Francesc Esteva: Fer política

“El nou món que una gran part de la població no entén està mancat d’una regulació adequada, està produint desajustos importants, un capitalisme incontrolat ha portat a un augment de la desigualtat i al deteriorament de l’estat del benestar i que els ciutadans europeus (i de molts altres llocs) se sentin perduts, hagin perdut les…

Beatriz Silva: El tsunami arriba al Palau

“D’alguna manera, s’ha tornat molt difícil ser català i no ser independentista. Perquè una part de la ciutadania ha assumit que és legítim vincular les seves reivindicacions polítiques a un perfil identitari, el de ser català, sense tenir en compte la complexitat d’una societat marcada per la diversitat. Sense tenir en compte tampoc que no…

Beatriz Silva: La pluralitat segons TV3

“Catalunya necessita uns mitjans de comunicació públics de qualitat, que siguin valorats i estimats per tota la ciutadania, voti a qui voti. Que recullin totes les veus i preocupacions. Per què el FAQS dedica les seves gairebé quatre hores d’emissió cada nit de dissabte a parlar només del monotema? Catalunya és líder en llistes d’espera…

Nacho Corredor: Un nou consens a Catalunya

“El que és estèril, a més d’il·legítim, és seguir amb la voluntat de perpetuar un empat infinit a través del semblar-que-és-fa-alguna cosa-però-només-estem-excitant-a-els-nostres, l’única conseqüència dels quals no serà cansar el rival, com pretenen alguns, o aconseguir la independència, sinó aprofundir en la bretxa que divideix als ciutadans del seu propi país. Aquest sembla que és…

Emma Riverola: Un 2020 d’avorriment

“Bones, extres, ingents dosis d’avorriment polític. Aquest seria el millor desig per a aquest 2020. No el fastig de la fatiga i la incomprensió. No el profund fastigueig motivat per la incompetència i l’ús injust i calculador del poder. No. Tan sols un bon cabàs de badalls provocats per la bona política. Aquesta que no…

Javier Cercas: La teranyina

“És l’Estat qui té l’obligació de facilitar-los la sortida de la teranyina a aquests pròfugs frustrats i de lliurar-nos a tots els catalans d’ella. És ell qui deu —lenta, pacient, minuciosament— desfer a poc a poc aquesta malla tòxica. Això costarà una quantitat descomunal de temps, treball, habilitat i diners, tan almenys com va costar teixir-la. Però…