“Catalunya i el declivi de l’Estat-nació”. Segons Francesc Trilles els veritables costos de la secessió de Catalunya són els costos d’impulsar les solucions equivocades al “trilema de Rodrik”: o bé agafar-se a un estat-nació que participi en mercats internacionals desregulats, comprometent la democracia o mantener un estat-nació amb democracia, però sense accedir als mercats integrats.
Respostes al president “Sembla que hi ha hagut tres països que han respost la carta del Sr. Mas”
“El problema de Catalunya no és de bandera sinó de polítiques neoliberals” El coordinador general de Izquierda Unida recorda que el PP i CiU han anat juntes de la ma en la reforma laboral o en la “desqualificació de la hisenda pública”
Manuel Cruz escriu a “El País” (26 de gener de 2014) que la consulta està plantejada com un Sí a la independència: “Consultar no és decidir. O sí“.
Ramón Jáuregui, Lluís Domínguez, Joan Salas i Olga Gómez expliquen perquè es consideren federalistes i d’esquerres.
Rafael Jorba denuncia a “L’any catorze” les extrapolacions exagerades del 1714 al 2014 i reclama el recurs a la voluntat pacificadora i de convivència posterior a la guerra del 1914: “L’any catorze” (“La Vanguardia”, 25 de gener de 2014).
Javier Pérez Royo lamenta que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut trenqués el pacte intepretatiu del sistema territorial a Espanya: “Sense Constitució territorial” (“El País”, 25 de gener de 2014).
A Jordi Solé Tura ni se li va passar pel cap que els partits de l’ “esquerra autonomista”, es a dir, PSC i PSUC, poguessin algun dia sumar-se –o ajudar– a la causa sobiranista. Així queda de manifest en els seus escrits de 1987 on es planteja moltes de les preguntes que ens fem avui. Carles…
El membre de l’Acadèmia Europea Josep Maria Colomer considera que ha passat ja el temps dels Estats: “Prou ja d’Estats” (“El País”, 22 de gener de 2014).
Jordi Gràcia analitza l’impacte del debat independentista al PSC i ICV: “La lletra petita” (“El País”, 23 de gener de 2014)