El catedràtic de Filosofia del Dret Josep Maria Vilajosana proposa a “La interpretació del dret a decidir” que la negociació i el diàleg d’imposin en la recerca de solucions pel contenciós separatista català (“El País”, 5 d’abril).
Adrià Casinos critica un article recent de Dolors Comas a “Es pot ser independentista sense ser nacionalista?” (Blog “Esquerra sense Fronteres”, 4 d’abril).
Juan Claudio de Ramón demana a “Deixeu-vos fotografiar amb la bandera espanyola” (“El País”, 4 d’abril) que els federalistes de debò han d’evitar el marc mental nacionalista, celebrar la Constitució i treure’s del damunt els complexos.
Joaquim González Muntadas considera a “Espanya i Catalunya, necessitem fusters” (“Economia Digital”, 2 d’abril) que cal buscar solucions dialogades a la crisi territorial.
Jordi Gracia considera que el Tribunal Constitucional ha obert una finestra per donar sortida a la celebració d’una consulta pactada sobre el futur de Catalunya (“El País”, 2 d’abril): “Novetats“.
Catalunya i la resta d’Espanya a les xarxes industrials i culturals globals (InfoLibre 23/03/2014) Aquest article és un extracte d’un text més llarg que pot descarregar-se més abaix en format pdf Qui persuadirà, construirà aliances i farà operativa la regeneració de l’Estat i la societat española? Pot ser que un pacte ampli ens porti l’autèntica…
L’ANC, l’”agit-prop” de la secessió L’Assemblea Nacional Catalana, que marca el camí a la independencia, ha agrupat 25ooo socis i 2000 col·laboradors en menys de tres anys. Els representants de la pota institucional acostumen a dir que ells prenen les decisions sobre la ruta i els terminis i que a l’ANC li correspon la mobilització…
La indústria de la màgia Madrid segueix sent el gran altaveu, el vell miratge segons el qual , el que es diu allí equival al que es diu a tota España
La independència no cura tots els mals com si fos una poció màgica
Liberalisme i federalisme al segle XIXEl republicanisme federal i el liberalisme democràtic surgeixen com a reacció al limitat liberalisme doctrinari i en demanda de majors vies de participació. Els republicans federals no eren encara federalistes, no pensaven en un programa de divisió territorial de l’Estat, sinó que federal era la seva acció i la seva…