La riquesa que va aportar l’exili republicà a Mèxic no prové solament dels intel·lectuals, els científics i els artistes que ja tenien un nom i un prestigi sinó per milers de milers d’exiliats anònims que es van integrar en aquest país en tots els camps i a tots els nivells. “La herencia de la República”…
La Vanguardia, 19 de juliol de 2014 Mientras el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) presentaba el lunes en Barcelona una nueva entrega de cuatro informes sobre las estructuras de Estado de una teórica Catalunya independiente, los dos grandes partidos europeos (PPE y PSE) ultimaban en Estrasburgo una gran coalición de facto para…
José Antonio Zarzalejos considera que no es pot plantejar la consulta que demana el Govern català però sí que es pot reformar la Constitució espanyola en un sentit federal: “Espanya, canviar per guanyar” (“La Vanguardia”, 19 de juliol),
Xavier Vidal Folch analitza l’últim informe del Consell Assessor per la Transició Nacional sobre la relació d’una Catalunya independent amb l’euro: “No som ni Andorra, ni Mònaco, ni Suïssa” (“El País”, 19 de juliol).
Francisco Morente considera que la normalitat d’un país no només és mesura amb si pot organitzar consultes sobre la seva independència: “Un país normal” (“El País”, 19 de juliol).
Manuel Cruz reflexiona sobre “Com hem arribat fins aquí” en el debat sobre la independència de Catalunya (“El País”, 19 de juliol).
Santiago Petschen defensa un diàleg obert i constructiu per resoldre el debat independentista català: “Espanya, Catalunya i les forces profundes” (“El País”, 18 de juliol)
La coincidència de dos manifestos en relació a l’anomenat “desafiament català” (un d’ells demanant una sortida federal) ha agitat les aigües en els últims dies. La comparació és inevitable. Tant en les formes com en els continguts ofereixen significatives diferències. “Moverse o no… a golpe de proclamas” (El País, 16 de juliol de 2014).
És el moment de traçar el recorregut cap a una nova realitat que superi els dèficits heretats de la Primera Transició, la del període endegat el 1976 i articulada en el text constitucional del 1978. Tres dels pilars d’aquella Transició fan figa, i tots tres es van deixar inacabats. “Cap a una segona transició” (Blog…
Anton Losada escriu a “eldiario.es” (15 de juliol) que els presidents català i espanyol mantenien aturat el debat independentista perquè creien que els beneficiava electoralment: “Rajoy i Mas, un amor de conveniència“.