(per Beatriz Silva i Santiago Vallejo) Quins paral·lelismes hi ha entre la situació del Quebec al Canadà i la de Catalunya a Espanya? Com ha servit el federalisme per facilitar l’acomodació de la diversitat dins el marc jurídic, polític i social del país? Cap a on va el federalisme del segle XXI?
Són algunes de les qüestions que van abordar el professor de Dret Constitucional de la Universitat Sherbrooke (Quebec), Maxime St-Hilaire, i el degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de Federalistes d’Esquerres, Joan Botella, en una entrevista amb format de conversa amb motiu de la visita de l’acadèmic canadenc a Barcelona el passat 29 de maig.
St-Hilaire va recordar que la federació canadenca va ser la primera que va néixer al món amb l’objectiu d’acomodar les minories nacionals i va explicar com al Quebec preval actualment una visió del federalisme interpretat com una fórmula que permet la convivència de dues nacions: Quebec i la nació anglòfona de la resta del Canadà. Una visió, però, que no és compartida per la població anglòfona del país que té una visió més complexa i acadèmica del federalisme.
“Al Canadà també tenim tres tendències pel que fa a l’organització del país: una més centralista, una altra que creu en una unió descentralitzada i la que conformen aquells que donen suport a la secessió del Quebec del Canadà”, segons St-Hilaire que va apuntar que la política lingüística desenvolupada en les últimes dècades al país ha tingut com a resultat que dins del Quebec hi ha un gran reconeixement dels drets lingüístics de cada comunitat però no passa el mateix a la resta del país; qüestió que ha derivat en recursos judicials que han arribat fins al Tribunal Suprem.
Joan Botella, al seu torn, va explicar que la situació de la política lingüística a Espanya ha permès el desenvolupament i ús de llengües pròpies dins de les comunitats però no el reconeixement d’aquestes llengües a nivell de tot l’Estat alhora que s’ha viscut un cert conflicte entre les comunitats lingüístiques .
Pel que fa a la situació actual al Canadà, Maxime St-Hilaire va explicar que “hi ha un greu problema en relació amb els aborígens i els seus drets històrics que no s’han tingut prou en compte en el sistema legal. Ara hem de reconsiderar el federalisme canadenc per tal de reconèixer i acomodar els drets històrics dels aborígens i enfortir el seu paper dins del propi sistema “.
També es va interessar per la situació de Catalunya i de Bèlgica. Joan Botella li va explicar les característiques de l’estat autonòmic: “Espanya ha desplegat una important descentralització però l’organització central ha canviat molt poc des del sistema centralitzat d’estil napoleònic. Arran de la crisi econòmica dels últims anys, el govern central ha reforçat el seu poder valent-se del fet que davant les institucions europees és qui té el poder “.
Analitzant la situació política de Catalunya, Maxime St-Hilaire va apuntar que el nacionalisme quebequès té una expressió anomenada “Pouvoir Constituent”, semblant al “dret a decidir”, que es podria entendre com a dret d’autodeterminació del poble quebequès o dret del poble quebequès a decidir el seu futur. “Quebec no va buscar l’acord amb la resta del Canadà quan va organitzar els dos referèndums. En aquest sentit, la gestió que es va fer a Escòcia amb el referèndum (que va sorgir de l’acord entre l’autonomia escocesa i el govern central) va ser una manera molt millor d’organitzar els referèndums a diferència del que va succeir al Quebec “, va dir.
Recordant l’època dels dos referèndums al Quebec, St-Hilaire va subratllar que les relacions personals i polítiques han millorat molt entre les comunitats anglòfones i franceses a diferència del que va succeir els anys 60, 70 i 80. “Al Quebec cal diferenciar la ciutat de Mont-real, que és més liberal i on pràcticament no existeixen tensions pel que fa a les polítiques nacionalistes, de les poblacions de l’est, les “eastern townships”, on la política nacionalista i lingüística és més marcada “, va puntualitzar.
L’acadèmic canadenc va destacar també que, al seu entendre, el federalisme s’hauria d’entendre com un procés dinàmic. “Això ajudaria a reduir les pors a discutir certs temes, arribar a acords i poder modificar, en un moment donat, la Constitució d’un país. La capacitat de modificar la Constitució és un element molt important si es volen evitar greus tensions polítiques en un país “, va afirmar.
