Gonçal Berastegui Canosa: El Brexit: excepció i excepcionalisme

La reivindicació cada vegada més freqüent de l’excepcionalisme polític és un abús historicista susceptible de blanquejar el nacionalisme extremista i la xenofòbia Des d’abans de l’adveniment del romanticisme polític i de les “Primaveres dels Pobles” que van dur, entre d’altres, al germen de les unificacions alemanya i italiana, els nacionalismes han abraçat la idea de…

Emma Riverola: L’afartament de Torra

“Però, a la fi, ¿què volen? Catalunya està en condicions de pactar amb el Govern de Sánchez i amb Podem uns Pressupostos favorables, rebaixar la tensió social i afavorir el judici als presos i començar a establir una mínima base de confiança, imprescindible per a qualsevol avenç polític. Als acusats per rebel·lió no els afavoreixen un Govern i…

Lola García: Fanatisme polític

“Amos Oz identifica el fanàtic pel seu entusiasme per pertànyer a alguna cosa i pretendre que la resta s’hi afegeixi, per l’afany a convertir l’altre. Pel seu bé, esclar. “Els fanàtics són sentimentals sense remei”, diu amb aquest sentit de l’humor que reivindica com a vacuna, juntament amb l’exercici bàsic: posar-se en el lloc de…

Manuel Cruz: No només de relat viu l’home (bé, l’independentista si)

“El relat independentista no sembla, en efecte, donar més de si. Al marge del còmic de la situació, cal llegir les paraules de l’antidisturbis com una mostra de l’evolució que podrien seguir bona part dels ciutadans decebuts pel majúscul engany que ha significat el ‘procés’, això és el sector dels habitualment definits com a “independentistes de bona…

Santos Julià: Conflicte

“… els estralls provocats no es redueixen a qüestions de les quals puguin ocupar-se únicament dos presidents i els seus ministres: va ser una reiterada vulneració de la Constitució i de l’Estatut el que va ocórrer cada vegada que el Parlament aprovava i el Governex ecutava resolucions i lleis anul·lades pel Tribunal Constitucional. I va ser…

Beatriz Silva: Com moren les democràcies

“La democràcia funciona gràcies a dues regles fonamentals: la tolerància i la contenció institucional. Podem discrepar però hem d’acceptar la legitimitat dels nostres adversaris polítics, la disposició col·lectiva a acordar no estar d’acord i a canviar les regles del joc pels procediments democràtics que la mateixa democràcia ha establert.” Com moren les democràcies (Crònica Global, 29 de desembre…