ActualitatNotícies

El passat 27 d’abril l’historiador i degà de la facultat d’economia i comunicació de la universitat de Vic, Dr. Josep Burgaya, va impartir la conferència “Ucraïna terra de frontera”, a Can Jonc,  dins del cicle “l’Europa que volem” que organitzen els Federalistes d’esquerres durant els mesos d’abril i maig d’enguany.

El ponent va iniciar la seva xerrada dient que tot el que es pot dir sobre Ucraïna és provisional.
Tot i que s’ha dit que Rússia tenia un pla, Burgaya creu que no, que Putin va actuant sobre la marxa. Que a l’inici volia repetir les invasions amb tancs  de l’ any 68, però la realitat li ha demostrat que no era possible: no s’esperava la ineficàcia dels seus exercits ni la cohesió occidental. Tot i que aquesta cohesió pot tenir data de caducitat.
La invasió de Rússia ha estat un cop al tauler del joc de la política mundial que ha agafat tothom en fals. Ucraïna en realitat és un símbol de l’hegemonia mundial que tindrà efectes a llarg termini i són imprevisibles.

Burgaya va dir que tot i que la guerra la ha començat Putin per cohesionar el seu país  i com a reacció a la humiliació que ha suposat passar de ser la segona gran potència mundial a un país en absoluta declinació (el seu PIB és menor que el de Ucraïna), Europa també ha tingut el seu paper en refermar el sentiment rus  d’orgull ferit.  Als anys 90 es va plantejar la possibilitat que Rússia podés entrar a la UE però  va ser rebutjada per part de la UE. Tampoc  s’han bastit relacions de cooperació i veïnatge tot i necessitar-la, especialment en matèria energètica. Rússia ha vist com una agressió l’extensió de l’OTAN cap als països de l’Est, donat que l’any 1995 es va pactar que aquesta no s’estendria cap als països de l’antic pacte de Varsòvia. A més Putin creu que la UE està supeditada als EEUU.

Per a Burgaya tothom hi surt perdent en aquesta guerra:

El principal problema és que Putin no la pot perdre: no pot replegar l’exercit sense una victòria i allargar el conflicte vol dir allargar el patiment de la població ucraïnesa que no pot guanyar donada l’amenaça nuclear.  Però Rússia també ha perdut, ha perdut credibilitat, en el relat d’aquesta guerra hi quedarà la brutalitat russa, per tant el seu cost reputacional és molt gran i li costarà de refer.
Europa és també perdedora: el conflicte generarà divisió, ha posat en  evidència el seu poc pes polític i la seva dependència energètica. En pateix la situació, però la solució passarà per un pacte entre EEUU, Rússia i Xina (Rússia no fa res sense l’interès de Xina, per a la qual cosa Xina estarà present en la sortida del conflicte).

El degà de Vic creu que més que condemnes calen polítiques a llarg termini, no actituds conjunturals, ni reduccions a bons i dolents i que  la solució no serà una iniciativa de Rússia. Rússia, deixant de banda Putin, necessita una sortida que no contamini a altres països amb el seu model de democràcia autoritària. Per tant és Europa qui hauria de fer esforços per reinsertar Rússia , perquè Rússia, com Ucraïna, és part d’ Europa; la cultura europea no es pot entendre sense les aportacions d’aquests països.

El ponent no va acabar amb gaire optimisme , per a ell focalitzar-ho tot en la derrota de Putin és obligar-lo a morir matant, per això, malauradament,  se li haurà de permetre la victòria dels territoris ocupats.

El acte complet el podeu veure en el següent enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=upHjTZmc6D8