El coordinador federal d’Esquerra Unida (IU) advoca per un procés constituent que desemboqui en una república federal dotada d’una nova constitució que blindi drets socials i laborals. “Des d’EUiA hauríem d’haver defensat amb més intensitat l’estat federal a Catalunya”, afirma
“Els problemes que està patint la classe treballadora i la majoria social a Catalunya són idèntics als que està patint la classe treballadora i el conjunt de territoris de l’Estat: atur, corrupció, precarietat. Aquests problemes haurien d’estar per sobre dels territorials”. Cayo Lara (Argamasilla de Alba, Ciudad Real, 1952) és rotund en les seves respostes. Fill d’una família d’agricultors de Castella-la Manxa i amb una trajectòria marcada per les lluites sindicals, defensa amb convicció “un model d’Estat Republicà i Federal, cooperatiu i solidari, que ajudi a resoldre les contradiccions derivades de la realitat plurinacional, multicultural i plurilingüística “. Una proposta que està recollida en el document ‘República federal. La propuesta de Izquierda Unida” que la coalició va aprovar al febrer passat i que fixa la posició d’IU en un possible debat constituent.
Cayo Lara va ser l’encarregat d’inaugurar el 25 de maig passat el cicle ‘Propostes federals’ amb el qual Federalistes d’Esquerres busca aprofundir en els diferents projectes que hi ha a Espanya en relació a la reforma de l’estat de les autonomies.
Quina és la sortida a l’actual tensió que viu Catalunya i Espanya respecte al model territorial?
C.L. Des del meu punt de vista, i des del d’Izquierda Unida, la sortida al conflicte que s’ha creat entre Catalunya i Espanya respecte a la configuració de l’Estat és l’Estat federal. Esquerra Unida porta en els seus documents des del seu naixement, el 1986, la proposta d’estat federal. Nosaltres entenem que si s’hagués començat a treballar fa ja temps, ens hauríem estalviat molts dels problemes actuals.
Com veu la situació a Catalunya? ¿Amb preocupació?
C.L. La veig igual que en el conjunt de l’Estat. Els problemes que està patint la classe treballadora i la majoria social a Catalunya són idèntics als que està patint la classe treballadora i el conjunt dels territoris i les comunitats autònomes de l’Estat. Hi ha un alt deteriorament de la democràcia i dels drets socials, laborals i sindicals que havíem conquerit al llarg de molts anys. Els ciutadans comparteixen problemes idèntics: atur, corrupció, precarietat.
Esquerra Unida ha presentat un document en el qual proposa una reforma federal de la Constitució. ¿En què consisteix aquesta proposta?
C.L. Nosaltres estem parlant de caminar cap a un procés constituent en el qual participen totes les forces polítiques i socials del nostre país. I creiem que el federalisme és el model que més s’ajusta a les esquerres que haurien d’apostar sempre per la solidaritat i la cooperació, que és una característica del model federal. El problema és que en comptes d’avançar cap a un procés constituent, estem immersos en un procés de-constituent: s’estan robant drets fonamentals que estan reflectits i consagrats en diferents articles de la Constitució com el dret al treball, a l’habitatge i a la sanitat pública.
Per què creu vostè que s’està produint aquest procés que defineix com de-constituent?
C.L. Perquè el poder financer que va formar part del pacte del 78 ‘, està robant aquests drets. Necessitem caminar cap a un projecte constituent per aconseguir tenir una constitució del conjunt d’estats federats que sigui garant de drets bàsics, essencials, de ciutadania. I quan parlo de drets, parlo dels drets que estan sent trepitjats de manera important per determinats poders pel que fa a la pròpia Constitució espanyola.
Les enquestes apunten a un canvi en l’escenari polític en 2015. Creu que les eleccions permetran avançar cap a una reforma constitucional en sentit federal?
C.L. Hi ha incertesa de quina serà la configuració de les noves majories però el que sí sembla clar és que seran diferents a la majoria absoluta del Partit Popular. Hi haurà condicions perquè hi hagin canvis i per recuperar drets democràtics però també civils, socials, laborals i sindicals.
Hi ha altres forces polítiques, la més important el PSOE, partidàries d’una reforma constitucional en sentit federal. Quines coses hi ha en comú amb Esquerra Unida?
C.L. En el cas del PSOE, ells parlen de fer una reforma de la Constitució i Esquerra Unida, un procés constituent. Nosaltres creiem que en 1978 van quedar elements en la pròpia constitució que haurien de canviar per complet. Nosaltres apostem per un estat laic i per la renúncia a la guerra com a instrument de defensa, coses que ja recollia la Constitució espanyola de 1931. Nosaltres parlem de drets bàsics garantits i d’una república. El PSOE segueix parlant d’una monarquia. En això últim tenim elements importants que ens diferencien perquè ells només tenen posicions reformistes respecte a la corona. Aspiren a que el dret de successió sigui igualitari respecte a l’home i la dona però no aborden el substancial que és el dret de sang. Nosaltres no compartim que es justifiqui la monarquia des de cap punt de vista.
¿Un referèndum de reforma de la Constitució hauria d’incloure per força donar a la ciutadania la possibilitat d’escollir entre monarquia o república?
C.L. Sí. Nosaltres defensem de forma permanent la necessitat d’un referèndum sobre la monarquia. Ho hem fet amb més força arran de l’abdicació de Joan Carles en Felip VI. Nosaltres pensem que s’ha de sotmetre a l’opinió pública la decisió que caminem cap a un estat republicà o seguim mantenint un estat monàrquic amb tot el que això significa.
Com viu el debat que s’està produint a Catalunya en relació a la independència?
C.L. En la meva opinió hauríem d’haver defensat amb més intensitat l’estat federal a Catalunya. EUiA ha assumit una posició determinada que jo respecto com a coordinador federal d’Esquerra Unida però al meu entendre s’hauria hagut d’apostar per la defensa de l’estat federal i des d’una concepció d’una política de classe. El que està passant amb aquest debat és una immensa estafa. El debilitament de les classes socials, de les classes populars, està per sobre dels problemes territorials que puguem tenir en el conjunt de l’Estat.
El principal argument a favor de la independència és el suposat espoli fiscal que Catalunya pateix respecte de la resta d’Espanya. Creu que es pot assumir aquest argument des d’una perspectiva d’esquerra?
No només no la pot assumir una persona d’esquerres sinó cap que aspiri a una societat en la qual existeixi la igualtat i la solidaritat entre les persones. Hi ha un problema fiscal i hem de discutir sobre un nou pacte federal entre els diferents actors. Hi hauran posicions diferents però hem de resoldre això amb un pacte. Molt més greu que el tema de les balances fiscals, és el que s’ha produït en el conjunt de la hisenda pública de l’estat on hi ha hagut una desfiscalització. S’han baixat els impostos als més rics incorporant figures que paguen pocs impostos, reduint tipus impositius en el que té a veure amb l’impost de societats i suprimint impostos com el de patrimoni. Tot això ha possibilitat un deteriorament de la hisenda pública que, sumat a l’esclat de la bombolla immobiliària, ha deixat a la hisenda pública exhausta i que té una repercussió directa en els fons que es transfereixen a les comunitats autònomes. Aquesta és la veritable raó de per què falten recursos, no només per a Catalunya sinó per al conjunt de comunitats autònomes de l’Estat.
