Burgesia catalana: influir a Madrid i Barcelona,
“Els negocis anaven bé, però se sentia la sensació que es perdia poder, respecte a Madrid”, va assenyalar Manel Pérez, autor de “La burgesia catalana. Retrat de l’elit que va perdre la partida”, referint-se a la reunió que l’any 2001 van mantenir representants de l’empresariat català amb el llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol. 
En una sala al complet, va tenir lloc, el 29 de juliol, en la llibreria Byron de Barcelona, un debat a càrrec de la nostra companya Sara Jaurrieta i Manel Pérez, entorn del llibre “La Burgesia Catalana”, editat per Edicions Península. Un treball que, en paraules de la presentadora, constitueix una crònica exhaustiva.
Convergència Democràtica de Catalunya, que ja era el partit pel qual havia apostat el gruix dels diners catalans, va introduir aquesta dada en el seu discurs, i aviat es va començar a parlar de balances fiscals, etc. L’elit, “que preferia un Estat solvent a una Catalunya feta fallida (segons Manel), tornava a ballar-la històriques d’influir a Madrid, guardant la roba a Catalunya.
Respecte a la fugida de capitals, arran dels successos de l’1O, Pérez va apuntar “que no va ser més que la constatació econòmica de la gravetat dels fets” En tal sentit, va opinar que no és previsible una volta de les empreses que van traslladar les seves seus. “Només amb un pacte important entre els agents polítics podria començar a pensar-se en un canvi de situació”, va opinar.
Jalonant el 9 N d’Artur Mas com l’inici de la pèrdua de confiança de les elits econòmiques amb CIU, Manel Pérez va dir que el protagonisme de la CUP en l’elecció de Puigdemont per a presidir la Generalitat va ser la gota que va desbordar el got. Per a ella, l’unilateralisme nacionalista, entès com “una revolució política”, havia guanyat i, en conseqüència, se sentia òrfena.
En definitiva, el llibre de Manel, com el seu subtítol indica, és també la narració d’una derrota: la de la burgesia catalana, que ha perdut influència i no se sap si tornarà a recuperar-la.
