ActualitatOpinió

No és jurídicament acceptable que es modifiqui el reglament del Parlament, que és la norma que regula els procediments parlamentaris, amb pràcticament la meitat del Parlament en contra, en funció d’una situació política particular com la possibilitat que Carles Puigdemont opti a ser investit des de Brusselles

La investidura és l’acte parlamentari mitjançant el qual el Parlament elegeix el president de la Generalitat, de manera anàloga a l’elecció dels presidents de govern en els sistemes parlamentaris. El candidat que proposi el president del Parlament, el que disposi de més suport parlamentari, ha d’exposar el seu programa i després intervenen els grups parlamentaris, i el candidat, raonablement, respon a les consideracions i qüestions plantejades pels diversos grups, que poden respondre al candidat. Si el candidat obté la majoria absoluta de vots és investit president; si no, cal fer un nou debat i votació 48 hores després i al candidat només li cal la majoria simple, és a dir, més vots favorables que desfavorables.

Davant l’anunci de la possibilitat que Carles Puigdemont opti a ser investit des de Brusselles, cal dir que en l’àmbit del dret parlamentari es tenen molt presents els precedents i no hi ha cap precedent en els sistemes parlamentaris occidentals d’aquest supòsit. En una interpretació sistemàtica del reglament no és possible un debat telemàtic d’investidura. Per posar un exemple, en els debats el president del Parlament és la màxima autoritat dins de la Cambra, que pot retirar l’ús de la paraula a qualsevol diputat o fins i tot expulsar-lo de l’hemicicle, cosa que ha passat en comptades ocasions, però ha passat. Com podria exercir l’autoritat el president de la Cambra per videoconferència? Quin control podria exercir sobre l’espai on seria el candidat o sobre les persones que l’assessorarien? Si el candidat pogués optar per fer la seva intervenció en el ple per videoconferència, podrien la resta de diputats intervenir també per videoconferència? Podria, en aquesta línia, el candidat investit governar des de Brusselles per videoconferència?

Un dels principis en què es fonamenta l’Estat de dret, que és aquell en què tots els poders públics i els ciutadans estan sotmesos al dret, és el de seguretat jurídica, fet que comporta la predictibilitat de l’actuació dels poders públics. Certament els Parlaments són avui institucions envellides, que cal actualitzar i modernitzar, però no és jurídicament acceptable que es modifiqui el reglament del Parlament, que és la norma que regula els procediments parlamentaris, amb pràcticament la meitat del Parlament en contra, en funció d’una situació política particular. Determinades normes, com el reglament del Parlament, han de tenir el màxim consens possible per tal d’evitar que cada majoria parlamentària les modifiqui a la seva conveniència, perquè en la legislatura següent es pot revertir la modificació feta, amb el consegüent desgavell i inseguretat.

No sembla tampoc jurídicament acceptable que el discurs d’investidura sigui llegit per una altra persona, perquè la norma diu que el candidat presentarà a la Cambra el programa de govern que proposa. D’altra banda, com respondria la persona interposada a les preguntes i consideracions formulades pels diversos grups parlamentaris?

Si el candidat Puigdemont fos investit, el president del Parlament ho hauria de comunicar al Rei perquè el nomenés. Atès que es tracta d’una monarquia parlamentària, la voluntat del Rei no compta, ja que els seus actes han d’anar referendats, avalats, per un polític, en aquest cas pel president del Govern de l’Estat, que és el responsable formal d’aquest acte. El president Rajoy, presumiblement, no referendaria el nomenament del president de la Generalitat investit per alguna de les dues vies esmentades i, per tant, el nomenament no es faria efectiu.

Una investidura en aquestes condicions seria impugnada davant del Tribunal Constitucional, sense perjudici que l’autonomia catalana avui està intervinguda per l’Estat en virtut de l’article 155 de la Constitució, i que hi ha un nombre significatiu de polítics de primera fila investigats, que d’altres han dimitit dels seus càrrecs, d’altres han fugit i d’altres són en presó provisional, desproporcionada a criteri d’uns quants juristes.

La Vanguardia, 11 de gener del 2018