Quina Catalunya volem? Una en la qual siguin possibles els compromisos i no hi hagi enemics sinó mers oponents o adversaris polítics als quals se’ls reconegui el dret a ser escoltats. Dubto molt seriosament que sigui la que ens dibuixen les actuals circumstàncies polítiques. “Dret a ser escoltat” (10 d’octubre de 2014)
Maragall no va fer altra cosa que fer un pas més en la seva estratègia d’impuls d’una solució federalista que permetés a Espanya recuperar l’alè descentralitzador de la Constitució i assegurar la consolidació del projecte hispànic de convivència. No deixa de ser significatiu que les dues comunitats autònomes els presidents de les quals van assumir…
Vivim avui a Catalunya un espectacle a propòsit de la celebració o no de la consulta el proper 9-N; un espectacle en què es barregen declaracions, desmentiments, insolències, evasives, elusions, mitges paraules, floritures i silencis. Artur Mas hauria d’oferir l’única sortida que queda, i que són unes eleccions anticipades Tenia redactat un article per…
Joaquim Brugué s’ha acomiadat de Twitter després de ser vilipendiat 50 hores en desmarcar-se de la consulta del 9-N per falta de “garanties democràtiques”. “Brugué és un expert reconegut i respectat que ha fet desenes de conferències en molts països sobre processos de participació”, ha recordat Joan Botella, degà de la Facultat de Ciències Polítiques…
Qui és exactament “el poble”? Qui és exactament aquesta “gent” que se suposa que representa una voluntat col·lectiva i global, sense exceptuar ningú?. Quan s’analitza aquesta qüestió, es descobreix de seguida que apel·lar a aquesta entitat pot resultar tan fictici i retòric com apel·lar a la Llei, com si aquesta fos un decàleg religiós, com…
Vull agrair, en primer lloc, als organitzadors la seva amable invitació per participar en aquest acte. També vull agrair l’honor que m’han concedit en oferir-me intervenir en últim lloc (un caramel enverinat, com tothom sap, perquè quan a un li toca intervenir, ja gairebé tot ha estat dit ja o, per dir-ho en castís, està…
El federalisme, que aporta elements de reconeixement i qualitat democràtica que poden interessar a tothom, és necessari però no suficient. Per aconseguir el suport d’àmplies majories a Espanya i a Catalunya, qualsevol reforma de la Constitució també haurà de tenir en compte altres demandes. Com es va veure en el cas del Quebec, una reforma…
Fede Ralito es un ‘ninot’ que vaig fer no fa gaire. Esta rodejat d’ensenyes que tan simbolitzen per alguns. A l’esquerra, estelades vermelles grogues i blaves i a la dreta ensenyes d’Espanya, vermelles i grogues. Però el fede que és al mig, no comparteix aquesta batalla d’ensenyes. No l’entén i li produeix un avorriment indescriptible. (Llegir)
El sobiranisme ha buidat de contingut polític la capital, com si fos una comarca més d’una Catalunya homogènia. La ciutat està governada pels que pensen que és millor estar aïllats que ser espanyols. Controlada, global només en l’àmbit turístic, valdria la pena… que s’independitzés! “El que li espera a Barcelona” (El País, 9 d’octubre de…
Un projecte de reforma de caire federal sí que figura en l’ànim de la ciutadania que fins i tot creu que és la solució menys nociva. No són quatre gats ni són percentatges marginals; no és una posició socialment minoritària ni és un disbarat de laboratori: és una solució intel·ligent i la més viable de…