Adéu a Carles Pastor (per Francesc Arroyo, Beatriz Silva i Siscu Baiges)
Va ser un historiador del seu propi present i va ser capaç de veure’l en una perspectiva àmplia. Un periodista rigorós però, sobretot, un gran amic i una persona honesta.…
Bandera ve de bàndol (per José Luis Atienza)
Hem de deixar de ser federalistes en la intimitat i deixar de practicar el federalisme com un vici solitari, i donar-li l’èpica i l’emoció de ser l’única via capaç d’articular…
La independència era això? (per Francesc Trillas)
Avui tenim una Catalunya més dividida, més pobra, més desigual, més desprestigiada i amb menys autogovern. Felicitats, a Mas i Puigdemont i a tots aquells que els hi han fet…
Lluís Companys, un dels nostres (per Joan Botella)
Un partit català, combinant el mal gust i la ignorancia histórica, commemora cada any la seva execució amb una marxa nocturna amb torxes. Però això no canvia les coses: Lluís…
DONCS ‘FEDERAL’ SERÀ (per Francesc Trillas)
El documental d’Albert Solé “Federal”, que s’estrenarà aquesta tardor, presenta la gran oportunitat del federalisme com a forma de governar la complexitat del món actual. La pel·lícula serà una realitat…
Ser federalista és com ser d’alcohòlics anònims (per José Luis Atienza)
El pitjor de ser federalista és que et tornes invisible tinguis el sexe i l’edat que tinguis. Et reuneixes com si fossis d’alcohòlics anònims. I ho dius en veu alta…
Aquesta terra és la teva terra? (per Ricardo Fernández Aguilà)
El que fins no fa gaire era una gran plaça pública, una àgora on convivien coincidències i discrepàncies, s’ha convertit en una enrevessada acumulació de carrerons per les quals deambulem…
Javier Pérez Andújar i els 200.000 fills de sant Lluís Rufián (per Siscu Baiges)
No corren, però, temps d’equidistàncies. O s’està amb uns o s’està amb els altres. O compres ‘El Periódico’ al quiosc o la samarreta del SÍ a una botiga d’Abacus. Les…
Contra la publicitat governativa o missatges falsos en la Xarxa (per Francesc Arroyo)
Circula per la xarxa un document (ho afegeixo tal qual, amb faltes de picat incloses al final del text) i algun amic me l’envia. Es presenta com si fos autèntic…
Que La Rambla no s’acabi mai (per Beatriz Silva)
Les paraules que Federico García Lorca va dedicar al carrer més famós de Barcelona tornen a cobrar vida amb motiu dels atemptats. Com el poeta, els i les qui vivim…