El catedràtic de Dret Internacional Públic de la Universitat de Barcelona Xavier Pons Ràfols considera a “La consulta i la legitimació internacional” (“El País”, 7 de febrer) que la convocatòria d’una consulta requereix complir uns requeriments que sovint s’ignoren.
“Una gran conversa col·lectiva” La separació d’un territori hauria de ser el resultat d’un procés polític marcat per difícils proves de resistència per a que es pugui mesurar fins a quin punt s’expressa de forma genuina la veu del poble
Cap a un procés insurreccional a Catalunya Si el medi és el missatge, apuntem que la cuestió catalana se’ls està escapant als grans mitjans i als grans comunicadors. D’això s’han adonat fins intuitius dinosaures polícits com Mas i González
Soledad Gallego lamenta l’apatia de Mariano Rajoy per oferir propostes davant la qüestió independentista catalana: “Un escenari polític paralitzat” (“El País”, 2 de febrer).
José Manuel Pérez Tornero considera a “Les preguntes i el retraïment ciutadà” (segona part) (Bloc “Esquerra sense Fronteres”) que la realitat és més sutil que el simple debat independència sí o no.
Francisco Morente adverteix a “Avís per navegants” (“El País”, 1 de febrer) que el debat sobre la independència pot deixar sense opcions a l’esquerra a Catalunya durant molt de temps.
Dossier de la revista “Temas para el debate” sobre “Espanya i el seu futur“
Josep Borrell i Joan Llorach desmonten en “Els 16.000 milions que no apareixen” els arguments dels que diuen que si Catalunya fos independent comptaria amb 16.000 milions d’euros de la nit al dia (“El País”, 31 de gener).
Les preguntes y el retraïment ciutadà Hi ha diversos tipus de preguntes, entre d’altres, les innocents, les capcioses i les perilloses. Les preguntes de l’hipotètic referéndum a Catalunya són a la vegada, capcioses, impositores de temes, inquisitives i, per descomptat, són perilloses. Són exercides des del poder; exigeixen respostes breus i concretes: busquen una zona…