ActualitatNotícies

Per Mireia Esteva

Divendres 1 de desembre, la Casa de la Cultura de Sant Cugat del Vallès va acollir l’acte “¿Què ens ha passat? Ètica i federalisme” amb l’assistència d’unes 100 persones. La primera part, presentada per l’escriptora Dolors Renau es va centrar en una anàlisi de la situació actual des d’un punt de vista sociològic i filosòfic. Hi van intervenir José Maria Asensio Aguilera, catedràtic de Teoria de la Educació (UAB) y autor de “La fragilitat del grup enfront del nacionalisme” i Carme Serret, professora de Ciències de l’Educació (UAB).

Asensio va explicar com paral·lelament a la construcció i federalització d’Europa, on Espanya alhora que s’ha descentralitzat ha cedit competències a Europa, a Catalunya i a contracorrent s’ha anat construint un replegament nacionalista per tornar al passat, mitjançant la construcció d’una identitat única. Aquest nacionalisme ha utilitzat tots els mecanismes típics, com son la polarització de la societat entre uns “ells” i “nosaltres”, la perversió del llenguatge i de la història, la contaminació dels espais amb himnes i banderes. La transformació de la sobirania des de la ciutadania cap a un ens abstracte que es diu el poble de Catalunya. Amb aquesta transferència a servir a un ens superior, el que es fa es obrir la porta al totalitarisme i a la pèrdua de la democràcia, on tot es justifica per la consecució del bé superior.

Segons Asensio, tot això porta aparellat el sotmetiment dels ciutadans a un estrés i incertesa constant. Recordem els fulls de ruta successius on en cada un d’ells ja seríem independents al cap de pocs mesos, o les amenaces que el govern espanyol portaria els tancs, el recordatori constant de la derrota del 1714, el minut 14 de les 17h sempre que hi ha partit, l’assistència a les manifestacions seguint coreografies determinades i amb vestimentes programades.

Asensio va explicar que s’ha seguit un procés on primer s’han marcat les diferències, no només amb la resta d’espanyols, sinó entre nosaltres, després les incompatibilitats i la generació d’una confiança en que nosaltres som superiors, per això sols ho farem millor. Ha desaparegut la ideologia (dretes i esquerres), hi ha hagut control de les institucions, dels mitjans de comunicació i de l’educació.

Carme Serrat, per la seva part, va posar èmfasi en les emocions i els sentiments, en la necessitat de guanyar espais per la convivència amb confiança. Va recalcar la dificultat en mantenir-se crític davant del nacionalisme, ja que això implica la solitud. La ètica és preocupació per l’altre, per això la política sense ètica, és simplement un exercici del poder. Sense ètica, es malmet la confiança i el diàleg social. En el nostre cas, la llibertat individual és ser responsables de nosaltres mateixos. Llibertat és l’exercici del dubte, però la llibertat significa soledat, impotència, precarietat i por. L’èxit dels nacionalismes es deu a que els humans tenim por de l’exclusió.

Serrat va acabar dient que una de les majors fragilitats que podem tenir, és que ens poden robar les nostres emocions per posar-les al servei d’una ideologia, des d’on ja no és possible somiar ni viure.

A la segona part de l’acte, es va abordar el federalisme com a solució. En primer lloc va intervenir José Luis Atienza, co-portaveu  de l’espai Comuns Federalistes i membre de Federalistes d’Esquerres. Atienza, va recalcar la importància de manifestar l’opinió públicament, perquè era l’única manera de combatre l’aïllament i aconseguir la confiança, fent el símil amb “alcohòlics anònims” o “sortir de l’armari”. Va recordar la manipulació que ha fet el nacionalisme amb els valors de l’esquerra i la distorsió de les lluites per la llibertat i la democràcia i va recalcar els valors del federalisme enfront del nacionalisme.

Va tancar l’acte Mireia Esteva, ex-consultora de la OPS y vicepresidenta de Federalistes d’Esquerres, explicant perquè creu que el federalisme és la solució als conflictes identitaris, fent un recorregut pels seus principals valors:

El federalisme planteja la repartició del poder i permet  superar la visió vertical, jeràrquica, piramidal de l’Estat per una versió horitzontal, competencial d’àmbits diversos i coordinats. En un estat democràtic s’estableix la divisió de poders entre el legislatiu, el judicial i l’executiu. En un estat federal, a més a més, s’estableix una divisió de poders entre les diferents unitats que en formen part.

L’Estat Federal es un estat constitucional sense sobirà, on els poders es distribueixen i es limiten, però també es sotmeten a la Constitució. El principi de jerarquia es substitueix pel de competència i el de sobirania queda restringit al moment constituent i recau en la ciutadania. El federalisme podria ser el sistema que tindria més dret a defensar la llibertat, la igualtat i la fraternitat, ja que articula la sobirania amb la solidaritat, la diferència amb la cohesió, la lleialtat al conjunt i el respecte als estats o territoris federats. El federalisme implica coresponsabilitat fiscal, solidaritat interterritorial, autogovern, però també de cohesió social i defensa de l’Estat del Benestar.

El federalisme permet superar la insostenible equació de que a cada nació li correspon un estat i a cada estat una nació, ja que institucionalitza el pluralisme ideològic, cultural i territorial com un valor polític, sense cosificar les identitats ni las fa excloents, sinó que las fa compatibles i superposades. A diferència del nacionalisme, el federalisme pot ser plurinacional.

A Espanya, tenim un sistema quasi federal molt descentralitzat administrativament, manquen els mecanismes de co-decisió. Es descentralitzat en la despesa però no en la recaptació. Això fa que les unitats no se sentin responsables del conjunt. El Senat no es una veritable càmera territorial, com hauria de ser en un estat federal. Una reforma de la Constitució que aprofundís en l’Estat Federal podria ser la solució.