ActualitatOpinió

“Encara que continuo pensant que la política ha estat absent, sorprèn que no els passi pel cap la relació òbvia que existeix entre incumplir la llei i córrer el perill que la justícia et castigui per això. Aquí comença la judicialització de la política.

Em queda una sensació amarga. Em passa sempre que no comprenc als meus congèneres. No comprenc com algú pot estar disposat a arriscar la vida per una hipòtesi de futur tan poc relacionada amb la realitat. Parlen de la República Catalana com si existís, com si realment es creguessin que representen a un poble oprimit, arrogant-se la categoria d’herois incompresos i la representació del “poble de Catalunya”. Posseïdors de la veritat, com són, no necessiten tenir ni tan sols la majoria de la població per a parlar en nom d’ella com un tot homogeni; no necessiten respectar la llei; venceran perquè són els bons de la pel·lícula que han muntat i es creuen amb dret a agredir i a insultar a qui no pensa com ells. De debò no veuen que més de la meitat de la població no els segueix? Es creuen realment que la nostra democràcia s’assembla a la de Turquia? Es creuen de debò que amb només desitjar-ho qualsevol república (encara per definir) és més democràtica que la democràcia que tenim? Manant els mateixos als quals ara no els dolen peces per a saltar-se la llei? No confonen la fantasia amb la realitat?”

Sopa d’oca (Crònica Global, 20 de juny de 2019)