Dissabte 11 de març Federalistes d’Esquerres va celebrar la “ I Jornada de polítiques lingüístiques dins d’una Espanya Federal”, amb l’objectiu d’introduir un debat seré i polifònic sobre aquest tema. Jornada inèdita a Catalunya si tenim en compte el grau de polarització política que a vegades es genera en torn d’aquest tema.
Des de que al nostre país hi ha democràcia hem viscut una progressió sobre el tractament de la llengua que va començar amb la idea de normalitzar l’ús del català, amb el que la major part dels catalans ens sentíem identificats. Però aquest objectiu de “normalització” ha acabat, en mans dels governs nacionalistes, amb la idea de que el castellà és aliè a la nostra comunitat. Cosa que totes les estadístiques i la realitat del carrer desmenteixen. Ja sabem que el nacionalisme -sigui espanyolista o independentista català- entén que la normalització lingüística passa per la homogeneïtzació de la població, imposant l’ús del idioma de torn allà on toqui. Ara hem arribat a l’extrem de dir que dues assignatures en castellà a l’escola és una situació intolerable i al que sembla un contrasentit: l’ús del català, com qualsevol idioma imposat, comença a disminuir als patis de les escoles.
Els experts i els que hem viscut (com la majoria dels catalans) en situacions de convivència de diferents idiomes, sabem que per dominar una llengua es necessita que els seu us s’estengui a tots els àmbits de la vida. Per això, un sistema de immersió lingüística que, teòricament faria que els nens només parlessin català a l’aula i només castellà al patí portaria al fracàs en l’aprenentatge de les dues llengües i tindrà conseqüències en la potencia social de tot el territori en el futur. Tampoc no serviria com ascensor social pels que provinguin de situacions més desavantatjoses. Nosaltres, entossudits en la defensa del català, volem que sigui un idioma estimat, no imposat. Tampoc no volem que la defensa del català impliqui perdre la riquesa de les altres llengües amb les que convivim i esperem que la major part del professorat treballi amb sentit comú i no consideri cap de les dues llengües com a prioritària.
Estudis científics i l’empirisme demostren que el rendiment escolar disminueix si l’aprenentatge als primers estadis de l’escolarització no es fa en la llengua materna. A tal efecte, posem l’enllaç a un article on es parla del tractament de les llengües a l’Educació segons la UNESCO https://www.unesco.org/es/articles/dia-internacional-de-la-lengua-materna-la-unesco-pide-los-paises-que-impartan-educacion-en-lengua
En la jornada del 11 de març, vam tenir ocasió d’escoltar ponents de prestigi amb dades objectives de rendiment escolar a Catalunya en relació als problemes lingüístics dels alumnes no catalanoparlants. També, com es fa el tractament de les llengües en països plurilingües de caire federal, res a veure amb el que fem a Catalunya.
Tot tenint en compte que l’educació hauria de preparar als futurs ciutadans pels temps que vindran, seria desitjable que la política lingüística sigui correctament avaluada i tinguem dades oficials fidedignes sobre el seu impacte en l’assoliment de coneixements. Potser sí que el nostre model es un model d’èxit, però preferiria escoltar aquesta afirmació tan rotunda amb dades científiques actuals a la mà, que m’ho demostressin.
Nosaltres els federalistes sabem, per experiència, que a alguns polítics els resulta rentable la polarització. Però lo nostre és el debat seré i així ens mantindrem. L’acte realitzat el passat dissabte i el nostre document Crida federal per l’entesa lingüistica, publicat a la nostra pàgina web així ho demostren.
Mireia Esteva
Presidenta de federalistes d’Esquerres
