“I amb això, les dretes espanyoles, dividides com en els vells temps, però sense Església que els proporcioni el mannà unificador, es mosseguen la cua: mentre en la Transició es van desviure per ocupar la zona centro, els seus hereus d’avui, nascuts tots amb la Transició ben liquidada, corren com a ànima que porta el diable a ocupar les posicions extremes. Serà per nostàlgia de l’Estat catòlic? O serà perquè aquestes noves dretes espanyoles s’han tornat tan europees com les finlandeses?”
Dretes (El País, 20 d’abril de 2019)
