El 14 de desembre vam tenir una nova tertúlia federalista en la Llibreria Alibri a càrrec de Lluís Rabell i sota el títol: “L’auge dels populismes. D’Europa a Catalunya” Rabell es pregunta per què està produint aquest fort gir de l’opinió pública cap a postulats i discursos que, fins fa poc, només brandava una extrema dreta de fitada influència. I…
“Però les coses s’han torçat. Els partidaris del “quant pitjor millor” no deixen de pressionar. I el pitjor és que aquesta estratègia els està funcionant. De moment per a neutralitzar als partidaris de la distensió, que no s’atreveixen a emprendre la negociació que preconitzen per por de les conseqüències de la vociferació dels extremistes. Un…
“Els neonacionalistes són els únics que aparentment escolten el nacionalisme català. A l’última Diada, els únics que hi van ser presents van ser els flamencs, considerats d’extrema dreta; un parell de finlandesos, el partit de Salvini… Els amics de Puigdemont a Europa formen part d’aquest bloc d’extrema dreta. Ell i els seus partidaris potser esperaven…
“El desconcert és encara major quan es tracta de decidir sobre la resposta més adequada. Des del front antifeixista, el cordó sanitari o la normalització de Vox, totes aquestes respostes cometen el mateix error, giren únicament al voltant d’aquest partit, amb el que poden contribuir involuntàriament a la seva consolidació. I s’ignoren altres dades molt importants,…
“Pasqual Maragall va ser un alcalde que mirava al futur, que no va pretendre mai imitar ningú del passat. I feia mirar al futur a tothom, especialment a la gent senzilla. No m’imagino ni a Ernest M. ni a M. Valls anant a dormir a casa d’un veí a Torre Baró (no és el xalet…
“Puc entendre que Torra, Puigdemont o Comín no tinguin dubtes, i que la independència fos per a ells un bé superior que bé valdria el sacrifici econòmic i social de tota una generació. Però no crec que aquesta posició sigui majoritària, fins i tot al món independentista. En una democràcia, tots tenen dret a proposar les opcions…
“La victòria diplomàtica de Federalistesd’Esquerres, passant a ser els interlocutors de la gran família de federalistes europeus, suposa una garrotada per al nacionalisme que veu com a poc a poc emergeixen actors que divergeixen del relat oficial.” Nou revés europeu contra la ‘diplomàcia’ nacionalista (Article aparegut en Crònica Global el 12 de desembre de 2018)
“En resum: ens agradi o no, ‘unilateral’ i ‘no violent’ són dos adjectius que no han anat junts en les secessions reals que hi ha hagut a Europa des de la caiguda del mur. Quan s’invoquen determinades ‘vies’ caldria tenir molt en compte aquesta circumstància, llevat que la pau i la seguretat no constitueixin veritables…
“Vull entendre per què aquesta mania de reduir-nos a una etiqueta sota la qual ens hem de sentir a gust: Catalunya. Però no la Catalunya que cadascú vulgui o somiï, no, aquesta, no. Es tracta de la Catalunya que han somiat per nosaltres, que no és el mateix. No ens coneixen de res, no s’esforcen a fer-ho, però parlen…
“L’independentisme ha traçat un arc inèdit en arquitectura, compost d’estructures disjuntes que per moments semblen la mateixa cosa. L’arc independentista no se suporta a si mateix, i molt menys està en condicions de sostenir la construcció d’una república pròpia. El més desconcertant del seu dibuix és que no se sap amb exactitud on comença i en què…