ActualitatOpinió

“Si ser obrer fa anys no era cap ganga, ser pobre sistèmic s’ha convertit en una professió de risc. Fins i tot en aquesta Catalunya que es dirigeix al paradís social —segons alguns independentistes— un ciutadà que compleixi les condicions per percebre la RGC pot deixar de fer-ho per viure rellogat després de ser desnonat. La sospita que darrere d’aquest malson burocràtic s’amaga la retallada social agafa tot el sentit quan la Síndica de Greuges de Sabadell és capaç de detectar que només el 4,5% de les persones sense llar de la seva ciutat són beneficiàries de la RGC. Potser les coses no han canviat tant des que era conseller Francesc Xavier Mena, cap al 2011. Aquell any ja es va procedir a retallar els ajuts de l’equivalent de llavors de la RGC —la Renda Mínima d’Inserció (RMI)— perquè, segons el relat oficial, molts magribins la cobraven i se n’anaven al seu país a viure com si fossin sultans”

Ser pobre, profesió de risc (EL País, 23 de novembre de 2019)