarg i penós procés secessionista català ens ha proporcionat diversos episodis que il·lustren la paradoxal i arrogant afecció que pateixen els que pretenen fer història. El més recent, i verbalment el més vigent, és el cas de la construcció de la república catalana, una operació que, a la vista dels resultats electorals, està recollint…
“Els còmics d’Astèrix comencen sempre amb aquesta introducció: “Estem a l’any 50 abans de Jesucrist. Tota la Gàl·lia està ocupada pels romans… Tota? No! Un llogaret poblat per gals irreductibles resisteix encara i sempre l’invasor”. El mapa de la Unió Europea que han dibuixat les eleccions del passat 26 de maig permetria parafrasejar-la de la manera següent:…
“Tot era mentida. Ho era? Amb els anys jo també em vaig fer catalanista, com la senyora P i com els meus amics del barri —tots vam creure que era bo que Catalunya tingués una llengua, una cultura i unes institucions fortes—, però ara ja no sé si ho sóc, perquè no sé si el…
El somriure que ens ha pintat en la cara a molts l’elecció de Manuel Cruz com a president del Senat no és la de l’ingenu, ni tampoc (només) la de l’amic. Sé que hi haurà qui ho consideri un gest tacticista del PSOE, de Pedro Sánchez, de cara a Catalunya. Fins i tot els que ho…
“Per començar, hi ha la qüestió de la perversió del llenguatge, com molt bé va assenyalar Salvador Oliva en aquesta mateixa pàgina. Als polítics processats per rebel·lia, sedició, desobediència o malversació (perquè alguna deu haver-hi, d’això, o és que no va passar res de res?) se’ls considera herois de la pàtria i víctimes; als partits…
“Manuel Cruz no tenia cap obligació de trobar-se enmig d’aquesta brega tòxica en la qual ni tan sols hi ha ni rastre d’enginy. No tenia cap obligació de deixar les seves classes i els seus llibres per a ficar-se en política, i cap necessitat, i tampoc traurà cap benefici, encara que probablement sí moltes angoixes i moltes…