Un grup d’entitats catalanes han elaborat i signat el Manifest «Sortir de la crisi amb noves perspectives de futur» aquest 5 d’Abril. A partir de l’impuls creatiu i positiu de veure en
totes les crisis una oportunitat de millora, sectors progressistes,veïnals i del món de la cooperació,han vist clara l’oportunitat de treure lliçons dels moments que estem vivint a
causa de la pandèmia del Covid-19. Lliçons orientades a actuar com a palanca transformadora d’una societat i un sistema de vida del qual ja en teníem dubtes,fa només
poques setmanes, i que vèiem difícil abordar. Una aturada massiva a la vida quotidiana,tenyida per moments dolorosos al escoltar,dia a dia,les xifres de morts i
infectats,és una situació inèdita,mai vista en la història de la humanitat,al menys la contemporània.

Semblant a una guerra, els «civils» ens hem posat a cosir bates i mascaretes, la iniciativa comunitària ha tret el millor de sí per oferir ajut als propers, a veïns i veïnes que, finalment,s’han arribat a conèixer. I l’exèrcit,de trinxera i de galons, vestit amb bates blanques o verdes, amb poca protecció i sense defallir,amb l’exemple clar de la feina
més digna: la sanitat i la cura, sense haver de dir-ho,ni predicar,només deixant que veiem com treballen,com s’esmercen, com reclamen millores per seguir dempeus.
I nosaltres… què podem aprendre per millorar el futur?

a) El sentit d’un estat,d’un govern és,en primera instància, treballar per la població. Les polítiques públiques que siguin de protecció i promoció de la vida han d’estar pel davant
d’altres i han de ser blindades per tal de garantir-les. Hem de fer un pacte d’estabilitat i compromís per un Estat de Benestar -salut, benestar social,pensions i un treball digne–
que no sigui objecte de lluita política i permeti una recuperació a mig i llarg termini del nostre país. Això apel·la als partits polítics però no només, també a les organitzacions
empresarials,sindicats,entitats socials; Església o qualsevol grup que estigui interessat en participar-hi. No val a deixar en mans dels altres el que podem fer entre tots. La situació ho mereix.

b) A Catalunya s’ha demostrat que la davallada progressiva de recursos pressupostaris  per a la salut i el benestar social des de 2010 i durant deu anys s’ha traduït en una
fragilitat dels sistemes social i sanitari, tant en la dotació de personal sanitari (que ha anat marxant a treballar a fora),com en la decadència en equipaments sanitaris i recursos
materials. Per no dir,les declaracions interessades i –cóm no– victimistes respecte l’Estat espanyol que mostren la talla real d’alguns dirigents.

c) La enorme i positiva lliçó que el poble català està donant quan a compromís i cooperació mútua. Aquesta crisi,basada en allò més primari,com és la salut,ha tret el més
humà i proper de nosaltres. I això és una molt bona notícia:aquesta és la pasta de la que estem fets els humans,l’estem experimentant,així que podem seguir exercitant-la en el
futur. Els valors universals ens acosten més que ens separen;les ideologies no han fet nosa,les classes socials s’han vist afectades per igual,encara que a la sortida ens
trobarem moltes desigualtats. Podem entomar un camí per absorbir-les abans que es manifestin? Podem ja dibuixar estratègies per a mantenir la solidaritat, per fer programes
específics des de les administracions i les entitats socials que impedeixin el salt al buit que significarà per a molts i moltes la tornada a la vida quotidiana? Jo crec que si, i que
cal.

d) Aquesta crisi la estem vivint tots i totes però la patiran especialment els joves. Potser és la seva hora,la de posar sobre la taula els valors que s’han consolidat en la generació
dels que ara tenen 30, 20 anys per fer les transformacions efectives que la societat requereix: desaccelerar la globalització per que estem veient que la interdependència
excessiva d’uns països respecte els altres està creant una situació tòxica que ens deixa desprotegits. Afavorir la proximitat i la economia circular va d’això, de crear sistemes
lògics,a escala reduïda,que facilitin l’estalvi d’energia,de transport,d’excés en els preus i promoguin alhora una font de feina més ben repartida entre els sectors. Facilitem doncs
un espai de construcció del futur en el que els joves proposin i els que som més grans ajudem a crear els espais,els escenaris,les eines per anar cap a vies més sostenibles de
vida. Els ODS insisteixen en la necessitat de generar cercles virtuosos en la concepció i la lògica de les nostres vides. Des d’un sol punt,és impossible, però si ens conjurem cap a un
sol centre, podem convergir.

No tornem a oblidar que la natura sempre mana. Que només som éssers vius en un planeta de lloguer. Que som capaços, però, de transformar la nostra realitat,per que en
som responsables d’ella, no hi ha a qui culpar. Posem la política al servei de les persones i no a l’inrevés. Fem sortir els lideratges que ho facilitin,intel·ligents i generosos. Traduïm la energia de la gent en oportunitat d’un canvi federal a Espanya que transformi el millor de cada Comunitat Autònoma en el patrimoni de tots i el pitjor o més deficitari d’altre en el compromís de tothom.

Isabel Sierra, 6 d’abril de 2020

(En el següent enllaç, juntament amb l’adhesió de Federalistes d’Esquerres, pot llegir-se el manifest complet: https://federalistesdesquerres.org/2020/04/adhesio-al-manifest-sortir-de-la-crisi-amb-noves-perspectives-de-futur/ )