El notari Juan José López Burniol va presentar el llibre “Escucha Cataluña, escucha España”, del qual n’és coautor, el dimecres 29 de novembre, a Can Jonch, a Granollers. López Burniol ha escrit aquesta reflexió sobre les relacions històriques entre Catalunya i Espanya, juntament amb els ex-ministres del govern espanyol Josep Borrell i Josep Piqué i el catedràtic de Dret Constitucional Francesc de Carreras. L’acte, organitzat per Federalistes d’Esquerres, va ser presentat per Teresa Serra, membre de l’associació, i va comptar amb la participació de Mirèia Esteva, que n’és vicepresidenta.
Mirèia Esteva va assenyalar, en la seva intervenció, que “el problema de l’encaix de Catalunya amb Espanya no és una qüestió nova sinó que ja ve de la Renaixença”. La vicepresidenta de Federalistes d’Esquerres va recordar l’Oda a Espanya de Joan Maragall i va afirmar que la Constitució espanyola de 1978 ja implementa un sistema quasi federal que ara caldria revisar i actualitzar, que eviti les disfuncionalitats i que sigui assumit pel conjunt de la ciutadania espanyola.
Juan José López Burniol va començar afirmant que dels quatre grans problemes que tenia Espanya a començaments del segle XX –el militar, el religiós, l’agrari i el català- resta per resoldre el català i va dir que coincidia amb el president espanyol Manuel Azaña quan argumentava que el “problema català” era polític i que, com a tal, reclamava una solució política, no necessàriament definitiva. Per ell, el “problema català” consisteix, en realitat, en el problema de com organitzar el poder econòmic a Espanya.
En analitzar la Constitució espanyola de 1978, López Burniol va dir que, tot i que va dibuixar l’Estat de les autonomies, no va desenvolupar el paper del Senat com a contrapès a l’Estat central. Entén que hi ha quatre alternatives: un Estat unitari centralista, un Estat federal (simètric o asimètric), una Confederació d’Estats o diversos Estats independents. Al seu entendre, només n’hi ha dues de possibles: el Federalisme o diversos estats independents. Per respondre a quina és l’opció més convenient, va proposar un pacte que permeti consultar-ho a la ciutadania. I per afrontar-lo , va demanar respecte als resultats electorals, les lleis i els adversaris i apostar per un diàleg transaccional que abordi el finançament, la reforma de l’Estatut i del Senat i l’assoliment per Catalunya de competències plenes en llengua, ensenyament i cultura.
Finalment, va defensar la forma com es va fer la transició política i la necessitat d’afrontar els canvis que calen ara per assolir un encaix satisfactori entre Catalunya i Espanya, quasi 40 anys després que s’aprovés la Constitució que la va fer possible (per Siscu Baiges).
