Ángel García Fontanet: Què fer a Catalunya?

“Què s’ha de fer, ara? Senzill i complicat: acceptar la realitat i administrar-la amb responsabilitat. Actuar en públic en consonància amb el que es reconeix en privat. Un cop fet, ja està fet. Aprendre és de savis i cal realitzar les adaptacions pertinents per aconseguir una majoria parlamentària operativa i un acord, per al nostre…

Rafael Jorba: Patriotisme de pacotilla

La crisi socioeconòmica acreix a Catalunya, en el conjunt d’Espanya i en tota Europa el entossudiment identitari, les pors i tics atàvics, els populismes de diferent signe, la temptació totalitària i l’auge de la demagògia i de la xenofòbia. Aquesta reflexió no està escrita ara. Era el primer paràgraf del meu llibre ‘La Mirada de l’altre. Manifest…

Mireia Esteva: D’oca en oca

“Comencem l’any amb els presos que van decidir utilitzar els seus càrrecs per a posar en escac l’ordre constitucional ja jutjats per endavant i amb veredicte d’innocència. També, amb la promesa de l’aprovació d’una llei Òmnibus a Catalunya que posi en marxa tots els acords socials suspesos pel TC. Un altre parany més per a saltar-se la llei i promoure el malestar ciutadà.…

Gonçal Berastegui Canosa: El Brexit: excepció i excepcionalisme

La reivindicació cada vegada més freqüent de l’excepcionalisme polític és un abús historicista susceptible de blanquejar el nacionalisme extremista i la xenofòbia Des d’abans de l’adveniment del romanticisme polític i de les “Primaveres dels Pobles” que van dur, entre d’altres, al germen de les unificacions alemanya i italiana, els nacionalismes han abraçat la idea de…

Emma Riverola: L’afartament de Torra

“Però, a la fi, ¿què volen? Catalunya està en condicions de pactar amb el Govern de Sánchez i amb Podem uns Pressupostos favorables, rebaixar la tensió social i afavorir el judici als presos i començar a establir una mínima base de confiança, imprescindible per a qualsevol avenç polític. Als acusats per rebel·lió no els afavoreixen un Govern i…

Lola García: Fanatisme polític

“Amos Oz identifica el fanàtic pel seu entusiasme per pertànyer a alguna cosa i pretendre que la resta s’hi afegeixi, per l’afany a convertir l’altre. Pel seu bé, esclar. “Els fanàtics són sentimentals sense remei”, diu amb aquest sentit de l’humor que reivindica com a vacuna, juntament amb l’exercici bàsic: posar-se en el lloc de…