Per al discurs hegemònic en aquests moments a Catalunya resulta totalment irrellevant el fet que el que aquí s’està intentant dur a terme no trobi paral·lelismes en cap dels països amb els quals, suposadament, ens agradaria comparar-nos. És igual. “La excepción como norma” (El País, 27 de juliol de 2014).
Aquesta setmana la possibilitat d’emprendre una reforma de la Constitució que adopti un sentit federal ha tornat a estar en el debat públic arran del sondeig de Metroscopia que assegura que un 38% dels catalans prefereix aquesta opció enfront del 31% que s’inclina per la independència. El govern, per boca de la seva vicepresidenta Soraya…
És possible fer abstracció de l’ocorregut entre 2006 i 2014 i engegar de nou un procés de negociació a fi d’aconseguir una autonomia reforçada per a Catalunya dins de la Constitució? És raonable però no veig com pot portar-se a la pràctica. “Escassament viable” (“El País”, 26 de juliol).
Tot va començar amb un incident, com l’atemptat de Sarajevo, tràgic però d’importància limitada. Però el que va fer que aquell episodi derivés en resultats no volguts per ningú va ser l’atmosfera nacionalista que regnava a Europa i atiava l’opinió pública amb passions incontrolables. “El verano del 14” (El país, 26 de julio de 2014).
Si Rajoy i Mas es mantenen en el que han vingut afirmant fins ara la frustració és inevitable. No hi ha punts de coincidència. Mas no vol baixar-se de la consulta que té pactada i Rajoy sap que aquesta és l’única cosa en la qual no cedirà. “L’entrevista” (“El País”, 25 de juliol).
Els dos protagonistes estan sotmesos a pressions centrífugues, i que així com hi ha qui li diu a Artur Mas que ja s’ha passat el temps de les terceres vies, dels federalismes, que ja és tard per això, hi ha qui li aconsella a Rajoy que es mantingui impassible i que no se li ocorri…
L’ús de català no només depèn de polítiques que fomentin el seu ús sinó també de la percepció que els sectors socials més allunyats de l’ús quotidià del català tinguin del catalanisme com a moviment social. I en els darrers anys és ben possible que el catalanisme s’hagi vist com un moviment radicatlitzat, en mans…
Joan Botella, vicepresident de “Federalistes d’Esquerres”, va ser entrevistat, el dilluns 21 de juliol, a la ràdio suïssa RTS en relació a la situació política a Catalunya. Sobre l’aparença quasi federal de l’actual estat espanyol, va comentar que “hi ha, certament, elements d’un Estat federal però no hi ha ni l’esperit ni la transformació dels…
La vella ficció de l’excepcionalitat dels pobles escollits sembla tornar com a fe comuna, i naturalment reprèn els instruments clàssics del nacionalisme. Van ser els espanyols els qui van fer una transició pactista i descamisada, covarda i apocada, i hem estat nosaltres, els catalans, les víctimes d’un procés de nyaps resignadament tolerats. “Oportunitat ideal” (“El…
La guerra dels manifestos: tu dius federalisme, jo dic pijama, per José Ignacio Torreblanca, El País 22 juliol 2014 A España, una reforma de la Constitució podría avançar en la descentralizació en alguns temes, la financiació, sens dubte, però també hauria d’incloure una reforma molt profunda de les institucions de cooperación horitzontal entre els seus territoris, que és una de les…