Mas deixa ara la presidència del PDeCAT, un partit desdibuixat per l’empenta cabdillista de Carles Puigdemont, l’home que ell va ungir com a successor. Els temps no li són favorables. Convergència ha desaparegut, el seu vell tresorer, Daniel Osàcar, està implicat en el cas Palau, i el fiscal li demana sis anys de presó. Amb el partit convertit en una mena d’assemblea de facultat, el successor de Pujol busca tranquil·litat i intenta fugir del laberint que ell mateix va contribuir a teixir per sobreviure amb l’aposta sobiranista. Té causes pendents, està inhabilitat per dos anys, espera la sentència del cas Palau i creu que ha arribat el moment de fer un descans davant d’aquest procés que devora els seus fills. Però Mas encara no ha tirat la tovallola definitivament. “Artur Mas. El Moisès que va ser tecnòcrata” (El País, 13 de gener del 2018)