Les actituds d’alguns sectors de l’esquerra catalana i espanyola em recorda la d’aquests personatges neutrals entre evolucionisme i creacionisme: deixem que la gent decideixi, no ens mullem. En aquest cas no és per pressió del Tea Party, sino de la Tieta Party. Però la realitat és federalista Alguns opten per ser neutrals entre les tesis…
Nosaltres ens sentim catalans, espanyols i europeus, però ciutadans d’una pàtria principal que va néixer en la perifèria i que algú volia condemnar per sempre en ella: el Baix Llobregat. És l’ànima obrera, l’ànima mestissa d’els qui ens sentim catalans portem la samarreta del color que portem i enarborem la bandera que enarborem, però també…
“El federalisme és una manera de construir l’espai comú de la convivència i és la millor fórmula per la construcció política i social de la confiança. Enfront de les actituds polítiques competitives, excloents, generadores d’odi, de desconfiança i de càlculs econòmics interessats, el federalisme s’acosta a les actituds que havia defensat la classe obrera. Crea…
El nacionalisme prefereix la noció de poble a la de societat: veure’ns com a peces d’una identitat col·lectiva predeterminada, d’una identitat que ve “de sèrie” i que ens defineix independentment de la nostra voluntat. El federalisme és, en canvi, l’afirmació d’identitats individuals, originals, mestisses, lliures de predefinicions, i integrades en societats dinàmiques. “Por una España…
La seva falta deshabita el nostre espai de l’esquerra federal, en major mesura, potser, perquè la protagonitza algú que, en terres andaluses, no va deixar mai de presentar batalla per principis del socialisme, del republicanisme espanyol, de l’atenció a una cultura pròpia que havia d’aconseguir la seva comprensió adequada inserint-la en el conjunt de la…
El federalisme és universal, planteja una sèrie de principis que es basen en el govern multinivell i en el poder compartit, on cada nivell de govern és elegit directament i rendeix comptes directament als ciutadans. Decidir-ho tot és incompatible amb la independència dels estats-nació. Algunes coses només les podrem decidir si ens organitzem amb una…
Em nego a admetre que en el si d’una gran tradició combativa (anarquista, comunista, socialista…), i en el que en altres temps va ser un poderós moviment sindical, no pugui sorgir una alternativa a tant confusionisme oportunista. En qualsevol cas, es tracta d’una tasca urgent. “Corrupción en el futuro Valle de Josafat” (Blog Esquerra sense…
Quan s’intenta retratar Espanya i als espanyols com subjectes incapaços de canviar i incapaços de qualsevol progrés, cal preguntar-se de quins espanyols i espanyoles estan parlant. Estan parlant de Bartolomé de las Casas? De Miguel Servet? De Clara Campoamor, Miguel Hernández, Lorca, Alberti i els jornalers àcrates andalusos? Estan parlant dels que estan lluitant ara per…
El passat 15 de novembre, el setmanari britànic The Economist es mostrava partidari de deixar votar als catalans com la millor fórmula per vèncer el separatisme. Deu dies després, Francesc Trillas, membre de Federalistes d’Esquerres, comentava aquest editorial a Europp, el blog de la London School of Economics. A continuació reproduïm el text íntegre de…
La situació de la ciutadania de Barcelona durant 1714 té aspectes semblants a la situació actual, malgrat que hagin passat 300 anys: desnonaments en condicions lamentables, vídues que queden excloses de qualsevol tipus de vida autònoma, atur, i confusió política. “BORN” (Blog Esquerra sense fronteres, 27 de novembre de 2014)