Amb la sala plena, el passat 11 de març a l’Hotel Porta Fira de l’Hospitalet de Llobregat es va dur a terme la primera jornada de polítiques lingüístiques dins d’una Espanya federal, acte organitzat per Federalistes d’Esquerres. Mireia Esteva, presidenta de l’associació, va expressar que la llengua era un mitjà per entendres i no per polaritzar i crispar, i la Núria Marin, alcaldessa de l’Hospitalet, va afegir que la llengua servia per avançar, els dos discursos van inaugurar la jornada.
La primera de les meses es va enfocar un debat sobre la política lingüística a Catalunya. Joaquim Coll, historiador i articulista, va començar el debat mencionat que la política lingüística catalana era clarament nacionalista i no federalista, on es veu clarament que es busca un futur monolingüe a Catalunya. Un discurs que no pretén sumar sinó just el contrari, cosa que fa que no sigui d’èxit. Per aquest motiu proposa un model catalanista on sigui bilingüe.
S’ha d’alliberar el català de l’independentisme i s’ha de fer dins d’una tradició catalana. Ana Losada, presidenta de la “Asamblea por una Escuela Bilingüe”, va voler donar a conèixer diverses violacions dels drets on s’està pretenent imposar el català, cosa que fa que es creï un rebuig per part de l’alumnat. Això fa que tendim cap a un sistema monologuista.
L’última de les membres de la primera mesa va ser la professora d’Antropologia de la UAB, Silvia Carrasco.
Ella va mencionar que la immersió lingüística no era d’èxit i això es palpava amb les dades d’abandonament escolar prematur que és d’un 20%. Això és a causa de les desigualtats educatives on es veu clarament que no estem preparats en tenir immigració a les aules. També va explicar que l’escola ha de proporcionar un castellà acadèmic cosa que troba que manca en el model actual i s’ha d’allunyar de les finalitats ideològiques i polítiques.
Posteriorment, es va llegir la Crida federal per l’entesa lingüística per part de membres de Federalistes d’Esquerres, posicionament de l’associació respecte d’aquest tema.
A la segona de les meses es plantejava l’actuació d’Espanya davant la diversitat lingüística del país.
L’historiador i articulista Rafael Lamuedra va dur a terme una breu explicació històrica que va servir per entendre com s’havia arribat a l’actualitat. Alberto Lopez Basaguren, catedràtic de Dret Constitucional, considera que s’ha de buscar una solució que garanteixi una pau lingüística.
Per aquest motiu és té que tenir en compte que no es pot comparar el cas espanyol amb d’altres com Suïssa o Bèlgica on en els dos casos són països formats per comunitats monolingües.
Lurdes Auzmendi, ex viceconsellera al País Basc, va explicar el cas basc i donà diverses solucions a la pregunta: Que pot fer Espanya per promoure les llengües cooficials?. Azumendi defensa que tenen que oficialitzar totes aquelles llengües que no ho tenen o que les institucions com pot ser el Senat.
El diplomàtic i també escriptor Juan Claudio de Ramón va culminar la mesa expressant que l’aparell argumental per defensar la inversió lingüística és mentida i el que passa és que quan el poder propaga una mentida no busca que t’ho creguis sinó que no repliquis, fent clara referència a Hannah Arendt. Per aquest motiu argumenta que s’ha de cuidar el pluralisme, ja que la diversitat es cuida sola. Fa referència al federalisme com a forma de defensar el bilingüisme.
La cloenda de l’acta es va anar a càrrec de Mireia Esteva i Victoria Camps on van mencionar els aspectes més importants de la jornada i agrair l’assistència als participants i al públic assistent.
