Desprès de la caiguda de les ideologies, sense referències ideològiques o polítiques, quin recurs ideològic els queda als radicals? Només la religió. Es l’únic que els dona una sortida captivadora a la seva desesperació. Que els ofereix una alternativa al seu no-futur Fa més de 50 anys un amic i jo vam tenir l’oportunitat de…
Jo també tinc casa a Cadaqués, i de tant en tant ens reunim i cantem Let it be, però la meva casa no és com la de la Rahola. Tampoc les meves percepcions ni els meus records són com els d’ella. Casa meva no és com les cases que la burgesia de Barcelona i de…
No tenim por, i seguirem lluitant per una humanitat solidària que no tingui por Els atemptats terroristes a Catalunya que condemnem profundament van deixar inicialment un rastre en l’ànim de la ciutadania d’horror, estupor i fins i tot en alguns casos, por. Però malgrat les incerteses, i de la confusió dels primers moments, ja a…
Les paraules que Federico García Lorca va dedicar al carrer més famós de Barcelona tornen a cobrar vida amb motiu dels atemptats. Com el poeta, els i les qui vivim a Barcelona també desitjaríem que la Rambla no s’acabés mai Es compleixen 81 anys de l’assassinat de Federico García Lorca. El poeta granadí va morir…
Les Rambles són la millor expressió dels barcelonins. De qualsevol de nosaltres. Quan venia gent de fora, els portaves a la Rambla perquè estaves orgullós d’elles. Només era un passeig -hi ha llocs més bonics o impressionants a la ciutat- però un passeig ple a totes hores de gent tan bonica i impressionant com horrible…
Barcelona no és de ningú perquè és un actor polític amb entitat pròpia. La seva cultura urbana creativa i sofisticada, plena, naturalment, de contradiccions, representa la nova estela d’espais de convivència transfronterers oberts a desafiaments emergents. Entén el llenguatge de la interdependència i per això és capaç d’agermanar-se amb altres urbs. Barcelona és universal i…
Si els terroristes no representen els musulmans, ¿per què els racistes representen la totalitat dels que no ho són? ¿Mossegarem l’ham i començarem a traçar la línia divisòria que fins ara no existia dins de “nosaltres’? És cert que els que tenim aquests noms i cognoms plens de sons estranys ens angoixem quan hi ha un atemptat, però seria injust que…
No tenim por, i seguirem lluitant perquè no en tingui ningú L’associació Federalistes d’Esquerres ha expressat la seva solidaritat amb les víctimes dels atemptats que han afectat Barcelona i Cambrils. L’associació ha manifestat la seva confiança que Barcelona continuï sent un model de convivència i llibertat, ha participat en el minut de silenci de Plaça Catalunya…
Un es pregunta, en un racó de l’angoixa, si aquest remar junts en moments de catàstrofe, si aquesta unitat de les grans ocasions solemnes, no es podria estendre a la quotidianitat, a la gestió de les petites coses, i de les mitjanes, i a la resta. Estendre’s a la política, a imaginar entre tots, cadascú…
A Catalunya, la majoria volem seguir gaudint d’una convivència pacífica. Apel·lar a l’homogeneïtat reivindicativa dels ciutadans que vivim a Catalunya és una més de les estratagemes que ens espera en el llenguatge sobiranista. Aquí hi ha de tot, per bé de la democràcia. “Pueblo, himnos y camisetas” Blog Esquerra sense fronteres, 11 d’agost de 2017