El Govern català pretén convocar-nos a votar el dia 9 de novembre en exercici d’un dret inexistent, en aplicació del compromís d’una majoria parlamentària que tampoc existeix, responent a unes preguntes de difícil interpretació i aplicant una legislació catalana que confon les consultes no vinculants amb els referends consultius. Aquesta és la política de la claredat…
A hores d’ara l’independentisme, que va intentar meritòriament presentar-se com un projecte racional, ja és només un acte de fe i qui no és capaç de compartir la fe o la posa en dubte, es converteix en un heretge o, el que és pitjor, en un nacionalista espanyol. Segons Artur Mas, quan les coses van…
Manuel Cruz demana a Jordi Pujol que doni explicacions a tota la ciutadania en l’article “Una qüestió personal i familiar, en efecte” (“El País”, 30 d’agost).
El professor de la Universitat de Montreal Jean Leclair, especialista en federalisme i Dret Constitucional, afirma que “Catalunya ha d’entendre que no és només dir me’n vaig” quan es tracta de separar-se d’Espanya, en una entrevista de Beatriz Silva publicada per Agenda Pública el 27 d’agost.
L’ex-director general de la Unesco, Federico Mayor Zaragoza, diu que “Cal canviar la Constitució. Espanya ha de ser una federació” en una entrevista publicada a publico.es, el 29 d’agost.
Francisco Morente explica a “Tal com som” (“El País”, 28 d’agost) que Jordi Pujol va construir una imatge autocomplaent de Catalunya i va generar un sentiment de superioritat dels catalans sobre els espanyols.
Entrevista de Siscu Baiges a Victòria Camps: -“Un cop assolides les llibertats de la democràcia, el nacionalisme no pot ser un moviment d’esquerres. El nacionalisme sempre té una tendència a ser exclusiu, a no ser incloent, a l’egoïsme. És la negació de l’internacionalisme, que ha estat sempre la marca de l’esquerra” -“Què significa avui ser…
Jordi García-Petit entén que “La fantasia de començar de zero” de què parlen ara els independentistes després de la confessió de Jordi Pujol és desencertada (“Crònica Global”, 26 d’agost).
El catedràtic d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València Antoni Zabalza creu que els mateixos termes s’entenen de forma diferent en alguns sectors socials i polítics catalans i espanyols: “Legalitat i democràcia: paraues màgiques” (“El País”, 26 d’agost).
El catedràtic de Filosofia del Dret de la Universitat Pompeu Fabra Josep Joan Moreso diu que hi ha “Dos conceptes de democràcia” (“El País”, 26 de agosto), com a conjunt de regles o com a ideal d’autogovern, i que quan entren en tensió cal buscar sortides.