Siscu Baiges s’alarma per l’amenaça del president de la Generalitat que el conflicte català pot empitjorar tot i que ell farà tot el possible per evitar-ho: “Houston, tenim un conflicte!” (“Crònica Global”, 21 de juny).
Xavier Vidal-Folch destaca que l’aval suposat dels liberals europeus al procés de secessió era fals: “Patacada del sobiranisme a Europa” (“El País”, 20 de juny).
Enrique Vila-Matas demana a “Agitació a la Xarxa” que els autors d’articles de reflexió no caiguin en la trampa de neurotitzar els debats i deixar que la singularitat sigui absorbida per la voluntat de contentar la col.lectivitat (“El País”, 17 de juny).
Com federació multinacional, Canadà sempre experimentarà tensions. Un bon 30% dels quebequesos dóna suport a la independència de la província i és poc probable que aquest nombre hagi de baixar en el curt termini. “La unitat nacional i la federació canadenca” (Blog Esquerra sense fronteres, 17 de juny de 2014).
Les institucions i les persones, per Victòria Camps, El País 17-6-14 A la política s’ha d’arriscar si es vol reformar alguna cosa i donar pas a allò imprevisible. D’això no s’ha de deduir que el traspàs generacional aconsegueixi per si sol que es regeneri la democracia i que es recuperi l’afecció per la política o la confiança…
El mono-tema és un fre per Catalunya, per Francesc Trillas, 17 juny 2014 . Catalunya té enormes problemes, i la veritat és que la majoria d’aquests problemes són compartits amb la resta d’Espanya, amb la resta d’Europa i amb la resta del món: la corrupció, les polítiques d’austeritat, la desregulació financera, la creixent concentració…
Manuel Cruz denuncia els perills de convertir la política en un espectacle a “La lògica que ho (des)ordena tot” (“El País”, 15 de juny).
Francesc Valls reclama a “Amansir ‘fons voltors’” que no tots els drets socials es sacrifiquin a l’altar del dèficit (“El País”, 15 de juny).
Santos Juliá mostra a “Intel·lectuals i passions polítiques” el seu temor al risc que el nacionalisme provoqui catàstrofes (“El País”, 13 de juny).
Margarita Rivière afirma a “El conflicte, producte a l’alça” (“El País”, 10 de juny) que la indústria de l’entreteniment opta per la confrontació i el populisme encara que perjudiqui la democràcia.