«Hi ha famílies confinades en espais mínims o en infrahabitatges que ja no saben quina història inventar-se per a no enfonsar-se en la depressió. Perquè una gran part de catalans i catalanes no sap què passarà quan acabi aquesta situació. Si tindran treball, si podran seguir amb el seu projecte de vida, si continuaran vius.
En comptes de transmetre seguretat i esperança enmig de la tragèdia, des del Govern, però també des dels nostres mitjans de comunicació públics i subvencionats, es repeteix una vegada i una altra el relat de sempre: tot és culpa d’Espanya. Si fóssim independents aquest virus no ens hauria tocat.»
Mirar-se el melic (Crònica Global, 23 d’abril de 2020)