Espai Opinió

“Catalunya: 64.093 persones majors viuen en alguna de les 1.073 residències que hi ha a Catalunya.”

“Catalunya: gairebé 3.000 morts per *coronavirus, 909 d’ells en residències d’ancians”. (Crònica Global, 6/4/20).

“Moren 20 ancians en un asil de la “zona confinada” per Quim Torra”.(Crònica Global, 6/4/20). Segons informa el diari, el geriàtric acudirà a la Fiscalia.

Alguna d’elles, com Mutuam, dirigida per exalts càrrecs de CiU, controla fins a 328 residències, en algunes de les quals han tingut lloc diverses defuncions. Consta que el produït en una d’elles va ser posat en coneixement de la Fiscalia competent.

Són dades molt significatives de la part de la població que està sofrint amb més intensitat la catàstrofe que representa aquesta pandèmia. Són, en termes de Simone Weil, els més “desgraciats” de la tragèdia que vivim perquè sofreixen com si “un clau la punta del qual ha estat aplicada directament en el centre mateix de l’ànima”.(1)

Va resultar alarmant la notícia donada per BETEVE el passat dia 31:”Salut recomana en un document no ingressar a UCI  els majors de 80 anys amb coronavirus”. Notícia que va motivar les reaccions contra aquesta decisió de les associacions de majors i gent gran.

En efecte, així es va acordar en unes Recomanacions clíniques signades per diversos professionals sanitaris el passat 24 de març. Òbviament, desconeixem el grau de la seva aplicació. Però consta en la seva introducció que un dels principis inspiradors és “evitar ingressos en pacients amb escás benefici”. I, ja més concretament fixa unes pautes per als majors de 80 anys . Que se situen en el marc de les Recomanacions per suport a les decisions de limitació desforç terapèutic (LET) que es tradueixen en tres formes de tractament, l’última de les quals és: “Considerar tractament de confort (mórfic, midazolam) per pal·liar la sensació de dispnea”.

A partir d’aquí, desconeixem l’abast d’aquest tractament i les seves previsibles conseqüències donat l’estat crític dels pacients. Aquesta mesura- conscient de la gravetat d’aquest procés infecciós- ens suggereix si garanteix el respecte dels principis que han d’inspirar l’assistència sanitària que van ser establerts en la Llei General de Sanitat 14/1986. Entre els quals estaven l’art. 10.1, que ordenava el “respecte a la personalitat, dignitat humana i intimitat” del pacient, i, sobretot, la prohibició de qualsevol forma de “discriminació per la seva incapacitat o qualsevol altra circumstància personal o social”.

Però resulta molt més preocupant, quan pot incidir en l’increment injustificat de la seva mortalitat, que en certes residències d’ancians, públiques o privades, comprovat el procés infecciós, no s’adoptin immediatament les atencions i mesures que constitueixen el tractament adequat, amb els consegüents resultats letals. I que, per descomptat, serien creditores de les oportunes mesures correctores o sancionadores, administratives o penals.

Carlos Jiménez Villarejo

(1) Paraules de Francisco Fernández *Buey en l’obra “Sobre Simone *Weil-El compromís amb els desgraciats”,pàg. 63. Editorial El Vell Talp).